Més de 250 diputats de parlaments de diferents països, entre els quals, 50 membres de l'Eurocambra, han signat una carta dirigida al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta tercera del govern, Yolanda Díaz, en que reclamen l'amnistia pels presos polítics i exiliats i per a tots aquells ciutadans que s'han vist implicats en processos judicials arran de la seva participació al referèndum de l'1-O.
L'escrit demana que aquesta amnistia es faci amb tots els requisits legals i els canvis necessaris, i serveixi com a punt de partida que permeti “un procés de diàleg i negociació per un solució política al conflicte, basada en principis democràtics, mutu respecte i ple respecte als drets democràtics del poble català”.
La carta ha estat impulsada per la plataforma EU-Catalonia Dialogue i l'ha presentada aquest migdia l'eurodiputada irlandes Clare Daly davant de l'Eurocambra, acompanyada de part dels signants, així com dels membres del Govern a l'exili Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
Els signants, membres del Parlament Europeu i de parlaments de diferents estats, consideren que “ha arribat el moment de fer passes valentes cap a la normalitat i la resolució del conflicte per mitjans purament democràtics”. “Això no obstant, cap normalització és pot dur a terme amb els líders independentistes a la presó i l’exili sense acabar amb la persecució contra nombrosos partidaris de la independència que encara han de fer front a càrrecs”, adverteix en referència als nombrosos processos judicials oberts.
Judici al Suprem
La missiva recorda que després del referèndum de l’1-O el Tribunal Suprem va jutjar i condemnar part del Govern i els líders de les entitats independentistes; que nou d’ells estan complint entre nou i tretze anys de presó; que totes les condemnes juntes sumen cent anys; que altres set polítics es van exiliar a Bèlgica, Suïssa i Escòcia; que centenars de ciutadans, alcaldes, regidors, funcionaris i activistes estan sent perseguits judicialment pel referèndum; que la fiscalia ha plantejat una altra demanda contra l’expresident del Parlament i els membres de la Mesa per permetre debats parlamentaris i mocions sobre l’autodeterminació.
L’escrit recorda també que després de seguir el judici i revisar la sentència, Amnistia Internacional va concloure que la interpretació del delicte de sedició per part del Suprem contravé el principi de legalitat i permet la imposició de restriccions desproporcionades; recull la petició que va formular el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detencions Arbitràries en relació a la posada en llibertat dels líders independentistes catalans; i destaca que les eleccions que es van celebrar a Catalunya el 14-F del 2021 van mostrar la “notable resistència” del moviment independentista, que va aconseguir un 52% dels vots.
A banda dels 50 eurodiputats signats i dels diputats de diferents cambres de països membres de la UE, recolzen la petició representants del partit laborista britànic, del Sinn Féin, de l'SNP escocès, del Bloc Québécois o el partit kurd, entre d'altres.