S'han escrit molts llibres sobre el procés i s'ha parlat molt sobre què va passar el 27 d'octubre del 2017, el dia en què el Parlament va declarar la independència de Catalunya. I tot i que aquell dia el món mirava el país i desenes de mitjans —tant nacionals com internacionals— seguien en directe què passava en cada racó de la Cambra catalana i el Palau de la Generalitat, encara hi ha moltes ombres sobre què van fer i dir les personalitats més rellevants d'aquells fets.

Aquest dilluns, però, algunes ombres han desaparegut. El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha presentat M'explico (La Campana), llibre que recull el seu testimoni sobre els fets que van transcórrer entre el gener del 2016 i el 21 de desembre del 2017 de la mà del director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo.

"M'he plantejat la possibilitat de cessar tot el govern. Perquè així, d'aquesta manera, no tenen cap responsabilitat sobre el que ha de passar. Internament, però, em faig una reflexió. Si cesso tot el govern, no podrem anar a l'exili. I un govern a l'exili pot fer molta feina, pot internacionalitzar molt les coses. Un govern, a la presó, no hi fa res. De l'opció de l'exili n'hem parlat després de l'1-O. N'he parlat moltes vegades amb el vicepresident, del que faríem. I tant! Hem parlat de presó i d'exili. 'Si ens volen a la presó, anirem a la presó', m'ha dit ell. Jo en discrepo, d'això: què hi farem a la presó? No hi podrem fer res!", li responia el president.

El ple

Poc abans que comencés el ple al Parlament, tots els membres de l'Executiu van celebrar una reunió en què van acabar decidint que la votació seria secreta i que la declaració no serà llegida per Puigdemont. Durant el ple, el president no hi va intervenir. I no ho va fer perquè això hagués generat dret de rèplica de tots els grups, "i això serà un guirigall", va pensar.

El president Puigdemont, en la votació del ple sobre la declaració d'independència | Sergi Alcàzar

Després de la declaració de Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras a l'escala del Parlament, el president va convocar el Govern i tot l'estat major: "A les sis de la tarda a Palau", va dir en persona o a través d'un missatge al mòbil a tots els convocats.

Reunió al Palau, sense Junqueras

Arribada l'hora, Puigdemont va començar la seva intervenció i es va adonar que no hi eren ni Marta Rovira ni Oriol Junqueras. "Els heu vist?", va preguntar. Just en aquest moment va entrar per la porta la secretària general d'ERC. "I el vicepresident?", va preguntar Puigdemont. "El vicepresident no vindrà. No es trobava gaire bé", va respondre Rovira. "No es trobava bé? Caram. Si fa poca estona érem al Parlament i no ha dit res. La reunió més important que hem de tenir, la primera reunió de la República que demanaven tota l'estona, i el vicepresident no hi ve? I ni tan sols m'ho diu? Ha marxat sense dir-me res", va pensar. "Aquest s'ha espantat", li va dir Jordi Turull a cau d'orella.

El president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, just després que el Parlament declari la independència | Sergi Alcàzar

L'únic que no es va estranyar de l'absència de Junqueras va ser el conseller de Salut, Toni Comín. "No us deixeu atrapar", li havia respost Junqueras a la pregunta de Comín sobre què faria. "Què m'estàs dient? Que tu et quedes? Què faràs?", li va preguntar amb insistència, sense obtenir cap més resposta que un gest de cordialitat.

Forcadell va intervenir per dir que no dormiria a casa seva per recomanació del seu advocat. Ponsatí va anunciar que marxava a París. "El vicepresident no hi és; Forcadell diu que no dormirà a casa... Quin panorama!", va reflexionar el president. 

'Operació Castell'

Ningú en aquella reunió va defensar fer efectiva la DUI i posar en marxa l'anomenada 'Operació Castell', la qual es basava a tancar els carrers adjacents al Palau, mobilitzar la societat civil i resistir fins que hi hagués algun reconeixement de la República catalana. "Si posem en marxa l'Operació Castell, és l'inici d'un conflicte civil molt seriós", va pensar Puigdemont.

Aviat, l'opció de marxar va prendre força. "No ho veieu, que no tenim res preparat, si ens quedem aquí? És una vergonya, haver arribat fins aquí i que no tinguéssiu res preparat! Me'n vaig a París", va retreure Clara Ponsatí. "Hem de marxar", va dir també Turull. "Se'ns han apoderat els nervis. Tothom diu: 'marxem, marxem abans no vingui la policia", va pensar Puigdemont. 

Comín i la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, no van poder resistir la temptació d'anar a veure com estava la plaça Sant Jaume un cop acabada la reunió. "Quina dissonància emocional tan bèstia. Nosaltres aquí, patint, i la gent al carrer saltant", va pensar el conseller de Salut.

Finalment, el president va decidir passar una última nit al seu domicili després de discutir amb la seva dona i uns amics. "Sabíem que després de la declaració, en un escenari de resposta violenta de l'Estat, no hi havia res preparat. Si nosaltres haguéssim pogut mantenir el Govern, ferms, seria una altra cosa. Havíem previst quedar-nos i desplegar els decrets llei. Però fer tot això, tal com està actuant el govern espanyol, hauria generat violència. I amb violència nosaltres no hauríem guanyat. El nostre és un projecte que s'ha de guanyar per la democràcia, amb més vots que els altres, no pas perquè siguem més forts i tinguem més policies, que no ho som. No vull sang", va reflexionar el president abans de dormir quatre hores i despertar ja a primera hora del que hauria d'haver estat el primer dia d'una Catalunya independent.

Segueix en directe el judici als exmembres de la Mesa del Parlament