Un total de 271 exmilitars espanyols han subscrit fins ara el manifest apocalíptic on critiquen qualsevol possible indult als presos polítics catalans. Entre els signants, hi ha el tinent general Emilio Pérez Alamán, l'almirall José María Treviño i el tinent general Juan Antonio Álvarez Jiménez, i ha estat signat també per generals, oficials, legionaris i soldats, segons informa Efe.

En el manifest, els exmilitars adverteixen contra "el deteriorament de la democràcia", i "la imposició d'un pensament únic" i afirmen que la "unitat d'Espanya està en perill", però es desmarquen d'iniciatives similars que tenen el mateix to, com el polèmic xat on es feia apologia de la violència. "Els signants d'aquesta declaració volen manifestar la seva completa desvinculació i desgrat amb tot el que s'ha expressat en un xat privat -difós en diversos mitjans- aliè al nostre sentir i essència de soldats".

No obstant això diuen compartir "les mateixes inquietuds" que els seus companys de la XIX Promoció de l'Exèrcit de l'Aire i de la XXIII de l'Acadèmia General Militar de l'Exèrcit de Terra, exposades per carta "al president de Parlament Europeu i al Rei d'Espanya".

Acusen el govern de Pedro Sánchez d'acceptar "els menyspreus a Espanya, les humiliacions als seus símbols, el menyspreu al Rei i els atacs a la seva efígie". "A més de permetre violents aldarulls independentistes i colpistes amb petició d'indults a condemnats per sedició, així com concedir favors a terroristes amb el consegüent menyspreu a les seves víctimes", voregen "la legislació vigent" per buscar "la submissió al Poder Executiu del Poder Judicial, inclosa la fiscal general de l'Estat", i tracten d'"imposar un pensament únic" amb lleis com la de Memòria Democràtica.

El to apocalíptic impregna el manifest. Afegeixen que "com a militars, que seguim sent encara en la situació de retirats, mantenim actiu el jurament que prestem en el seu dia de garantir la sobirania i independència d'Espanya i defensar la seva integritat territorial i l'ordre constitucional, lliurant-hi la vida si calgués".

"Si bé per edat no podem exercir la nostra vocació de soldats en unitats, sí que hem recuperat els drets fonamentals als quals renunciem voluntàriament en abraçar la carrera de les armes. Entre ells la llibertat d'opinió i expressió, que ens permet signar aquesta declaració, que adverteix dels riscos a què estan sotmetent a la nostra pàtria els responsables de dirigir el futur d'Espanya", argumenta el manifest.

Els signants reiteren la seva lleialtat al rei Felip VI com a comandament suprem de les forces armades espanyoles.