El projecte de Ciutadans no deixa de fer aigües. El partit liberal perd els seus pesos pesants dia sí i dia també, amb sortides sonades dels principals referents taronges a tot Espanya. Els resultats dels darrers anys també han enfonsat contínuament la formació, submergint-la en una espiral que porta inevitablement a la desaparició: Cs ja va perdre tots els seus diputats a l'Assemblea de Madrid el 2021 i al Parlament andalús l'any següent. Aquest 28 de maig, amb eleccions municipals a tot Espanya i regionals a diverses comunitats autònomes, el partit podria continuar desapareixent del mapa polític estatal. I a això cal afegir-hi el Senat, on tot fa pensar que Cs perdrà tota la representació que hi té.
Això és perquè a la cambra alta, els taronges només tenen ara mateix un senador. Es tracta de Miguel Sánchez López, designat per l'Assemblea Regional de Múrcia. Cs sí que havia tingut més representants a la cambra alta --tots ells de designació autonòmica, ja que a les darreres eleccions no van aconseguir prou suports del vot popular--, però van fugir del projecte ara fa dos anys. La sorprenent aliança dels liberals amb el PSOE per presentar mocions de censura contra el PP a Múrcia i Madrid va provocar la renúncia del senador Fran Hervías, que deixava el seu escó i saltava al vaixell dels populars. I encara al Senat, Emilio Argüeso i Ruth Goñi també deixaven de formar part del partit, si bé han mantingut el seu càrrec a la cambra alta com a independents. Tot plegat va provocar que Cs es quedés sense grup propi i s'integrés a l'espai Democràtic amb Teruel Existe i el Partit Regionalista de Cantàbria. Aquest 28M, tot fa pensar que els resultats a Múrcia provocaran el relleu de l'últim senador taronja.
El PSOE no perdrà la seva majoria
Les eleccions d'aquest diumenge serviran per dissenyar una nova composició del Senat, ja que als dotze parlaments regionals en què se celebren comicis hauran de repartir un total de 31 senadores per designació en funció dels resultats. La cambra alta té 208 senadors triats pels ciutadans en les generals i 57 més de designació autonòmica, dels quals 31 estan pendents de renovar en aquestes eleccions: set de la Comunitat de Madrid, cinc de la Comunitat Valenciana, tres de Canàries i de Castella-La Manxa; dos d'Astúries, Aragó, Balears, Extremadura i Múrcia; i un per cada parlament de Cantàbria, Navarra i La Rioja. El repartiment per partits és proporcional al resultat que aconsegueixen en les autonòmiques així que el que ocorri aquest diumenge determinarà a qui pertany cada nou senador.
Això sí, no està en perill la majoria que actualment té el PSOE a la cambra alta. Els socialistes tenen ara mateix 113 senadors, nou més que el PP, que en té 104. Totes dues formacions tenen dotze representants pendents de renovar el seu càrrec diumenge, de manera que els resultats haurien de ser extremadament negatius pels de Pedro Sánchez i positius pels d'Alberto Núñez Feijóo perquè el PP recuperés el control de la cambra, cosa que no preveuen les enquestes. Ara bé, les eleccions sí que alteraran l'estructura de molts grups. Els canvis que es produeixin arran d'aquests resultats obligaran als partits que componen els grups minoritaris a dissenyar noves conformacions, la qual cosa podria donar lloc a un nou dibuix en l'arc parlamentari del Senat a pocs mesos que finalitzi la legislatura.