Els 33 jutges i magistrats catalans que van veure publicada la seva foto del DNI en el diari La Razón per haver signat un manifest en favor del dret a decidir el 2014, han instat l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) que reobri el seu cas i investigui la vulneració del dret a la seva intimitat. El seu advocat, Josep Cruanyes, va presentar l’escrit, el 15 de juny passat, arran de la revelació de converses del comissari Eugenio Pino, que tenia enregistrat el comissari jubilat José Miguel Villarejo, on admeten que la policia espanyola va filtrar les fotos dels DNI al diari de Madrid. Cruanyes ha informat ElNacional.cat, que ara afegirà la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), publicada aquest dimarts, que dona la raó als jutges i condemna l’Estat espanyol per la filtració de les seves imatges i pel fet de tenir informes de persones només per la seva ideologia. El manifest dels jutges -amb arguments jurídics i cap de polític- va avalar la consulta del 9-N, amb la qual el TSJC va condemnar el Govern d'Artur Mas per desobediència.
El diari La Razón va publicar la notícia, sota el títol La conspiració dels 33 jutges sobiranistes, i els afectats van presentar una denúncia a l’Agència de Protecció de Dades per vulneració de la seva normativa sobre la protecció de dades, ja que es reproduïa un informe elaborat per la Brigada d’Informació del Cos Nacional de la Policia de Barcelona, titulat Nota Interna, i que va publicar el diari espanyol. L’Agència va obrir un procediment el 2015, que va tancar, i que un tribunal contenciós administratiu li va fer reobrir, en una sentència el maig del 2018. Davant un segon decret d'arxivament, els jutges van presentar un recurs a l’Audiència Nacional, que va aprovar el tancament el febrer del 2022, i ara s'esperava la resposta a un recurs de cassació. Per la via penal, també es va tancar tota investigació en assegurar que no hi havia un autor conegut.
La policia sabia les vulneracions
En l’escrit, Cruanyes insisteix que en el cas dels 33 jutges (un d’ells va morir) s’ha infringit la normativa de Protecció de Dades. En concret: respecte a la qualitat de les dades, s'ha infringit l’article 4, que fixa que les dades es podran recollir quan siguin adequades, pertinents i no excessives amb relació a l’àmbit i finalitats determinades. També precisa que l’article 6 estableix que el tractament de les dades personals s’ha de realitzar amb el consentiment de l’interessat. I l’article 7.4 estableix la prohibició de fitxers que emmagatzemin dades sobre la ideologia de les persones.
L’advocat també considera que es va vulnerar un altre article (22.2) que solament exclou l’autorització prèvia dels tractaments de dades per part de la policia amb la finalitat d’investigar un delicte, fet -manifesta Cruanyes- que no es produeix en el cas dels jutges i “d’això són conscients els responsables policials, com es dedueix de la conversa aportada”, fent referència a la notícia d’El País, en què els comissaris critiquen el periodista de La Razon per haver publicat les fotos de DNI dels jutges i així desvetllar les sospites de la filtració cap a la policia espanyola. Hi afegeix que també es va vulnerar el dret de seguretat i del secret de les dades, fixat en la llei de Protecció de Dades.
Condemna a l’Estat espanyol
En la denúncia del 2014, l’advocat Josep Cruanyes, va criticar que l'Agència de Protecció de Dades no reprovés aquesta filtració, i al Ministeri de l'Interior per haver "vulnerat" el dret a la intimitat dels magistrats". Ara, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) li dona la raó. Segons la sentència del tribunal amb seu a Estrasburg, el fet que existissin aquests informes policials "recollits sense ser d'acord amb cap llei" ja suposa una violació de dret a la intimitat dels afectats.
Així, en l’escrit dirigit a la directora de l’AEPD, Cruanyes insta a reobrir el cas i a fer una nova investigació davant els indicis que “dirigents de policia van instar a la realització de l’informe dels magistrats i jutges, tot sabent de la seva il·legalitat, i que ho van filtrar al diari La Razón” i després van intentar esborrar els registres per no deixar rastre, i adjunta l’àudio on ho manifesten i que va publicar El País. L’advocat hi afegeix que les manifestacions policials en què reconeixen la filtració de l’informe, l’intent d’esborrar els registres i la crítica al periodista, que qualifiquen de “tonto” per haver publicat les fotos del DNI “delaten la font policial”, ja que les fotos en color només existeixen en l’arxiu policial i en l’exemplar del DNI que té cada persona (com va publicar el diari espanyol) mentre les reproduccions es fan en blanc i negre.