Després que els 33 jutges catalans que van signar el manifest en favor de la consulta del 9-N denunciessin La Razón per haver publicat les seves fotografies extretes directament de la base de dades del DNI per ser un delicte de revelació de secrets, avui l'advocat que els representa, Josep Cruanyes, ha carregat dur contra l'Agència de Protecció de Dades per no reprovar aquesta filtració, així com contra el Ministeri de l'Interior per haver "vulnerat" el dret a la intimitat dels magistrats".

Així ho ha posat de manifest avui a Catalunya Informació, on ha criticat l'Agència per donar la raó al Ministeri i negar-se a penalitzar el fet amb l'argument que un mateix cas no pot estar penalitzat dues vegades –el director del rotatiu, Francisco Marhuenda, va haver de declarar com a imputat per aquesta publicació, tot i que quasi dos anys més tard l'Audiència de Madrid va donar per tancada la causa–.

A parer seu, l'argument de l'Agència "no té sentit" tenint en compte que no hi ha sentència, ja que el jutge va concloure que els fets sí que eren delictius, però no va poder trobar un autor en concret. Per això, Cruanyes considera que això "és greu" perquè la resolució representa "una desprotecció dels ciutadans per part d'un òrgan que és independent de l'administració i que està per garantir els drets dels ciutadans".

L'advocat ha exigit al Ministeri que "es retracti" i, a més, que "compensi" els magistrats perquè l'administració "no pot fer informes en una societat democràtica sobre el pensament polític dels ciutadans". De moment, els 33 jutges sobiranistes s'estan plantejant presentar un recurs contenciós administratiu, així com portar el cas directament al Tribunal Constitucional per denunciar aquesta "vulneració dels drets".

Tot arxivat

A l'abril, no només es va arxivar el cas contra Marhuenda, sinó també l'expedient sancionador que va començar a valorar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en aquest cas contra els jutges catalans.

I és que el CGPJ valorava obrir-los un expedient disciplinari perquè van partir "d'una afirmació que no té tot suport normatiu i contradiu la doctrina constitucional", quan de forma implícita van reconèixer "a Catalunya la qualitat de subjecte jurídic i polític sobirà".

Concretament es fixava en aquest paràgraf: "Cal partir d'un fet que –pensem– no admet discussió: Catalunya és una nació? Aquest fet –la realitat nacional de Catalunya– radica en la base de la Constitució del 1978 i en els Estatuts d'Autonomia del 1979 i 2006". Ara bé, finalment l'expedient del CGJP va quedar en no-res.