El magistrat de Barcelona Francisco Miralles, després de cinc anys investigant les càrregues policials del referèndum de l'1 d'octubre a Barcelona, ha ordenat seure al banc dels acusats 45 policies espanyols. Segons la interlocutòria, Miralles cita els agents de policia per les intervencions violentes que van dur a terme contra els votants a les escoles. Més de cinc anys després del referèndum, encara no hi ha cap policia condemnat per lesionar un votant, i, en canvi, sí que hi ha votants condemnats per agressions a agents. D’altra banda, Francisco Miralles ha decidit arxivar el procediment contra vint agents més.
L'article recorda als agents la LO 2/1986 sobre com han d'actuar els agents de policia davant de situacions com la del referèndum de l'1-O, i apunta que han d'"impedir qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que comporti violència física o moral", que estan obligats a mantenir "un tracte correcte i acurat amb els ciutadans", i els recorda que "només podran fer servir les armes en les situacions en què hi hagi un risc racionalment greu per a la seva vida".
El dia 1 d'octubre els policies espanyols van actuar en 27 col·legis electorals, i de gairebé tots en van sortir denúncies presentades per ciutadans. La interlocutòria del jutge analitza les denúncies col·legi per col·legi. Per exemple, en el cas del CEIP Prosperitat, situat al carrer del Molí 59 de Barcelona, el jutge ha assegurat que, segons les imatges gravades, "s'aprecien dèficits en l'actuació respecte a la normativa i protocols exposats anteriorment". Segons Miralles, un agent de policia fa ús de la força contra els votants "sense advertència prèvia i sense negociació". En alguns altres casos, el jutge descriu l'actuació dels agents com a "clarament desproporcionada", com en el cas de l'IES Pau Claris. Miralles destaca fets com "colpejar la cara de persones congregades o que les llencin escales avall".
Descarta el delicte de danys
A la llarga interlocutòria, de 69 pàgines, el jutge desgrana un a un tots els centres on hi va haver incidents. En dos d'aquests centres no hi va haver incidents. El magistrat també descarta seguir el procediment contra ningú pel delicte de danys, a causa de les destrosses causades per la policia a les portes de les escoles per entrar-hi i intervenir les urnes. Segons el magistrat, l'ordre judicial permetia forçar els panys i les portes per poder entrar. Això fa que la Generalitat quedi apartada com a acusació particular per aquests danys, com ja va passar fa mesos amb l'Ajuntament de Barcelona.
Finalment, el jutge tampoc deixa com a investigat cap ciutadà per delicte d'atemptat a l'autoritat o desobediència, i, per tant, també aparta l'acusació particular del Sindicat Professional de Policia.
Per al jutge instructor, de la investigació duta a terme, que s'ha perllongat més de cinc anys, es desprèn que els policies imputats van poder incórrer no només en "delictes lleus o menys greus de lesions", sinó també en els previstos en els articles 174 i 175 del Codi Penal: tortures i delictes contra la integritat moral. A partir d’ara, el jutge Miralles ha donat quaranta dies a la fiscalia i a les acusacions que representen els ferits perquè presentin els escrits d’acusació en contra dels quaranta-cinc agents.