L'excomissari de la policia espanyola, José Manuel Villarejo, ha revelat alguns dels detalls menys coneguts de la gestió que va fer el govern espanyol de diferents qüestions, com l'Operació Catalunya o el referèndum de l'1-O.

Objectiu: destruir Convergència i Unió

En una entrevista aquest dilluns a RAC1, i un posterior cara a cara amb el president Artur Mas, Villarejo ha parlat sense pèls a la llengua i ha reconegut que l'objectiu de l'operació Catalunya era destruir Convergència i Unió. Així doncs, ha afirmat que existia la necessitat de debilitar CiU perquè era l’únic partit que tenia el poder econòmic i polític per confrontar l’Estat. En aquest sentit, l'excomissari ha admès que va filtrar informació per aconseguir perjudicar CiU, que en aquell moment estava liderat per Artur Mas, perquè era el principal "enemic de la unitat d'Espanya" que calia debilitar. 

Villarejo, que considera que ERC ha passat a tenir més poder, creu que aleshores era pràcticament residual i "CiU tenia tot el poder econòmic i polític. Tenien l’empresariat".

Enviament de tancs a Catalunya el 2012

Una altra de les confessions que ha fet Villarejo en aquesta entrevista ha estat que el CNI va proposar enviar tancs a Catalunya l'any 2012. L'excomissari assegura que la idea "d'enviar carros de combat a Catalunya" va néixer després de la gran manifestació de la Diada aquell any, quan Artur Mas va convocar eleccions anticipades. Segons ha explicat, després d'aquest moment, al CNI va haver-hi "diverses reunions de crisi" on s'estudiava aquesta acció. Villarejo ha detallat que els responsables del CNI que anaven a les reunions estaven a favor de col·locar carros de combat "a llocs estratègics, com la televisió". Sobre aquesta qüestió, ha apuntat que va proposar fer servir furgons policials "consumeixen menys combustible, gasten menys i, a més, i vostès ho saben perquè fa 30 anys que ho permeten, hi ha corrupció al govern de Catalunya per poder fer una actuació judicial i policial". 

La falsa filla il·legítima d'Artur Mas

En un dels infinits àudios filtrats per Villarejo, es va saber fa uns mesos que tenien l'objectiu de buscar una filla il·legítima d'Artur Mas. Precisament, sobre aquesta qüestió li ha preguntat l'expresident de la Generalitat en aquest cara a cara. "Tinc una curiositat: en aquella època, fa 10 o 11 anys, em consta que es va intentar fabricar un dossier, que va circular per Madrid, sobre una suposada filla il·legítima meva", ha començat Mas. Villarejo ha confirmat del tot aquesta afirmació, assegurant que li va arribar la informació de part del CNI: "em van encarregar que la verifiqués". Immediatament, Mas ha reflexionat "això no és informació, és una intoxicació". Sobre aquesta afirmació, ha reconegut que li va arribar el dossier sent president de la Generalitat, però que va decidir ignorar-ho. 

Villarejo ha explicat que, en el moment que va rebre l'encàrrec del CNI, li van demanar que verifiqués l'existència d'aquesta suposada filla, que li van parlar d'una investidura i li van dir que "havia de recollir un got per analitzar l'ADN". Tanmateix, ha confessat que "quan vaig fer les primeres gestions, vaig veure que era una ximpleria". Per la seva banda, Mas ha recordat com el rumor es va començar a estendre, i fins i tot es va dir que li passava diners a aquesta suposada filla. "Que em consti, no tinc cap filla il·legítima", ha afegit. 

Felip Puig, una de les fonts del CNI

L'excomissari ha assenyalat l'exconseller Felip Puig com a informant del CNI per teixir l'Operació Catalunya, la guerra de l'Estat contra l'independentisme. Segons l'excomissari, les filtracions de Puig s'haurien produït entre 2010 i 2012, quan era conseller d'Interior. En aquest sentit, ha insistit que "la informació la treia, fonamentalment, de persones molt pròximes a la Generalitat, o de gent molt propera a la família Pujol", ha apuntat Villarejo.

A més, Villarejo ha revelat que es va reunir en diverses ocasions amb l'antic advocat de Jordi Pujol, Joan Piqué Vidal, i també amb el conseller Puig. "Més que res, Puig em va donar informació de Xavier Martorell, que era un dels seus principals enemics", ha assegurat. Segons l'excomissari, Martorell tenia l'encàrrec de crear un servei d'intel·ligència per a la Generalitat "es va reunir amb gent del CNI i va fer gestions per adquirir equipaments de gravacions". 

Les càrregues policials de l'1-O

Villarejo ha afirmat aquest dilluns que l'aleshores ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va ser qui va ordenar les càrregues policials a Catalunya durant la jornada del referèndum unilateral de l'1-O. L'excomissari ha apuntat que el CNI coneixia el parador de les urnes de l'1-O, però que no va actuar perquè buscaven "una petita explosió controlada" per demostrar que el referèndum "era una pantomima i un somieig". L'excomissari ha assenyalat que el 2017 el Ministeri de Defensa "no tenia capacitat" per gestionar el CNI, ja que la llavors vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va convèncer el president Mariano Rajoy perquè fos ella qui controlés el centre.

A més, Villarejo ha manifestat que el mateix Rajoy el va "felicitar" després que Convergència i Unió perdés la majoria absoluta a les eleccions al Parlament del 2012, quan les operacions per desacreditar el nacionalisme català estaven ja "en marxa" després d'"informacions preocupants".