Més de 50 ajuntaments catalans han decidit no pagar els impostos a la Hisenda espanyola sinó lliurar-los a la Generalitat, en la campanya de sobirania fiscal que impulsa l'ANC. La mesura és completament legal, perquè després el Govern transfereix els diners al ministeri, però dota l'executiu català de la clau de la caixa.
Segons l'ANC, l'última localitat que s'ha adherit a aquesta pràctica és Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), que començarà a tributar a Catalunya a partir d'aquest mes de gener. Entre els ajuntaments que segueixen aquesta via hi ha els de Girona, Vic, Calella, Igualada, Falset, Campdevànol i Vilafranca del Penedès.
L'ANC considera que aquesta pràctica pot afavorir la materialització de la independència quan sigui oportú. "Els consistoris han d’empènyer el Govern de la Generalitat a enfortir l’Agència Tributària de Catalunya per tal d’estar més preparats i afrontar amb garanties la culminació del procés d’independència quan arribi el moment. És important pagar a Catalunya per situar el Govern en una posició de força de cara a la ruptura amb l’Estat espanyol. Cal aconseguir que les institucions catalanes tinguin el control del màxim d’impostos recaptats possibles, i els ajuntaments són una peça clau per assolir aquest objectiu", han assenyalat.
En aquest sentit, l’Assemblea anima a liquidar els impostos del quart trimestre del 2021 a l’Agència Tributària de Catalunya "per tal de continuar enfortint aquesta institució, que ha de ser clau per al futur estat independent". Enguany la hisenda catalana ha rebut més de 1.400 presentacions, també d'empreses, "una xifra que representa el triple respecte del 2020".
Què representaria el concert a Catalunya?
Si Catalunya disposés d'un model de concert similar al basc (els impostos els recapten les diputacions basques i no es lliuren a l'Estat, sinó que es paga una quota acordada en funció dels serveis que l'administració central presta a Euskadi), en sortiria molt beneficiada. Catalunya podria disposar de 9.107 milions d'euros l'any addicionals si tingués la sobirania fiscal del País Basc. Aquesta ha estat la conclusió d'un informe presentat pel col·lectiu Economistes pel Benestar, del Col·legi d'Economistes de Catalunya, el 2021 i que evidencia què es podria fer al territori català si es disposés d'un "finançament just". Els més de 9.000 milions d'euros calculats és la quantitat addicional que es podria dedicar en matèria d'educació, salut, serveis socials, habitatge i Rodalies, uns àmbits que tenen un impacte directe en el benestar dels catalans.
L'estudi —realitzat pels economistes Albert Carreras, Joan B. Casas, Júlia Montserrat, Daniel Quer, Francesc Raventós i Josep Reyner— exposa els motius i les solucions per l'empitjorament progressiu de les infraestructures públiques, les quals tenen un impacte directe sobre la qualitat de vida dels catalans i catalanes i que els experts preveuen que es veuran agreujades en l'etapa postcovid. Alguns d'aquests exemples són les llargues llistes d’espera per operacions quirúrgiques, la manca d’habitatge assequible o poques llars d’infants gratuïtes, entre altres que exposa l'estudi.
En aquest sentit, conclou que Catalunya genera els recursos per afrontar aquests problemes, però no els pot utilitzar, i que la diferència entre els impostos que paguen els catalans a l'Estat i la despesa que el govern central fa a Catalunya, incloses les pensions i els interessos del deute espanyol, s’han situat històricament en gairebé 16.000 milions d’euros (el 8% del seu PIB). Els economistes exposen que Catalunya pateix "infrafinançament i infrainversió".