Les 50 millors fotos de l’any a Catalunya

14 de febrer. Unes eleccions atípiques. Catalunya celebrava comicis el 14 de febrer del 2021 en un context de pandèmia. De fet, es feien el 14 de febrer després que el TSJC resolgués que es mantenia la data de la convocatòria inicial i refusava el plantejament del Govern d’ajornar la convocatòria electoral a finals de maig, amb una situació pandèmica que podia ser més favorable. Es van haver d’implementar unes mesures excepcionals que garantissin la seguretat a l’hora d’anar a votar. L’última hora habilitada per poder exercir el dret de vot, és a dir, de 19 a 20 hores, els membres de les meses es van haver de posar equips de protecció individual per evitar el contagi i rebre els ciutadans que estaven contagiats de covid-19 i els que estaven confinats perquè eren contactes estrets, de manera que es garantís el seu dret al sufragi. / Foto: Sergi Alcàzar

16 de febrer. Més enllà dels aldarulls, moltes persones van sortir als carrers de manera pacífica per protestar contra la detenció del raper Pablo Hasél i exigir-ne la llibertat. / Foto: Sergi Alcàzar

16 de febrer. La detenció de Pablo Hasél va provocar una irada reacció contra el seu empresonament i, durant diversos dies, es van viure episodis de tensió i disturbis al nucli de Barcelona. Va haver-hi algunes destrosses a alguns comerços. Un dels afectats va ser l’establiment de Louis Vuitton al passeig de Gràcia. / Foto: Sergi Alcàzar

27 de febrer. En una de les manifestacions contra la detenció de Pablo Hasél, alguns dels concentrats van llançar líquid inflamable contra una furgoneta de la Guàrdia Urbana. Altres parts del mobiliari de la ciutat també van sortir-ne afectats. / Foto: Pau de la Calle

4 de març. Les protestes per la detenció de Pablo Hasél van marcar la recta final del mes de febrer i l’inici del mes de març. Durant diversos dies, es van registrar alguns incidents als carrers de Barcelona que van enfurismar l’empresariat, que el 4 de març va protagonitzar un acte unitari a l’Estació del Nord de Barcelona sota el lema “Ja n’hi ha prou, centrem-nos en la recuperació”. La davallada econòmica causada per la covid-19 i les crítiques a algunes restriccions adoptades per l’executiu també van marcar l’acte. Una de les persones que hi va intervenir va ser Josep Sànchez Llibre, president de Foment. / Foto: Sergi Alcàzar

7 de març. Joan Laporta ha estat un altre dels protagonistes d’aquest 2021. El 7 de març del 2021, van tenir lloc les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona, uns comicis que Laporta va guanyar amb el 54,3% dels vots. A la fotografia, el president apareix després d’exercir el seu dret a vot a les instal·lacions del Camp Nou. / Foto: Sergi Alcàzar

8 de març. Les dones porten el clam contra la violència de gènere i la reivindicació de la igualtat, un any més, als carrers. La ciutat de Barcelona es va convertir en una marea lila el 8-M. / Foto: Sergi Alcàzar

12 de març.  L’extrema dreta arriba al Parlament. Les eleccions del 14 de febrer del 2021 van obrir un escenari inèdit a Catalunya. Vox va aconseguir ser la quarta força als comicis amb el 7,7% dels vots i un grup parlamentari format per 11 diputats. La fotografia correspon al dia d’inici de la nova legislatura. / Foto: Sergi Alcàzar

12 de març. Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya. El 12 de març, la cambra escollia la que fou candidata de Junts a la presidència de la Generalitat per encapçalar l’hemicicle. Borràs va comptar amb el suport d’ERC i Junts, de manera que va ser escollida per majoria simple, però la CUP no va obstaculitzar la seva elecció, ja que va retirar la candidatura de Pau Juvillà. / Foto: Sergi Alcàzar

26 de març. La primera no va ser la bona. Pere Aragonès no va arribar a ser investit president de la Generalitat a finals de març del 2021. ERC només havia aconseguit segellar un acord de legislatura amb la CUP, que hi va votar a favor, però en el primer intent, Aragonès es va haver de conformar amb l’abstenció dels diputats de Junts, fet que impedia arribar a la majoria simple per ser investit. / Foto: Sergi Alcàzar

23 d'abril. Aquest any, sí. Sant Jordi es va poder tornar a celebrar el 23 d’abril. Tot i les restriccions, la jornada va desenvolupar-se amb normalitat i la venda de roses i llibres va tornar a triomfar. / Foto: Sergi Alcàzar

22 de maig. Bri d’esperança. Malgrat que aquest any hem viscut quatre onades més de covid-19, en alguns períodes s’han recuperat unes estadístiques similars a les que hi havia abans de la pandèmia, com és el cas del turisme. Enguany, el trànsit aeri ha estat més elevat que el 2020. A la fotografia, els primers turistes arriben a l’aeroport de Barcelona. / Foto: Pau de la Calle

24 de maig. Pere Aragonès assumeix la presidència de la Generalitat de Catalunya i relleva Quim Torra. En un acte al Pati dels Tarongers, Aragonès prometia el càrrec com a 132è president i escenificava l’inici d’una presidència de la Generalitat en mans d’ERC, un fet que no passava des de l’etapa de Lluís Companys. / Foto: Sergi Alcàzar

11 de juny. Els indults als presos polítics van enfurismar PP, Ciutadans i Vox, que van iniciar accions judicials per intentar paralitzar les mesures de gràcia sense èxit. També van voler expressar el seu malestar als carrers. L’11 de juny del 2021, Ciutadans només aconseguia aplegar 200 persones davant de la delegació del govern espanyol a Barcelona per clamar contra els indults. / Foto: Sergi Alcàzar

16 de maig. El rei Felip VI ha visitat múltiples vegades aquest any Barcelona. Això ha motivat diverses manifestacions contra el monarca per part de l’independentisme. En un acte organitzat per l’Assemblea, es van cremar fotos de Felip VI. / Foto: Sergi Alcàzar

21 de juny. Aquest any també ha estat marcat per l’indult als presos polítics, que van sortir en llibertat la vigília de Sant Joan. Dos dies abans, però, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va visitar Barcelona per celebrar un acte al Liceu i defensar la mesura de gràcia. L’independentisme va rebre Sánchez amb pancartes que exigien “amnistia i autodeterminació” i per avisar-lo que, amb els indults, el conflicte polític no s'acabava. / Foto: Sergi Alcàzar

23 de juny. Els presos polítics, en llibertat. El 23 de juny de 2021, Raül Romeva, Jordi Turull, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Josep Rull sortien de Lledoners després de més de tres anys tancats a la presó. Ho feien amb una pancarta amb el lema “Freedom for Catalonia” i una estelada. També sortien en llibertat Carme Forcadell (de Wad-Ras) i Dolors Bassa (de Puig de les Basses). / Foto: Sergi Alcàzar

23 de juny. Carme Forcadell surt de la presó de Wad-Ras. Com la resta de presos polítics, l’expresidenta del Parlament va rebre l’indult el 23 de juny. Diversos consellers del Govern i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, l’esperaven a la sortida. / Foto: Montse Giralt

1 de juliol. Una setmana després de sortir de la presó, Jordi Cuixart va ser rebut per la junta nacional i les juntes territorials d’Òmnium Cultural en un acte al Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. / Foto: Pau de la Calle

1 de juliol. La pandèmia també ha afectat la celebració quotidiana d’alguns actes. Un exemple és la gala dels Premis Princesa de Girona, que van tenir lloc al CaixaForum i que va comptar amb l’assistència ‘virtual’ de públic ateses les circumstàncies sanitàries. / Foto: Sergi Alcàzar

7 de juliol. Durant els mesos de juny i juliol, la campanya de vacunació es va intensificar i es van administrar més dosis que mai amb la decisió de començar a vacunar els joves de més de 16 anys. El Departament de Salut, amb la col·laboració de Seat, va posar diversos punts mòbils a diferents indrets del país per tal que les persones més vulnerables es poguessin vacunar sense necessitat de demanar cita prèvia. Majoritàriament, en aquests punts s’administrava la monodosi de Janssen. / Foto: Sergi Alcàzar

30 de juliol. El torn dels joves. A l’inici de l’estiu, Catalunya va presentar un repunt important de contagis, fet que va portar el Departament de Salut a accelerar la campanya de vacunació i obrir cites per a les persones de més de 16 anys. La resposta va ser molt positiva, atès que ràpidament Salut va exhaurir les cites disponibles. / Foto: Sergi Alcàzar

19 d'agost. Sempre tenen èxit. Les festes de Gràcia són garantia d’èxit i, tot i la pandèmia, els més inquiets van passejar pel barri a observar com els veïns havien vestit de gala els carrers. Aquestes festes també van estar marcades per les xiulades a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en el pregó de Jordi Cuixart. / Foto: Montse Giralt

1 de setembre. L’oci nocturn es planta davant el Palau de la Generalitat. Es tracta d’un dels sectors més damnificats per la pandèmia, atès que les diverses restriccions que s’han adoptat durant les diverses onades han afectat de ple aquests establiments. Alguns dels empresaris van decidir acampar a la plaça Sant Jaume per exigir una rectificació per part del Govern sobre el tancament de l’interior d’aquests locals i les restriccions als seus horaris d’obertura. / Foto: Sergi Alcàzar

11 de setembre. Ni la covid-19 ha estat capaç d’aturar la mobilització massiva de l’independentisme als carrers. L’11 de setembre d’enguany va tornar a ser una jornada històrica i va desbordar Barcelona amb la participació de prop de mig milió de persones. Aquest any, el recorregut anava des d’Urquinaona fins a l’estació de França. / Foto: Sergi Alcàzar

11 de setembre. Durant la manifestació de l’11 de setembre, un dels punts del recorregut passava per Urquinaona i, també, davant de la Prefectura Superior de la Policia Nacional a la Via Laietana. Es van registrar alguns aldarulls, amb llançaments, per exemple, d’un pot de fum negre als antiavalots dels Mossos d’Esquadra. / Foto: Pau de la Calle.

13 de setembre. Nou curs marcat per la pandèmia. Els alumnes tornaven a les aules i ho feien, encara, amb l’obligatorietat de dur la mascareta a partir dels 6 anys. Malgrat les circumstàncies, hi havia il·lusió entre els professors i els escolars per retrobar-se després d’un estiu que també havia estat complicat per la situació epidemiològica. / Foto: Sergi Alcàzar

15 de setembre. 2021 també ha estat un any convuls en termes polítics. El mes de setembre del 2021, la taula de diàleg entre la Generalitat (amb l’absència de Junts després que el president Pere Aragonès no acceptés els noms que aquests van proposar) i el govern espanyol. Això sí, malgrat la foto de les dues delegacions assegudes en una taula, Sánchez va evitar participar-hi. Prèviament, es va reunir amb Aragonès i van escenificar aquesta rebuda al Palau amb una fotografia dels dos mandataris a la galeria gòtica. / Foto: Sergi Alcàzar

15 de setembre. La taula de diàleg es reuneix al Palau de la Generalitat. Per part del Govern, hi havia el president Pere Aragonès i els consellers Roger Torrent i Laura Vilagrà, però no hi havia cap membre de Junts. Per part del govern estatal, Pedro Sánchez va venir acompanyat de Yolanda Díaz, Miquel Iceta, Isabel Rodríguez i Félix Bolaños. / Foto: Sergi Alcàzar

15 de setembre. L'ull dels fotoperiodistes permet mostrar qualsevol detall que pot passar inadvertit. Després de la intervenció de Pedro Sánchez al Palau, es va retirar la bandera d’Espanya abans que aparegués el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per explicar la seva reunió amb Sánchez. Sovint, el protocol ho és tot. / Foto: Sergi Alcàzar

19 de setembre. Un altre dels temes que ha ocupat l’agenda d’aquest any és el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, que finalment no ha prosperat. Més de 10.000 persones van manifestar-se als carrers el 19 de setembre en contra d’aquest projecte en defensa de la Ricarda i el delta del Llobregat. / Foto: Montse Giralt

23 de setembre. L’inici de l’esperança en la lluita contra el coronavirus marcava el començament de l’any 2021, que arrencava amb la vacunació als residents i personal de centres de persones grans i atenció a dependents. Entre els primers grups que es podien vacunar contra la covid-19 també hi havia el personal sanitari de primera línia. A la fotografia, una sanitària administra la tercera dosi de la vacuna a la residència Francisco Padilla de l'Hospitalet. / Foto: Sergi Alcàzar

25 de setembre. Les festes de la Mercè d’enguany van coincidir amb l’aixecament parcial d’algunes restriccions a l’oci nocturn. Just el dia abans de la Mercè, els locals podien obrir els exteriors fins a les 3 de la matinada. Tot i això, no es van evitar episodis de macrobotellots a les principals artèries de la ciutat de Barcelona, entre elles, l’avinguda de la Reina Maria Cristina. / Foto: Pau de la Calle

25 de setembre. El cartell de les festes de la Mercè ha estat un dels pocs elements que ha generat consens aquest any entre el govern i l’oposició a Barcelona. L’obra, de Malika Favre, aconsegueix recollir tots els detalls amb els quals els barcelonins i barcelonines s’hi poden sentir identificats. Els actes van ser una mica més deslluïts per les restriccions d’aforament. En la majoria d’esdeveniments calia entrada prèvia. / Foto: Carlos Baglietto

30 de setembre. “Catalunya no té rei”. Una visita del rei Felip VI a Barcelona acostuma a anar acompanyada de protestes independentistes contra el monarca. La seva presència a l'Automobile Barcelona no va ser l’excepció. Milers de persones es van concentrar a l’avinguda de la Reina Maria Cristina de Barcelona per xiular Felip VI. / Foto: Miquel Muñoz

12 d'octubre. Els feixistes es tornen a concentrar a Montjuïc pel 12 d’octubre. Com acostuma a passar cada Dia de la Hispanitat, prop de 200 ultres d’extrema dreta van aplegar-se a plaça Espanya i van anar fins a la plaça de Sant Jordi, a Montjuïc. Durant l’acte, van cremar estelades, van fer salutacions feixistes i van dirigir-se als “comandos urbanos” per tal que “lluitin contra els traïdors d’Espanya”. / Foto: Sergi Alcàzar

14 d'octubre. El fotoperiodista Albert Garcia (El País) va ser jutjat durant l’octubre d’aquest any per un presumpte delicte d’atemptat contra l’autoritat i un de lleu de lesions durant la cobertura que va fer de les manifestacions contra la sentència als líders de l’1 d’octubre. Garcia va rebre el suport dels companys periodistes davant uns fets que es van demostrar infundats, ja que el fotoperiodista va ser absolt. / Foto: Sergi Alcàzar

19 d’octubre. Conjura per la llengua catalana. El 2021 també ha destacat per nombrosos atacs contra el català, en forma de sentències judicials que posen entre l’espasa i la paret la immersió lingüística o bé a través de diversos episodis catalanòfobs. Òmnium Cultural va organitzar el passat 19 d’octubre un acte amb el sector audiovisual per fer front comú en la defensa de la llengua. / Foto: Sergi Alcàzar

21 d’octubre. Oriol Junqueras torna a les aules. El president d’Esquerra Republicana va trepitjar de nou la Universitat Autònoma de Barcelona el 21 d’octubre per fer una xerrada sobre història del segle XX. Junqueras havia estat docent a la UAB de fins a 11 titulacions diferents, però la inhabilitació encara li impedeix ser professor de ple dret. / Foto: Sergi Alcàzar

22 d'octubre. Xavier García Albiol diu adeu a l’alcaldia de Badalona. L’aparició del seu nom als papers de Pandora per estar vinculat a una societat a Belize va portar l’oposició a preparar una moció de censura per fer-lo fora de la batllia. El seu relleu és Rubén Guijarro, del PSC. / Foto: Pau de la Calle

22 de novembre. Pau Juvillà, diputat de la CUP al Parlament i secretari tercer de la Mesa, se suma a la llarga llista de represaliats. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va inhabilitar el passat 14 de desembre durant sis mesos per un delicte de desobediència. El considera culpable per haver mantingut els llaços grocs que penjaven del seu despatx de la Paeria de Lleida durant la campanya de les eleccions del 10 de novembre del 2019. A la fotografia, es dirigia a l’interior de l’edifici del TSJC per conèixer la decisió del tribunal. / Foto: Sergi Alcàzar

24 de novembre. Els llums nadalencs il·luminen el passeig de Gràcia. Barcelona va celebrar l’encesa de llums el 24 de novembre, un mes abans de la Nit de Nadal. Això sí, va haver d’ajornar l’acte unes dues hores degut a la intensa pluja que va caure a la capital catalana aquell dia durant la tarda. / Foto: Sergi Alcàzar

25 de novembre. Una nova onada de solidaritat va omplir Barcelona en el Dia Mundial contra la Violència Masclista. A la concentració, s’hi van poder llegir pancartes amb missatges com el de la fotografia: “Si no torno, crema-ho tot”. / Foto: Montse Giralt

8 de desembre. Barcelona brilla més. El 8 de desembre, la torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família s’il·luminava amb un gegantí estel de dotze puntes a la part més alta de la basílica. La seva encesa es va reservar per al dia 8 perquè coincidia amb el dia de la Immaculada Concepció, que commemora que la Mare de Déu va ser concebuda sense pecat original. / Foto: Pau de la Calle

14 de desembre. Els atacs a la immersió, sense força. Vox va convocar una manifestació per clamar contra la llengua catalana a l’escola davant del Parlament que va ser un fracàs estrepitós, amb la participació de menys d’un centenar de persones. / Foto: Eva Parey

15 de desembre. El país tanca l’any amb l’extensió de la campanya de la vacunació contra el coronavirus als nens i nenes d’entre 5 i 11 anys. En poques hores, a Catalunya, es van concertar 45.000 cites per inocular una dosi als menors. / Foto: Sergi Alcàzar

16 de desembre. La imposició d’un 25% d’hores lectives en llengua castellana a una classe de P5 de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar ha generat múltiples reaccions. Des de la Generalitat, van plantejar una cimera dels principals actors en defensa de la llengua catalana per explorar com respondre a aquesta ofensiva. La reunió es va produir el 16 de desembre al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. / Foto: Sergi Alcàzar

18 de desembre. Mobilització massiva el 18 de desembre a Arc de Triomf en defensa de la llengua catalana i contra la imposició del 25% del castellà a les aules. Hi van participar 35.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. / Foto: Montse Giralt

20 de desembre. Relleu al capdavant dels Mossos d’Esquadra. El 20 de desembre, Interior comunicava a Josep Lluís Trapero que el destituïen del càrrec de major de la policia catalana. El nou responsable d’aquesta tasca és Josep Maria Estela, fins aleshores cap de la regió policial del Camp de Tarragona. El mateix dia, Estela va revelar en una roda de premsa les línies mestres del seu mandat, acompanyat del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. / Foto: Sergi Alcàzar

23 de desembre. Nova aliança pels pressupostos. L’aprovació dels comptes de la Generalitat per al 2022 no es van segellar amb la CUP, a qui el Govern sempre ha considerat el soci preferent. El 23 de desembre, els pressupostos van superar l’últim tràmit parlamentari i van prosperar amb els vots favorables d’ERC i Junts i l’abstenció dels comuns. A la fotografia, el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, s'apropa amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i dona la mà a la líder dels comuns, Jéssica Albiach, instants després que acabés la votació. / Foto: Sergi Alcàzar