L’Institut Ostrom Catalunya, un think tank independent català, ha elaborat un document amb 50 propostes per als partits de cara a les pròximes eleccions catalanes previstes pel 14 de febrer. Segons informa l'entitat, es tracta d'un document que s'ha enviat a les formacions i fins a sis partits ja han incorporat alguns punts en el seu programa electoral.

El document desenvolupa recomanacions de reforma en els àmbits de la mobilitat social, educació i predistribució; recerca, innovació i desenvolupament; habitatge; fiscalitat; mercat de treball; regulació i competència; sostenibilitat i transició ecològica; disseny institucional i reforma de l’administració; i drets civils, ciutadania i diversitat.

Les propostes

Una de les propostes més destacades de l’informe és la professionalització de l’alta direcció pública, amb l’objectiu de “deslligar el funcionament de les institucions del cicle polític-electoral”. La reforma afectaria a direccions i subdireccions generals i directors d'agències, fundacions i consorcis, que “passarien de ser nomenats a dit a ser escollit per un procés obert i competitiu”.

Per impulsar la mobilitat social, l’Institut proposa implementar un sistema de diagnòstic precoç i suport suplementari per als estudiants amb dificultats; dotar els centres escolars de plena autonomia per escollir el personal docent i reforçar els programes de pagament per rendiment (PPR) en el sistema educatiu públic. També recomanen introduir un complement salarial seguint els models existents al Quebec, Regne Unit i País Basc. Finalment, proposen revertir la rebaixa lineal dels preus universitaris aprovada la passada legislatura, retornant al sistema de tarifació social i invertint els ingressos obtinguts en programes de suport a la primera infància.

Pel que fa a l’habitatge, el think tank planteja derogar el control de preus del lloguer i facilitar la construcció de nou habitatge, agilitzant la concessió de llicències urbanístiques, destinant sòl dotacional a noves promocions i facilitant la conversió de locals comercials a habitatge, a més d’incrementar l’oferta de lloguer protegit per fer front al risc d’exclusió residencial.

En l’àmbit laboral, les recomanacions inclouen intensificar l’educació dual i la participació de les empreses en el sistema de formació professional; desenvolupar eines de perfilat estadístic dels aturats al Servei Català d’Ocupació (SOC) i introduir nous incentius fiscals al teletreball.

En l’àmbit de la recerca i la innovació, proposen establir aliances público-privades seguint el model Fraunhofer a Alemanya o els Catapults al Regne Unit i instaurar xecs d’innovació que permetin a les empreses contractar recerca a aquestes institucions per valoritzar el coneixement dels grups de recerca. 

Altres propostes regulatòries de l’Institut inclouen crear Zones Franques per a la Ecoinnovació que permetin la reutilització industrial de subproductes reciclats; liberalitzar el sector del taxi, les farmàcies, els horaris comercials i la regulació urbanística; exigir avaluacions independents per a projectes legislatius i reglamentaris d’alta incidència regulatòria; i col·laborar amb les plataformes amb capacitat per recopilar dades per a l’establiment d’una normativa dinàmica i adaptativa.

Finalment, en matèria de drets civils i ciutadania, l’Institut Ostrom recomana promoure la justícia restaurativa i la mediació penal i comunitària; lluitar contra el perfilat ètnic en les actuacions policials; crear un circuit integral d’acollida de refugiats; agilitzar l’homologació i convalidació de títols i estudis d’immigrants extracomunitaris i reforçar els mecanismes de prevenció i actuació contra l’assetjament de persones LGTBI.

 

Sobre Ostrom

L’Institut Ostrom Catalunya és un think tank independent nascut el 2016 per part d’un grup de membres de la societat civil per introduir el discurs i les propostes liberals al país.

Ostrom es defineix com "un pol independent i no partidista de coneixement, debat i generació d’idees, compromès amb el pensament profund i rigorós i amb vocació d’incidir de manera determinant en l’opinió pública i les institucions catalanes". L'objectiu, expliquen, és promoure la participació i influència en el debat social, un pont entre el món acadèmic, la societat civil i els gestors públics per unir esforços amb vista a contribuir al progrés de la societat catalana.

En paraules del President de l’Institut Ostrom, Eric Herrera, "la pandèmia ha posat de manifest les mancances més flagrants de les nostres institucions".  Segons Herrera, les cinquanta propostes de l’informe tenen en comú que "poden ser gestionades i aprovades des del Govern de la Generalitat la propera legislatura". "Ens hem de posar a treballar intensament per recuperar dinamisme i solvència, a partir d’una interlocució productiva entre la societat civil, l’acadèmia, els agents econòmics i les institucions públiques. Reconstruir Catalunya hauria de ser el principal objectiu del nou Govern elegit a les urnes".