Enmig de la davallada de l'ús del català a les escoles, la Generalitat respon. El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i la presidenta del Consell Lingüístic Assessor del Govern, Carme Junyent, han presentat aquest dimecres l'informe que ha de permetre revertir la situació i incrementar la presència d'aquesta llengua a les aules. Un document que compta amb un total de 50 punts i que comprèn diversos aspectes del sistema educatiu, però també més enllà. La mateixa Carme Junyent ha explicat que la voluntat de l'informe és "revitalitzar" el català, i que ha de servir perquè tot el professorat el respecti i el fomenti a les seves classes. "El català, i també l'aranès allà on pertoca, han de ser l'eix de l'escola catalana. Les aules han de tenir un caràcter compensatori, perquè en la situació de reculada en què ens trobem, i malgrat que l'escola és un reflex de la societat, també és un motor de la societat, i ho ha de ser en matèria de llengua".
Els 50 punts de l'informe
El document parteix de la idea que el català, i també l'aranès, ha de ser l'"eix vertebrador" i la llengua "referencial i d'aprenentatge", malgrat que afegeix que els projectes lingüístics de cada centre poden preveure el castellà com a llengua d'aprenentatge, en la línia de la llei aprovada al Parlament per ERC, Junts, PSC i comuns. Ara bé, subratlla la necessitat que les aules actuïn per compensar la caiguda de l'ús social del català a l'àmbit públic incrementant la seva presència. També assenyala que el Departament d'Educació ha de garantir la formació bàsica en el camp de la sociolingüística i en estratègies d’assertivitat lingüística a tots els professors en el termini de tres anys, mentre que aposta perquè els alumnes hagin de superar una prova per obtenir un certificat de nivell de català al final de l'ESO, de manera que deixi de ser automàtic com es feia fins ara.
Entre alguns dels altres punts principals, es demana garantir que el català sigui la llengua d'acollida educativa en l'etapa de 0-6 anys i en el cas d'alumnes que s'incorporen tardanament al sistema educatiu". També es proposa impulsar les relacions "amb centres educatius d'altres territoris de llengua catalana per afavorir-ne el reconeixement mutu i enfortir l'àmbit lingüístic comú". I es fa una aposta molt decidida per l'àmbit digital de les xarxes i les plataformes. El document creu convenient introduir activitats "elaborades i realitzades conjuntament amb professionals de les xarxes socials que promoguin l'ús de la llengua catalana i l'aranès", així com organitzar concursos i activitats interescolars per crear "produccions comunicatives pròpies" i incrementar l'oferta de materials audiovisuals en català.
Cambray: "A Catalunya s'ha de viure en català"
El conseller Gonzàlez-Cambray ha agraït la feina feta pel Consell Lingüístic Assessor, òrgan que va posar-se en marxa fa només uns mesos, l'1 de març. Ell mateix ha reconegut la davallada de l'ús del català, i fins i tot ha detallat que l'enquesta que va engegar recentment el seu Departament sobre aquesta qüestió (i que encara no s'ha publicat) està confirmant aquest retrocés. "No ens agrada i, per tant, passem a l'acció i actuem". Per això, ha reivindicat positivament el document, que ha descrit com a "valuós", i haurà de servir per aprovar un decret del Govern que "incorporarà l'informe" del Consell Lingüístic, el qual permetrà desplegar el règim lingüístic de la Llei d’educació de Catalunya. Cambray ja va informar que la Conselleria redactarà un decret amb el qual es pretén "enfortir el model lingüístic de l'escola catalana i dotar de major seguretat jurídica els projectes educatius dels centres", si bé aquest no estarà fet fins a l'any vinent.
"Un element rellevant de l'informe és que no només reflecteix el projecte lingüístic de cada centre, sinó també quin és l'ús del català entre joves i infants. A Catalunya, l'objectiu principal és viure en català, estimar en català i relacionar-nos en català", ha defensat. En aquest sentit, ha situat l'escola com un dels espais on es pot solucionar la situació, i per fer-ho s'ha d'arribar als alumnes fent "un pas endavant" en les xarxes socials, els referents comunicatius i influenciadors, i els materials audiovisuals que s'utilitzen a les aules.
També ha advertit novament que el professorat "no pot triar la llengua en què fa la classe", sinó que ha d'adaptar-se al projecte lingüístic de cada centre. Segons la nova normativa, impulsada pel Departament com a resposta a la sentència del 25% de castellà a les aules que va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, les escoles han de plantejar un projecte educatiu, que ha d'incloure l'aspecte de la llengua, i que posteriorment ha d'aprovar el Departament de Cambray. "No només s'han de posar en marxa, sinó que també s'ha de fer un seguiment perquè aquests projectes es compleixin a les aules, i després s'ha de sistematitzar l'avaluació".