La societat espanyola està dividida, i això es constata també en les dades sobre la satisfacció de la població amb el funcionament de la democràcia a l’estat espanyol. El 52% dels espanyols es mostren insatisfets amb el funcionament de la democràcia al país, segons l'Eurobaròmetre Flash, una enquesta que la Comissió Europea va encarregar a Ipsos per avaluar les opinions dels ciutadans de la UE sobre l'estat de la democràcia al seu país. Segons els resultats d’Ipsos, empresa Fundada a França el 1975, que és la tercera companyia de recerca de mercats i d'opinió més gran del món, el 52% dels espanyols diuen estar insatisfets, dels quals un 21% es declaren com a “gens satisfets”, mentre que menys de la meitat, un 47%, diuen estar satisfets, dels quals, un 13% es declaren “molt satisfets” i un 34% “una mica satisfets”. Aquestes dades situen Espanya en la posició 12 d'un total de 27 estats membres quant al nivell de satisfacció amb l'estat de la democràcia en el seu país.

A Europa, la meitat en té una percepció positiva

En línies generals, quan es pregunta a la població europea pel seu grau de satisfacció amb el funcionament de la democràcia al seu país, aproximadament, gairebé la meitat manifesta una percepció positiva, amb un 10% declarant estar "molt satisfet" i un 37% expressant estar "una mica satisfet". En contrast, un 31% admet estar "poc satisfet" i un 20% “gens satisfet”. Tot i que en 11 estats membres més de la meitat de la gent diu estar satisfeta amb el funcionament de la democràcia al seu país, les proporcions dels que es declaren "molt satisfets" segueixen sent baixes a la majoria dels països (des del 3% a Bulgària i Xipre fins al 27% a Dinamarca). Per al contrari, en 11 estats membres més, més d'una quarta part dels enquestats responen que estan "molt insatisfets" amb el funcionament de la democràcia al seu país, sent les persones enquestades a Hongria les més insatisfetes (49% que declaren estar "gens satisfets").

Com es veu la democràcia a Espanya?

Segons l’Eurobaròmetre Flash d’Ipsos per a la Comissió Europea, un 76% de la població espanyola creu que compta amb un bon accés a informació precisa en els diferents mitjans de comunicació sobre temes d'actualitat, 4 punts percentuals per damunt de la xifra europea, posicionant-se com el setè país europeu on més població comparteix aquesta opinió. Pel que fa a la vida política, gairebé 7 de cada 10 espanyols i espanyoles (69%) confien en la llibertat d'expressió dels seus ideals polítics sense por de conseqüències, un punt per sobre de la dada europea. Per contra, i força per sota de la mitjana del col·lectiu de nacions (58%), a Espanya, només un 45% de la societat declara que té la possibilitat d'interactuar de forma directa en un debat amb els candidats i les candidates dels partits polítics, situant-se així entre els tres països europeus, juntament amb Hongria i Croàcia, on menys població comparteix aquesta idea.

Les principals amenaces

L’enquesta d’Ipsos revela que 4 de cada 10 espanyols considera que les notícies falses o ‘fake news’ són el risc més greu per a la democràcia, sobre un llistat d’onze possibles amenaces. En concret, un 40% identifica la desinformació i la informació falsa com el risc més greu per a la democràcia, i un 38% assenyala l'escepticisme i la desconfiança creixent cap a les institucions democràtiques com la segona preocupació més significativa, sis punts per sobre de la xifra de la UE. La tercera amenaça per a la població espanyola difereix de l'europea, assenyalant la manca de llibertat de premsa i diversitat dels mitjans de comunicació, amb un 26%, mentre que la manca de compromís i interès per la política i les eleccions és la quarta amenaça per a un 23%.

En l'àmbit europeu, en 22 dels 27 països van assenyalar la informació falsa o enganyosa, que circula online i offline, com la principal amenaça, amb un 38%; seguida de la creixent desconfiança i escepticisme cap a les institucions democràtiques amb un 32%. En tercer lloc, la manca de compromís i interès per la política i les eleccions entre la ciutadania és assenyalada per un 26% de la població europea. Les xarxes socials són, amb diferència, els mitjans més citats en què els europeus esperen trobar desinformació o notícies falses, amb un 64% que comparteixen aquesta opinió, un 57% en el cas dels espanyols. Per això el 58% de la població exigeix a aquestes plataformes intensificar els seus esforços per prevenir la propagació d'informació falsa, superant en sis punts el percentatge europeu (52%).

Pel que fa a aspectes relacionats amb els processos electorals, el 53% de la població espanyola considera l’accés a una informació precisa com el factor fonamental per poder tenir una vida política lliure i justa (el 52% en el conjunt d’Europa). El segon aspecte que més preocupa és la independència i imparcialitat de l'administració electoral (47%), una opinió que comparteix el 48% dels espanyols. A més, la protecció de la infraestructura electoral contra amenaces, com els ciberatacs, és un altre factor important per al 36% dels europeus, recolzat també pel 34% de la ciutadania a Espanya.

Debat lliure d’odi i transparència

Un 55% també considera que un debat lliure d'odi, manipulació i enganys és l'aspecte més important, superant en 9 punts la xifra europea; en segon lloc, trobem que la població espanyola dona més importància al fet que els partits siguin transparents quant a les seves tècniques per seleccionar les persones a qui envien la seva propaganda política, assenyalat així per 4 de cada 10 persones, tretze punts més que la dada de la UE, sent el país que més importància dona a aquest factor per garantir una campanya electoral lliure i justa. Aquesta opinió se situa considerablement per sobre del 27%, xifra europea, col·locant Espanya al capdavant de la UE en aquest criteri. En tercer lloc, un 39% dels espanyols creu que és essencial conèixer les fonts de finançament dels partits polítics, subratllant la importància de la transparència financera per preservar la integritat del sistema democràtic.

Més de 25.000 entrevistes a majors de 15 anys

L'origen de l'Eurobaròmetre Flash és l'anunci d'un paquet de mesures de "Defensa de la Democràcia" que la secretària general de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, va fer en el seu discurs sobre l'estat de la Unió el 2022. El desembre de 2020, la Comissió Europea va presentar el seu Pla d'Acció Europeu per a la democràcia, amb l'objectiu d'empoderar els ciutadans i construir democràcies més resistents a tota la UE. En aquest context, Von der Leyen va encarregar una enquesta Eurobaròmetre Flash a Ipsos per avaluar les opinions dels ciutadans de la UE sobre l'estat de la democràcia al seu país i en la Unió. Per realitzar l'Eurobaròmetre Flash, Ipsos va entrevistar una mostra representativa de ciutadans de la UE, més grans de 15 anys, a cadascun dels 27 estats membres de la UE. Entre el 22 i el 29 de març del 2023, es van realitzar 25.600 entrevistes a través d'entrevistes web assistides per ordinador (CAWI), utilitzant panells online d'Ipsos i la seva xarxa de col·laboradors. Les dades de l'enquesta s'han ponderat en funció de les proporcions de població conegudes. Les mitjanes de la UE27 es ponderen segons la mida de la població major de 15 anys de cada país.