Un total de 60 diputats francesos, tots ells del partit del president Emmanuel Macron, ha portat davant el Tribunal Constitucional de París la innovadora llei que introdueix per primera vegada la immersió lingüística en català i altres idiomes diferents del francès en les escoles, segons informa el diari Libération.

La llei va ser aprovada el passat 8 d'abril a l'Assemblea Nacional, amb un ampli suport de 247 parlamentaris a favor, i només 76 en contra, a banda de 19 abstencions, però tenia l'oposició del ministre d'Educació, Jean-Michel Blanquer, que ha reaccionat movent fils al seu partit, la República en marxa. Molts diputats d'aquesta formació política van donar suport en el seu dia a la llei, inclosos els nord-catalans.

Segons la interpretació de Libération, fa la impressió de ser "un partit de tornada", en la qüestió "delicada" de les llengües de França. I en medis polítics de París s'especula que el recurs està teledirigit per una assessora del ministre d'Educació al Parlament francès. 

La denominada llei de promoció de les llengües regionals fixa que la immersió podrà ser fins al 50% en català a la Catalunya Nord. La proposta, impulsada pel diputat bretó Paul Morac (Llibertats i Territoris), va superar de llarg la majoria absoluta de 162 diputats, i també afavoreix els altres idiomes que es parlen en territori francès, com l'occità, el basc, el bretó o el cors.

La llei també reconeix la retolació bilingüe a tots nivells, i permet posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com els accents propis del català, una qüestió que provocava moltes polèmiques fins ara. No estaven permesos els diacrítics que no usa el francès, i això posava problemes a l’accent agut al català "í".

L'argument de Morac per convèncer diputats de pràcticament tots els grups va ser que les llengües regionals també són patrimoni de França i que ja no se'n pot garantir l'ús per tradició familiar, sinó que cal una actuació decidida des de l'escola. El punt que li va costar més tirar endavant va ser impulsar la idea de la immersió (amb el matís que només arribarà al 50% i que serà voluntària), que és un sistema d'èxit a la Catalunya sud, i també al Quebec amb el francès, a Flandes amb el neerlandès o a Israel amb l'hebreu. Però finalment va quedar aprovat.

Morac va insistir aquell dia que l'aprovació de la proposició era "una victòria històrica", que representa un salt important en la situació d'aquests idiomes a França, només tímidament acceptats. La iniciativa no arriba a la normalització del català a la Catalunya sud, però si s'aplica serà un salt evident a França. El diputat va remarcar que s'han mantingut dins els criteris del Tribunal Constitucional francès, a partir de la seva Constitució centralista, que va indicar que cal voluntarietat, i que es garanteixi que tots els alumnes coneixeran igualment el francès. També estava previst crear paquet de suport per a escoles privades que ofereixen educació en català des de fa dècades, com la Bressola o Arrels.

El diputat de Perpinyà Romain Grau (La República en Marxa) precisament va ser un dels que va votar a favor de la proposició i va expressar a la xarxa la seva satisfacció pel reconeixement que significava per al català. "El projecte de llei del diputat Paul Molac sobre protecció del patrimoni i promoció de les llengües regionals es passa a l'Assemblea Nacional el dijous 8 d'abril de 2021. El votaré sense cap mena de dubte", va indicar.

Paul Morac fa anys que intenta convèncer els francesos que l'estudi del bretó o el català des de l'escola maternal, no fa que després els alumnes no sàpiguen el francès, sinó que serveix al contrari per adquirir la flexibilitat plurilingüe per aprendre idiomes.