El 60% dels catalans vol que el català sigui llengua oficial a la Unió Europa, segons el Centre d’Estudis d’Opinió. Així ho conclou una enquesta que detalla que el 32% estaria d’acord i un 28% molt d’acord en la idea que el català s’equiparés al castellà a Brussel·les. Només un 26% de la societat catalana s’oposaria a una mesura d’aquest tipus. Són dades de l’enquesta Òmnibus del CEO, que es va realitzar entre el 14 de juny i l’11 de juliol sobre una mostra de 1.200 entrevistes i que transcendit aquest dimarts.

L’enquesta també ha volgut saber quin és el grau d’europeisme de la societat catalana, i cal destacar que totes les franges d’edat catalanes són europeistes. De fet, la franja de persones que se situen per sobre dels 65 anys és la que se sent més europea (7,1 sobre 10), mentre que la que va dels 25 als 34 és la que menys (5,8). Al mig es troben les franges de 35 a 49 (5,9), la de 18 a 24 (6) i la de 50 a 64 anys (6,9). El grau d’europeisme de la població catalana se situa ara mateix en un 6,4 de mitjana.

Una dada interessant és la que relaciona l’europeisme amb la simpatia amb els partits. Tot l’electorat de tots els partits situen el seu grau d’europeisme per sobre del cinc de mitjana, excepte Vox. Es tracta de la formació que té uns votants que se senten menys europeus (4,4), seguits dels de la CUP (5,5) i el PP (6,1). Lideren el rànquing el PSC (7), els comuns (6,7) i ERC (6,6).

L’enquesta també ha tingut en compte quins han pogut ser els efectes del Procés en el sentiment europeista de la població. Els enquestats han estat preguntats si tot el que ha passat en els darrers cinc anys ha pogut modificar el seu sentiment europeista, i dos de cada tres enquestats (66%) han assegurat que mantenen estable aquest sentiment, mentre que un 16% de la població afirma que se sent menys europea i el 14% se sent més europeista. 

Aquestes dades varien segons el seu sentiment nacional: les persones que se senten només catalanes són les que més han disminuït el seu grau d’estima cap a l’europeisme en els darrers cinc anys (40%), i entre la població que se sent únicament espanyola, aquest sentiment europeu ha crescut un 24%; mentre que els col·lectius “amb adscripció nacional Catalunya-Espanya” s’han mantingut estables.

D’altra banda, el CEO també ha pogut concloure que el 32,7% dels catalans creu que el Govern hauria de prioritzar un concert econòmic com el que tenen el País Basc i Navarra. La segona opció preferida de la població catalana (19,3%) és un model de sobirania econòmica i tributària, mentre que el 18,3% aposta per un canvi de sistema que acabi amb el “dèficit fiscal”.