L'Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCiP), que va néixer l'octubre del 2018, ha gestionat un total de 328 queixes en aquests dos anys, de les quals 201 actuacions, el 61%, fan referència al dret de participació política, segons un comunicat publicat aquest dilluns per l'entitat.  

En segon lloc se situa la violació del dret de la llibertat d'expressió, sobre la qual l'ODCiP ha rebut 41 denúncies. En tercer lloc, es troben les vulneracions dels drets per part de cossos i forces de seguretat, així com la lliure circulació de persones, que en ambdós casos han recollit un total de 18 queixes. 

Potenciar la reflexió en temps de pandèmia

Davant la crisi sanitària desencadenada per la pandèmia de coronavirus, el director de l'oficina, Adam Majó, ha valorat que s'han de potenciar "els temes de reflexió i d’anàlisi en profunditat sobre la vulneració de drets civils i polítics”. A més, ha detallat que han continuat la seva tasca en les altres dues àrees que desenvolupen: "el contacte amb la ciutadania a través de les queixes rebudes o detectades i la feina interna de propostes de millora de la mateixa administració catalana”.

Des que va iniciar la seva activitat, l'ODCiP ha elaborat catorze informes i dues cartografies (repressió vinculada a l’1 d’octubre del 2017 i intolerància política). En el cas d'enguany, ha centrat l’activitat en la divulgació i denúncia de vulneració de drets, a través de l’elaboració d’un total de nou informes temàtics.

Entre aquests destaca l'encàrrec del Parlament de Catalunya Propostes per a unes identificacions policials no discriminatòries, que planteja 61 mesures concretes de prevenció, control i erradicació de les actuacions policials de caràcter racista. També a instàncies d'aquesta institució, l’ODCiP ha elaborat recentment l’informe Injúries a la monarquia i llibertat d’expressió. En aquest cas, les recomanacions de l’estudi demanen revisar l’ordenament jurídic per garantir el dret a la llibertat d’expressió i d’informació, i sol·liciten l’eliminació del delicte d’injúries o manifestacions contra la Corona, amb l’objectiu de respectar els estàndards internacionals en matèria de drets humans i reforçar el sistema de garanties que han de protegir la llibertat d’expressió, el dret a la informació i el dret a la crítica dels poders públics, han precisat en el comunicat.  

La seva actuació no es limita a Catalunya, sinó que també ha participat en el programa de treball de la Comissió Europea en l’elaboració de l’informe L’estat de dret a Espanya. Consideracions sobre la imparcialitat del sistema judicial. A més, ha publicat estudis de gènere com Els drets de les dones amenaçats a Espanya” i El creixement de l'extrema dreta a Europa i els drets de les dones, alhora que ha aprofundit sobre les conseqüències tant del creixement com de l'evolució de L'extrema dreta a Catalunya i Espanya. A més, han encarregat a Iridia, associació per a la defensa dels drets humans, l'estudi El dret a la protesta a Catalunya 2017-2019, que tracta sobre l’exercici d’aquest dret com un mecanisme cabdal en l’expressió pública de les persones. L'entitat ha completat la seva tasca de divulgació amb l'organització de debats i seminaris sobre temes com el dret d’autodeterminació i el delicte d’odi i la llibertat d’expressió. 

Reptes de futur

Majó ha indicat que de cara als propers mesos, l'ODCiP està preparant "un informe/manual sobre els processos de radicalització que porten a l’extremisme violent, tant el de base gihadista com el que té per referent el supremacisme blanc", que la seva finalitat és que "esdevingui un punt de trobada conceptual per a tota l’administració de la Generalitat que tracta aquest fenomen des de diferents punts de vista, però també per a mitjans de comunicació, entitats i professionals que treballen amb gent jove”.

 A aquesta tasca de difusió cal afegir-hi el llançament de la primera edició dels Premis Laya, que volen impulsar el coneixement dels drets civils i polítics, individuals i col·lectius, a través de la producció audiovisual.