El 69% dels catalans desconfia de l'honestedat dels polítics i aposta per nous lideratges, d'acord amb un estudi de la Fundació Liderar amb Sentit Comú presentat aquest dimecres. L'informe, elaborat amb enquestes a 20.000 persones de tot l'Estat entre el 2020 i el 2024, assenyala també que Catalunya presenta la taxa de confiança expressa global en els polítics més baixa d'entre tots els territoris: amb un 5%. No només això, sinó que el 36% dels catalans creu que els polítics són "el principal problema", en els termes emprats pels autors de les enquestes.
Pel que fa a la comparativa amb les dades estatals, Catalunya se situa en la mitjana, donat que el 70% del conjunt dels espanyols mostra aquesta desconfiança envers els polítics actuals i vol nous lideratges, d'acord amb l'informe, anomenat "Observatori social per a Espanya: Expectatives, pors, alegries i noves exigències". A més, un 63% dels enquestats creu que els polítics no actuen "amb sentit comú". Per territoris, la desconfiança més gran és a Andalusia (75%), Castella i Lleó, Madrid, Illes Balears i La Rioja (73%), Cantàbria i Navarra (71%). La menor desconfiança es troba al País Basc i l'Aragó (60%).
El 83% dels catalans demana líders "honestos"
Les xifres més altes de confiança expressa en els polítics es troben en el País Valencià, amb un 16%, l'Aragó (14%), País Basc (13%). Preguntats sobre qui podria solucionar els problemes del país, el 26% dels enquestats afirmen que "líders nous" i, pel que fa a les qualitats que haurien de tenir aquests líders, el 77% opinen que ha de ser l'honestedat, molt per davant d'altres com que siguin treballadors, només esmentada pel 12%. Per territoris, els que més aposten per líders nous són els canaris (31%) i els balears, càntabres, catalans i extremenys (tots ells amb un 29%) i els que més demanden líders honestos són els madrilenys, amb el 86%, i els catalans, amb el 83%.
Lideratge femení
L'estudi pregunta també per la valoració del lideratge femení i un 73% dels enquestats reconeixen atributs globals positius en les líders dones —com a conjunt, en els termes amb els quals els autors de l'estudi han estimat oportú treballar—, destacant la valentia (20%) i condició d'emprenedores (17%), a més de l'empatia i resiliència. En contrast amb aquests resultats, un 25% dels enquestats a les Balears i un 20% dels de Navarra no reconeixen cap atribut especial al lideratge femení com a conjunt, precisament dues comunitats autònomes que han tingut darrerament presidentes —de diferents partits— al capdavant dels seus governs autonòmics, des de 2015 i 2011, respectivament.