Aquest 27 d’octubre fa set anys que es va proclamar la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) de Catalunya per part del Parlament de Catalunya i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ho ha recordat en un manifest que ha compartit a través de la xarxa X (abans Twitter), on ha fet una crida al poble català “a continuar el camí de l’alliberament nacional i a reprendre el camí cap a la constitució de la República Catalana”. En el manifest, l’ANC destaca que l’aprovació de la DUI en seu parlamentària “per majoria absoluta” de vots el 27 d’octubre de 2017, va ser “la darrera decisió sobirana del Parlament de Catalunya” i que des d’aleshores, “s’ha convertit en un Parlament bord i segrestat”.

L’ANC argumenta que el Parlament “ha estat violat constantment pel poder judicial i el TC (Tribunal Constitucional) amb ingerències coercitives vers els seus diputats impedint-los el lliure exercici de la seva representació democràtica per mitjà d’empresonaments, inhabilitacions i exili”. L’Assemblea que presideix Lluís Llach continua el seu relat afirmant que l’òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya, que representa el poble català, va patir “repetides amenaces i alteracions de la correlació de forces sorgides de les eleccions i, fins i tot, blocaments forçats de legislatura a mig curs, etc”.

L’ocupació des del 1714

El manifest de l’ANC també afirma “amb tota contundència” que “aquest Parlament Autonòmic de Catalunya, des de fa 7 anys, és un parlament bord i segrestat d’on no en poden fructificar lleis ni decisions sobiranes i que ha quedat, democràticament, devaluat”. Tanmateix , l’Assemblea també denuncia amb contundència que “Espanya està ocupant per la força el Principat de Catalunya de des de 1714” amb les seves constants “ingerències del poder judicial i del TC” i que, aquesta ocupació, "s’ha aguditzat més encara des de fa 7 anys”. A més, l’ANC sosté que aquesta ocupació es porta a terme “contra la voluntat dels catalans expressada amb el Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’Octubre i amb la Declaració d’Independència del Parlament del 27 d’octubre del 2017”. 

En conseqüència, l’Assemblea fa la crida al poble català a continuar el camí d’alliberament “a partir del punt on ho vam deixar ara fa 7 anys, amb la declaració d’Independència” i a “reprendre el camí cap a la constitució de la República Catalana” per mitjans “pacífics i de lluita no-violenta”. En aquest sentit, l’ANC conclou el seu missatge afirmant que a través d’un nou full de ruta “proposarà al poble català noves formes de lluita per obrir nous escenaris que ens duran a la victòria final”.

L’aniversari de la DUI coincideix amb el congrés que està celebrant Junts per Catalunya a Calella, en el qual Carles Puigdemont, qui era el president de la Generalitat quan es va proclamar la declaració d’independència, ha tornat a recuperar la presidència del partit.

Declaració Unilateral d'Independència (ACN). Junqueras, Puigdemont i Forcadell
Declaració Unilateral d'Independència (ACN). Junqueras, Puigdemont i Forcadell, al Parlament el 27 d'octubre de 2017

Una declaració històrica

La proclamació de la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) és un dels grans moments històrics de la història moderna de Catalunya. El 27 d’octubre del 2017 el Parlament va aprovar la resolució amb 70 vots a favor, 2 en blanc i 10 en contra, després que els 53 parlamentaris de Ciutadans, el Partit Popular i el PSC van abandonar el ple abans de la votació com a gest de protesta. El document signat incloïa la constitució de la República Catalana, l’entrada en vigor de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, l’inici d’un procés constituent, la voluntat d’obrir negociacions amb l’estat espanyol i una crida a la comunitat internacional i a la Unió Europea.

Arriba la repressió de l’Estat

A partir de la DUI va començar la resposta contundent i la repressió de l’estat Espanyol i el govern central que presidia Mariano Rajoy, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que va suspendre l’autonomia de Catalunya; es va ordenar el cessament de tota la Generalitat i la dissolució del Parlament de Catalunya i la convocatòria d’eleccions pel 21 de desembre d’aquell any. El president Puigdemont va haver d’emprendre el camí de l’exili el 29 d’octubre del 2017 i dos dies després, el Tribunal Constitucional va suspendre la declaració el 31 d'octubre del 2017 i en va dictar la inconstitucionalitat el 8 de novembre del mateix any. A més, es va iniciar un procés judicial contra els líders independentistes, que va culminar amb la sentència del Tribunal Suprem el 14 d'octubre del 2019, i va condemnar diversos líders per sedició i desobediència. Set anys després, el president Puigdemont continua a l’exili malgrat que el Congrés va aprovar la llei d’amnistia el 30 de maig del 2024 amb 177 vots a favor i 172 en contra, a causa de la negativa dels jutges del Suprem a aplicar-li la llei tant a ell com als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig per considerar que van cometre un delicte de malversació de fons del referèndum de l’1 d’octubre per haver obtingut un benefici personal de caràcter patrimonial.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!