“Aprofito per desitjar-los Bones Festes, descansin, perquè el pròxim any [2023] apunta a què serà intens. Gràcies.” Amb aquesta premonició s’acomiadava el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, dels periodistes en la triomfalista última roda de premsa del 2022. Al líder socialista no se li escapa que l’any 2023 arriba farcit de cites polítiques i judicials d’una gran transcendència, tant per a Espanya com per Catalunya: definiran el seu futur polític i el dels seus adversaris. Alguns esdeveniments es poden convertir o bé en desllorigador o bé en catalitzador de possibles noves enteses tot i que també, en un altre sentit, obrir nous conflictes polítics o agreujar els que ja existeixen.
ElNacional repassa en aquest reportatge les principals claus polítiques d’un any abassegadorament electoral, el 2023, que té en el calendari diverses importants fites político-judicials marcades, i que es condicionen les unes a les altres. Conèixer el desenllaç d’aquestes alertes en el calendari resulta imprescindible per resoldre les incògnites que ara mateix tenallen l'escena política.
1. El Govern, sense pressupostos i en minoria asbsoluta
En clau catalana, ERC té el repte, durant els primers mesos del 2023, de tancar un acord de Pressupostos que vagi més enllà dels comuns i impliqui PSC o Junts, aconseguint una estabilitat que els seus 33 diputats -dels 135 que té el Parlament- no poden assegurar. D’això en depèn la legislatura de Pere Aragonès, qüestionada després de la ruptura amb Junts. L’any comença amb un Govern sense pressupostos i mal escorat. L’acord amb els comuns és insuficient per aprovar els comptes.
Al PSC, després de mesos d’estendre la mà als republicans, es posen durs i estableixen unes condicions per a l’acord que indiquen la direcció contrària a allò que Aragonès s’ha compromès amb Jèssica Albiach (ampliació de l'Aeroport del Prat, Hard Rock...). La posició de socialistes i comuns per intentar aproximar posicions pot quedar condicionada per les necessitats de les seves respectives formacions a les grans cites electorals que s'aproximen: municipals a Barcelona i generals a Espanya. La legislatura quedarà orientada en funció dels acords que es puguin assolir per aprovar o no els pressupostos. Per a ERC, aprovar-los representaria assolir l'estabilitat que 33 diputats al Parlament no li ofereixen després del divorci amb Junts que, a hores d’ara, no resulta feliçment reparable.
2. Taula de diàleg en el congelador i nou referèndum?
El 2023 comença sense una definició sobre en quin punt estan les negociacions entre el govern espanyol i el Govern sobre el conflicte polític. La taula de diàleg no s'ha reunit a finals del 2022 i el govern espanyol l'ha deixat congelada. Sánchez repeteix sobre aquest assumpte que el diàleg s'ha culminat, que el Procés ha acabat i que les coses estan millor ara que al 2017. El Govern d'ERC considera que s'han fet grans avenços en la desjudicialització (derogació de la sedició i reforma de la malversació), però la carpeta de l'autodeterminació es manté permanentment aparcada. Davant aquesta paràlisi, Pere Aragonès ha plantejat en el seu darrer discurs institucional per Sant Esteve que la Generalitat promogui "un gran conversa" i "debat" el 2023 sobre com avançar cap a la independència. Aragonès planteja ara que aquest nou referèndum ha d'organtizar-se sense pugui ser qüestionat, a diferència de l'1-O. El president defensa que, en aquesta ocasió, un Acord de Claredat fixi les condicions del referèndum català. Una proposta que va en la línia del referèndum del 55% que ERC aprovarà en el congrés que farà aques mes de gener. L'aposta pel diàleg i una nova proposta de referèndum allunyen els republicans de la resta d'actors de l'independentisme, que continuen defensant un cert resistencialisme i reivindicant el resultat de l'1-O.
3. Retorn de Puigdemont? El TJUE decideix sobre la immunitat del president a l'exili
En paral·lel, han d’arribar notícies del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les prejudicials del jutge Llarena. Una fita que desvetllarà la incògnita al voltant de la immunitat del president a l’exili Carles Puigdemont i els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí. D’aquesta resolució depèn si s’obre o no la porta a un possible retorn dels exiliats a l’estat espanyol, amb Puigdemont al capdavant.
La situació del president a l’exili i la resta d’independentistes exiliats quedarà més clara un cop el TJUE faci pública el 31 de gener la sentència sobre les qüestions prejudicials plantejades pel jutge Pablo Llarena després que Bèlgica denegués l’extradició del conseller exiliat Lluís Puig. Les prejudicials del jutge reclamen que el tribunal europeu resolgui sobre la decisió de la justícia belga de denegar les euroordres contra els exiliats. Un retorn dels exiliats a l’estat espanyol en un any d’eleccions a la vista podria donar lloc a un nou episodi històric del Procés. De totes formes, encara que el TJUE refermi la immunitat del exiliats no existeixen garanties sobre com pot reaccionar el govern espanyol i si pensa respectar-la.
3. Laura Borràs, al banc dels acusats pel cas de l’ILC
El 20 i 21 de febrer el focus recaurà en la presidenta del Parlament suspesa i presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, que s’asseurà al banc dels acusats en el marc del judici contra ella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel presumpte cas de fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La seva suspensió va tensar al màxim les relacions amb Junts i ERC el 2022 en posar-se en dubte que el seu cas es pugui relacionar amb l’1-O. La presidenta de Junts defensa la seva innocència i denuncia que el cas és un exemple de lawfare de manual. Els seus arguments, però, només han convençut als seus dins de Junts. El desenllaç d’aquesta causa pot tenir conseqüències pel que fa a qui serà el candidat de Junts per afrontar unes properes eleccions al Parlament.
4. Els judicis pendents per l’organització de l’1-O
El 2023 concentra múltiples interrogants relacionats amb causes vinculades a l’organització del referèndum de l’1-O. Una primera de les cites és el 14 de març, quan es repetirà el judici contra els exmembres de la Mesa del Parlament de Carme Forcadell. Aquest capítol continuarà amb l’actual consellera Meritxell Serret. Acusada d’un delicte de desobediència greu al Tribunal Constitucional (TC), espera a principis d’aquest any conèixer la data del seu judici al TSJC.
Així mateix, a la tornada de les vacances també s’espera que la Fiscalia presenti l’escrit d’acusació contra Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. El cas de Jové i Salvadó, acusats de malversació entre altres delictes, servirà per comprovar fins a quin punt la reforma del Codi Penal recentment aprovada beneficia els represaliats.
D’altra banda, aquest any el Tribunal Suprem haurà de revisar les penes d’inhabilitació dels presos polítics a través del prisma de la nova reforma del Codi Penal. Una revisió que podria obrir el camí pel retorn d’Oriol Junqueras. La reforma penal també ha de tenir efectes en els alts càrrecs de la Generalitat dels jutjats d’instrucció 13 i 18. La instrucció del cas s’ha d’acabar i permetrà veure fins a quin punt els canvis legislatius beneficien la trentena de persones investigades.
5. Municipals: la batalla de Barcelona (amb el retorn de Trias)
El context d’eleccions municipals el 28 de maig i autonòmiques en 14 de les 17 comunitats de l’estat espanyol condiciona també molt els moviments polítics. A Barcelona es definirà si finalment 2023 és l’any del comiat de l’alcaldessa Ada Colau i l'arribada, en el seu lloc, d’un dels tres principals contrincants: Xavier Trias, Ernest Maragall o Jaume Collboni.
La lluita per assolir el poder a l’Ajuntament de Barcelona es presenta molt oberta, si es té en compte que a hores d’ara hi ha enquestes per tots els gustos. L’entrada de l’exalcalde Xavier Trias en la disputa ha remogut l’escaquer. Si la sortida per sorpresa d’Elsa Artadi feia desaparèixer Junts de l’equació municipal, Trias li retorna ara possibilitats. El que pràcticament es dona per fet és que Ada Colau continua en declivi i difícilment podrà retenir l’alcaldia. Ara per ara, els tres contrincants que se li planten davant podrien arrabassar-li la vara. Els esdeveniments a escala estatal també poden definir el futur de Barcelona.
Les municipals a la resta de Catalunya plantegen també algunes incògnites, com és ara saber si Junts podrà retenir l'alcaldia de Girona un cop Marta Madrenas hagi decidit no repetir i s'hagi posat al capdavant de la llista l'exconsellera Gemma Geis. A Lleida, ERC i PSC es disputen l'alcaldia, frec a frec, on ara governa el republicà Miquel Pueyo. En una situació semblant es troben els dos partits a Tarragona, ara en mans del republicà Pau Ricomà. Socialistes i republicans també es disputen terreny a l'àrea metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, destaca el paper que pugui fer a Santa Coloma de Gramenet l'actual portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián. La batalla de les municipals a l'estat espanyol també implica un pols de PP i PSOE a les principals capitals i especialment a Madrid, actualment en mans dels populars.
6. PP i PSOE, duel en autonòmiques a 14 comunitats
Les eleccions autonòmiques a Espanya serviran per mesurar quin és l’equilibri de poder territorial del PSOE i el PP en el nou context. Els comicis impliquen també la primera prova electoral de Pedro Sánchez, que va arribar a la Moncloa després de la moció de censura a Mariano Rajoy el 2018 i va revalidar la seva posició en unes eleccions anticipades l’abril del 2019 després que li tombessin els pressupostos. Sánchez encarrila el 2023 havent superat la crisi del Consell General del Poder Judicial, amb el desbloqueig de la renovació del Tribunal Constitucional (TC), però deixant en l’aire la reforma de fons en l’àmbit judicial. Està per veure si supera també les turbulències amb el soci de govern, Unidas Podemos, organització que al seu torn es pot veure afectada pels conflictes interns entre el nou projecte, Sumar, de la vicepresidenta Yolanda Díaz i Podemos.
7. Sànchez, sota el focus internacional
Un assumpte com la reforma judicial és fonamental en un any en què, a més a més, Sánchez intentarà reforçar la seva imatge d’estadista amb la presidència de torn de la Unió Europea, al llarg de tot el segon semestre del 2023. Un any en què l'agenda està carregada d'assumptes cabdals de geopolítica global, com són la guerra d’Ucraïna, la crisi econòmica per la inflació i les incerteses del gir inesperat de la Covid amb l’explosió de casos a la Xina, que torna a posar en tensió l’escena internacional amb possibles efectes sobre l’economia. Amb la perspectiva de passar-se l’any sota el focus internacional, Sánchez necessita eliminar qualsevol taca a l’expedient que suposi un qüestionament de la qualitat de l’Estat de Dret a Espanya. L'agenda en clau internacional per Sánchez arrencarà justament a Catalunya: Barcelona albergarà la cimera hispano-francesa que presidiran el pròxim 19 de gener Sánchez i el president francès, Emmanuel Macron.
8. Eleccions generals espanyoles. Sánchez o Feijóo?
Si Pedro Sánchez aconsegueix esgotar legislatura, les eleccions generals espanyoles quedarien convocades per a finals d'aquest 2023. Seria la primera vegada que Sánchez completa el mandat, si es té en compte que va accedir a la presidència després de la moció de censura a Mariano Rajoy el 31 de maig i l'1 de juny del 2018. El 2019, en tombar-li el Congrés els pressupostos, va convocar eleccions anticipadament. En tot aques temps es va haver d'encarar a l'oposició de Pablo Casado, líder del PP que va caure en desgràcia el 2022 després que es fessin públiques informacions sobre un presumpte espionatge ordenat per Génova a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. La caiguda de Casado va obligar a buscar un relleu que finalment es va trobar en la figura d'Alberto Núñez Feijóo. Tot i l'àurea de perfil moderat, les tensions per la polèmica sobre el Poder Judicial han posat en evidència que l'expresident de la Xunta de Galícia no s'escapa dels sectors més dretans del PP. Per la seva banda, Ayuso continua des de la Comunitat de Madrid plantejant batalles contra Sánchez, amb un discurs de vegades molt proper a l'extremadreta de Vox. Per una altra banda, les generals serviran també per veure fins a quin punt Yolanda Díaz podria disputar-li al seu actual soci el lideratge de l'esquerra.
9. L'extinció definitiva de Ciutadans?
2023 podria representar l'any de la desaparició definitiva de Ciutadans, un partit nascut a Catalunya als nortanta amb un leitmotiv bàsic: el discurs contra la llengua catalana i la defensa de la identitat espanyola a Catalunya. La formació, després de la gran victòria propiciada després de l'1-O en unes eleccions convocades amb el 155, no ha fet més que perdre força fins a convertir-se en un sector residual al Parlament de Catalunya. Les dificultats pel projecte no han cessat i s'han produit repetidament fuga de militants cap a d'altres formacions: PP, Vox o PSOE. Inés Arrimadas ha desistit d'encapçalar una de les dues llistes que s'enfronten en unes primàries per decidir la nova direcció del partit per entomar la seva refundació. Les diferents cites electorals de l'any serviran per determinar si finalment, aquest any sí, Ciutadans passa inexorablement a la història.
10. Eleccions a Catalunya?
L'any també amaga un interrogant important per Catalunya: la possibilitat d'avançament d'eleccions al Parlament. La impossibilitat d'ERC d'arribar a un acord amb altres formacions, més enllà dels comuns, deixaria el Govern sense pressupostos. Les afinitats al Parlament per aprovar lleis tampoc fan pensar en una situació que permeti al Govern treballar amb comoditat en un context d'adversitats múltiples. Més enllà dels pressupostos, tampoc es veu que els partits independentistes puguin recuperar el projecte d'anar novament junts, un cop les estratègies pel que fa al conflicte polític amb Espanya semblen ara per ara incompatibles.