Només el 7% de les denúncies per vulneració de drets lingüístics dels consumidors presentades entre el 2012 i el 2024 van acabar en sanció. Les dades de l'Agència Catalana Consum (ACC) mostren que s'han aplicat sancions en 367 de les 5.406 denúncies tramitades per l'ACC i pel Departament de Política Lingüística. Les dades registren 341 sancions, algunes d'elles que donen resposta a més d'una denúncia contra el mateix comerç pels mateixos motius. 3 de cada 10 multes (29,9%) són per no incloure el català en la informació de caràcter fix, és a dir, rètols del comerç, cartells als aparadors o a l'interior, o la senyalització de l'horari comercial de l'establiment, entre d'altres. Un 25,5% de les sancions són per no fer servir la llengua catalana quan es convida a comprar, és a dir, en qualsevol comunicació comercial que indica les característiques del bé o servei i el seu preu. Com podrien ser les cartes dels restaurants. Pel que fa a les vulneracions de drets lingüístics en matèria d'etiquetatge només han suposat el 3,5% de les sancions, mentre que la resta estan relacionades amb els manuals d'instruccions, la documentació contractual, l'atenció o altres circumstàncies. Gairebé dues de cada deu denúncies que acaben en multa no ho fan per la raó original per la qual es va obrir el cas, sinó per temes no lingüístics.
Multes de fins a 10.000 euros
L'import mitjà de les sancions és de 2.240 euros, i la majoria són per informacions de caràcter fix i "invitacions a comprar" dels establiments i les empreses. Les multes més altes són de 10.000 euros, una quantitat que s'ha donat en 12 ocasions. En total, consten els imports imposats en 293 casos, que sumen 685.901 euros, uns 2.340 euros per cada procediment. S'han obert 396 expedients sancionadors, la majoria dels quals han acabat en multes (341), però 37 encara estan en tramitació i en 18 casos s'ha dictat el sobreseïment. En qualsevol cas, les queixes i denúncies que acaben en possibles processos sancionadors són una minoria, menys d'un de cada deu casos.
Dels 6.145 expedients que l'ACC o Política Lingüística van obrir entre el 2012 i l'11 de desembre del 2024 –el dia més recent d'actualització de dades–, gairebé la meitat han acabat arxivades (47,8%). Els motius són diversos: la majoria d'ells són o bé una manca d'infracció, o bé que s'ha requerit a l'empresa esmenar el fet denunciat i ho han fet. A banda, en un 20,6% dels casos s'incorpora la circumstància a les inspeccions que l'organisme du a terme en matèria de drets lingüístics, i en un 10,2% es trasllada la protesta a un organisme extern.
Les denúncies per vulneracions dels drets lingüístics dels consumidors es disparen a partir del 2023, amb més 2.000 casos aquell any i 1.250 més el 2024. Els expedients d'aquests dos anys, sumats, suposen més de la meitat de tots els que s'han obert (tramitats per l'Agència Catalana de Consum o pel Departament de Política Lingüística) des de l'any 2012. El 2022 ja va ser un any àlgid, amb 666, un volum que no es veia des d'una dècada enrere, amb les 732 denúncies del 2012. Del total d'expedients oberts entre 2012 i 2024, es poden distingir 5.406 denúncies, 710 queixes i 29 comunicacions. Les queixes no acaben en sanció, ja que només serveix per deixar constància del fet.
Les queixes més habituals dels consumidors
El sector que rep més queixes i denúncies és el de la restauració, que concentra gairebé la meitat (48,7%). Durant el 2024, més de 600 van ser de restaurants, bars i granges. La segona posició, tot i que, amb molta distància és per a les perruqueries i centres estètics, amb 6,1% dels casos, un total de 76 casos. El rànquing el completen altres comerços al detall i centres comercials (26 casos), gimnasos i centres esportius (20), supermercats (18), hotels (15) i assegurances (14) el 2024.
El motiu més destacat de les queixes (36%) estan vinculades a informacions comercials de caràcter fix als establiments, com rètols i cartells. En segon lloc, apareixen les queixes vinculades a l'atenció al client, amb una de cada cinc. Un 15% més són reclamacions per vulneracions de drets lingüístics en les diverses fórmules d'"invitacions a comprar", i prop d'un altre 15%, sobre la documentació contractual de béns i serveis. Encara n'hi ha prop d'un 5% més que denuncien l'absència del català en l'etiquetatge.
1.000 empreses denunciades només el 2024
Des del 2012, hi ha hagut més de 4.300 empreses que han estat denunciades o bé objecte de queixa. Gairebé 600 d'aquestes tenen més d'una denúncia interposada, una vintena n'acumulen més de 10, i també hi ha casos que en tenen algunes desenes. Pel que fa al 2024 més d'un miler d'empreses van rebre denúncies d'aquest caràcter. Entre elles, una ha rebut 18 denúncies diferents. En relació amb els denunciants, les dades del darrer any els xifren en 377 persones físiques i/o jurídiques que han presentat alguna queixa o denúncia. També mostren que uns 90 d'aquests denunciants han presentat més d'una denúncia/queixa, i que entre tots acumulen el 76% de tots els expedients oberts, és a dir, prop d'un miler. Anant més al detall, consten dues persones físiques que l'any 2024 van presentar, respectivament, 181 i 159 denúncies ells sols.
En un 90,4% dels expedients oberts el 2024 hi consten empreses amb seu a Catalunya, i el 10% restant a la resta de l'Estat. En aquest sentit, destaca la Comunitat de Madrid, amb 61 denúncies, però no consta si el denunciant ha indicat la direcció de la seu oficial de l'empresa o bé des d'on ha estat atès (en cas que es tracti d'una atenció telefònica o telemàtica). Dels expedients oberts a Catalunya, el 78,7% són a la demarcació de Barcelona, el 12% a Tarragona, el 6% a Girona i el 3,2% a Lleida. Per municipis, es registren denúncies i queixes en 141 municipis de tot l'Estat (principalment a Catalunya). Gairebé la meitat (46%) de tots els expedients del 2024 estan identificades a Barcelona ciutat, amb 571 expedients. Després destaquen els 58 de Sabadell (4,6% del total), Tarragona (55), Madrid (43), l'Hospitalet de Llobregat (28) i Lleida (26 casos).