7291 és una xifra que ja ha quedat gravada en la història de la Comunitat de Madrid. És la xifra del nombre de persones grans que van perdre la vida en les residències madrilenyes en març i abril del 2020 a conseqüència de les polítiques sanitàries i la gestió de la crisi que durant la pandèmia va fer el govern de la presidenta Isabel Díaz Ayuso. Aquest número s’ha convertit en el símbol de la controvèrsia i la crítica cap a la gestió que va fer Ayuso, una xifra que persegueix a la presidenta madrilenya del PP i que s’ha convertit en una veu que persegueix la seva conciència. Milers de persones han participat en manifestacions exhibint el 7291 per recordar als morts en les residències i exigir responsabilitats polítiques, i també ha inspirat al món artístic i cultural, que en els darrers mesos ha publicat un còmic i ha estrenat un documental -inspirat en un llibre sobre el tema- que comparteixen aquest mateix títol: 7291.
El títol recorda el nombre de les persones que van perdre la vida en aquestes residències geriàtriques perquè no van ser derivades als hospitals degut als coneguts com a “protocols de la vergonya”, que restringien els trasllats de persones grans malaltes des de les residències als hospitals. Aquests protocols, que van tenir quatre versions entre el 18 i el 25 de març del 2020, establien criteris per a la derivació hospitalària basats no en el grau de malaltia del resident, sinó en el seu grau de dependència. El resultat és que el 76% dels residents que van morir per Covid-19 en aquest període van morir en les mateixes residències, sense ser traslladats als hospitals, on haurien pogut tenir alguna oportunitat. Aquests protocols han estat objecte d’investigacions, denúncies legals i debat polític, però sense conseqüències ni penals ni polítiques per Ayuso.
El còmic
L’última expressió de denúncia que ha aparegut ha estat l’obra gràfica 7291, produïda per l'Editorial Maldragón, un còmic creat pel guionista Raúl Cordero i l’il·lustrador Boris Ramírez que narra la tràgica història dels residents i la realitat que van viure en aquestes residències durant els primers mesos de la pandèmia, entre març i abril del 2020. L’editorial informa que el còmic s’ha realitzat a partir dels testimonis reals de professionals de residències i familiars que van viure en primera persona “el pitjor episodi de discriminació i desemparament viscut en el nostre país”. El còmic, de moment, només està disponible en versió digital, i per aconseguir publicar-lo en paper necessiten 5.000 euros que es recapten a través d’aportacions altruistes.
El còmic explica el següent, segons la sinopsi: “Rosa i Esther treballen en una residència a Madrid. Diàriament, assisteixen als residents, els donen la seva medicació, els renten, els vesteixen, els ajuden a menjar... Tot i que sempre hi ha faltes d'ajuda i de mitjans, van tirant endavant. La vida a la residència inevitablement crea llaços afectius. Tot es va duent fins que la COVID-19 entra dins de la residència i comença a afectar tots els que formen part del centre”. El relat continua amb la declaració de l’estat d’alarma, el confinament i el malson a les residències. “A la falta de personal, de mitjans, de material sanitari i infraestructura que ja arrossegaven abans de la pandèmia, se li sumaran uns protocols, pels quals "determinats" més grans no podran ser derivats a hospitals. Uns protocols discriminatoris que van fer que s'excloguessin les persones que vivien en residències, excepte si tenien assegurança privada. L'episodi més gran de discriminació i desemparament al nostre país està a punt de passar…”, explica l’obra gràfica que té com a guionista al malagueny Raúl Cordero Postigo, que ha dirigit i guionitzat el programa de ràdio La Mandrágora en els seus sis anys d’emissió, i ha estat guionista de Monstruos Ibéricos, Tras los pasos de la Quarantamaula, En Tierra de Lobos i Ojos de Tormenta. El dibuixant és l’alacantí Boris Ramírez Barba, que ha publicat el còmic-joc Worm Gnosis, Alas de Metal i Monstruos Ibéricos.
El documental
Aquest episodi tràgic de la història madrilenya ha tingut altres expressions artístiques. A finals de novembre es va presentar el documental 7291 dirigit i produït per Juanjo Castro, que també relata el que va succeir a les residències de gent gran en la primera onada de la pandèmia del coronavirus. Castro, que descriu l’obra com “difícil i molt dura”, es basa en proves presentades en comissions d’investigació i els testimonis de familiars de les víctimes, treballadores de les residències, periodistes i responsables polítics implicats en aquest episodi tràgic de la història de la comunitat madrilenya. El documental busca responsabilitzar els polítics per les seves decisions i aconseguir una “reparació’ pels familiars de les víctimes. 7291 parteix principalment de les compareixences dels actors tant de la Comissió d'Investigació de l'Assemblea de Madrid -que si bé va arribar a iniciar-se va ser tombada pel PP després d'obtenir la majoria després de les eleccions del maig del 2021- com de la Comissió Ciutadana per la Veritat a les Residències de Madrid.
El llibre
Castro es va inspirar en una altra expressió cultural sobre aquest succés, el llibre d’Alberto Reyero Zubiri, que va ser fins al 2020 conseller de Polítiques Socials en la Comunitat de Madrid, que es titula Moriran de forma indigna (Editorial Libros del K.O.), i que relata la intrahistòria sobre el que va passar en les residències durant aquest període, com es van prendre decisions crucials durant la crisi sanitària, incloent-hi l'aplicació de protocols polèmics que van impedir l'accés de molts residents als hospitals. Reyero, que era la màxima autoritat a les residències de la regió en aquell moment, descriu com va demanar ajuda i va denunciar les conseqüències dramàtiques d'aquests protocols, però va ser ignorat pels seus companys de govern del Partit Popular.
