Catalunya ha d’exigir les competències pendents en matèria d’Administració de Justícia recollides a l’Estatut del 2006 i “és imperatiu” obtenir els recursos econòmics imprescindibles per desplegar aquestes competències estatutàries “mentre que la Generalitat no disposi del sistema de finançament singular que propugna el Govern”. Així ho defensen Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA); Gerard Martín, cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder, i Sergi Morales, responsable d’Estudis i Iniciatives Autonòmiques en l’informe Anàlisi sobre el marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per a desplegar les competències estatutàries en l’àmbit de l’administració de l’Administració de justícia, presentat aquest dimecres, a la seu de l’IEA, al Palau Centelles. A l’estudi es marquen 8 exigències -fins i tot es detallen els articles de normes que cal canviar- que s'han de negociar amb el govern espanyol per tal de millorar el servei de l’administració de Justícia a la ciutadania. Precisament, els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès s'han reunit aquest migdia al Palau de la Generalitat amb la negociació de la investidura de Salvador Illa oberta.
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va encarregar a l’Institut aquest estudi de futur i per fer front a problemes actuals, especialment per capgirar la pírrica presència del català als jutjats o per mantenir la figura dels jutges de Pau al nostre país, enfront de la darrera reforma estatal que els vol eliminar i que va quedar sobre la taula amb les eleccions generals avançades. En la presentació, la consellera ha recordat que “a l’Estat espanyol s’ha descentralitzat, en part, el poder legislatiu i l’executiu, però no el judicial” i que, per tant, “la justícia continua essent la gran assignatura pendent de l’estat compost”. En aquest sentit, Ubasart ha afegit que “Catalunya pot i vol tenir més poder en matèria judicial, de la mateixa manera que pot i vol tenir totes les competències per servir més i millor al conjunt de la ciutadania”. El director de l’IEA, Joan Ridao, ha fet la presentació de l’informe, i ha qualificat de "decebedor" el balanç desplegat fins ara en matèria de justícia.
La creació del Consell de Justícia de Catalunya
En l’informe es deixa clar que es treballa l’àmbit competencial que ja té la Generalitat i, per tant, que se centra en el que s’anomena administració de l’Administració de justícia, que inclou tot allò relacionat amb els mitjans personals i materials que serveixen d’ajuda o auxili per a l’exercici de la funció jurisdiccional, i “no es tracten qüestions relatives a l’organització judicial o al govern del poder judicial”. L'excepció és que Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), sigui el darrer tribunal de cassació en l’àmbit contenciós administratiu o la creació del Consell de Justícia de Catalunya, que ja recull l’Estatut del 2006.
Els autors de l’informe també exposen les barreres fixades per la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010: “Va condicionar, des d’una interpretació més aviat reduccionista, el contingut de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC), afirmant, d’una banda, que l’estructura territorial de l’Estat és, per principi, indiferent per al judicial com a poder de l’Estat, i de l’altra, que els estatuts d’autonomia no poden regular cap aspecte que tingui a veure amb la jurisdicció i el seu exercici, amb els òrgans judicials o amb l’ordenació de les instàncies processals”.
Els vuit reptes possibles
Tot i l’encotillament actual, els investigadors proposen vuit actuacions. En la primera afirmen que “és possible acostar el règim del poder judicial al model de descentralització territorial del poder polític en l’actual marc constitucional”. En aquest sentit, destaquen la segona acció que és la creació del Consell de Justícia de Catalunya – que tindria funcions delegades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb càrrecs nomenats per les dues administracions-, i que asseguren que “és un instrument essencial per a apropar el poder judicial al règim d’autogovern de Catalunya”.
La tercera exigència és que “cal desplegar de forma completa les competències de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya que encara no han estat implementades”. Citen, per exemple: el règim d’oposicions i concursos (art. 101 EAC); les competències sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia (art. 103 EAC); la participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials (art. 104.e EAC); el règim de creació i organització de les oficines judicials i òrgans i serveis de suport als òrgans jurisdiccionals (art. 105 EAC), i la intervenció en les propostes de modificació de la planta judicial i establiment de la capitalitat de les demarcacions judicials (art. 107 EAC).
En la quarta proposta s’indica als governants catalans han de lluitar perquè “l’Estat transfereixi els recursos econòmics suficients perquè la Generalitat pugui fer front a l’exercici de les seves competències en matèria d’Administració de justícia”.
El català com a requisit
La cinquena exigència és també clau: “S’han d’adoptar mesures que contribueixin a reforçar la presència del català en l’àmbit de l’Administració de justícia”. Per això, asseguren que, d'una banda, s’ha, “d’incorporar el coneixement del català com a requisit” per a accedir a places de personal judicial i no judicial de l’Administració de justícia a Catalunya. D’altra banda, es proposa “regular la utilització del català —i, en general, de les llengües pròpies diferents del castellà amb reconeixement estatutari— en l’àmbit de les actuacions judicials”.
Per exemple, s’exposa que el text actual de l’article 231.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) diu que en totes les actuacions judicials, els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i altres funcionaris utilitzaran el castellà, i el que caldria – a parer dels autors- és “substituir aquesta referència per una que indiqués que jutges, magistrats i altre personal al servei de l’Administració de justícia poden utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma on presten servei”.
La sisena proposta és que “els òrgans judicials radicats a Catalunya haurien de convertir-se, com a regla general, en la darrera instància jurisdiccional”. Hi precisen que, tal com disposa l’article 152.1 de la Constitució, les successives instàncies processals s’haurien d’esgotar davant els òrgans judicials radicats a Catalunya. “La implementació d’aquesta regla requereix reconsiderar la configuració del recurs de cassació autonòmic en els diferents àmbits jurisdiccionals, particularment en l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu, i convertir en excepcional la possibilitat de recurs davant el Tribunal Suprem”, declaren. En aquesta línia, la setena exigència és que “els jutjats de pau constitueixen una institució consolidada que caldria enfortir”, amb més formació i dotació.
Finalment, la vuitena exigència i lògica indicada pels autors és que la implementació del conjunt de mesures indicades “depèn de les actuacions que puguin impulsar les institucions estatals”. I es recomana que s'impulsin mesures normatives, economicofinanceres i de col·laboració, com ara proposar convenis amb el CGPJ, l’òrgan de govern dels jutges.