Enguany el 8-M serà més un calvari que no pas una data assenyalada per fer campanya. Almenys a Ferraz. I els motius són diversos, perquè el PSOE rebrà dards de totes bandes. El 8 de març d’aquest any està marcat per les més de 700 rebaixes de condemnes a agressors sexuals en benefici de la llei del ‘només sí és sí’, per la guerra oberta amb Podemos sobre com reformar la llei estrella del Ministeri d’Irene Montero i, ara, pel nou escàndol del cas ‘Mediador i el Tito Berni’: mentre el partit defensa l’abolició de la prostitució, un diputat socialista ha estat submergint-se en la corrupció a través de la cocaïna i les prostitutes.

En primer lloc, encara està candent la crisi més grossa per la qual ha passat el govern de coalició de PSOE i Podemos: les rebaixes constants —ja amb desenes d’excarceracions— d’agressors sexuals en benefici de la llei del ‘només sí és sí’, pel retoc que es va fer de les forquilles de les penes. Es tracta d’una de les armes més potents que té el PP per furgar en la reputació del PSOE: en cada cara a cara al Senat, Alberto Núñez Feijóo acusa a Pedro Sánchez de ser el president del govern espanyol “menys feminista de la història”. Per molt que els socialistes es defensin recordant que el PP acostuma a votar sempre en contra de qualsevol llei que suposi un avenç pels drets de les dones, la llei que ha provocat els centenars de rebaixes de condemnes a agressors sexuals duu la firma del PSOE i Podemos.

Les dues versions que donen els socis del govern espanyol són ben conegudes. Podemos culpa els jutges espanyols, i assegura que els professionals de la justícia fan una mala interpretació de la llei i “una minoria” d’aquests no aplica correctament el dret transitori. El PSOE ha optat per tocar més de peus a terra i admetre que “la llei provoca efectes no desitjats” i ha optat per posar fil a l’agulla: ha presentat una proposició de llei al Congrés en solitari per reformar la llei tornant a distingir entre violacions amb violència i/o intimidació, i agressions sense cap d’aquests dos elements.

Podemos, que és el partit que aconsegueix dur més dones al carrer el 8-M, ha aprofitat aquesta maniobra socialista per fer campanya en favor seu, i fer de la disputa amb el seu soci de govern una virtut. Aquest divendres va anunciar que votarà en contra de reformar la llei estrella del Ministeri d’Igualtat, i ha mantingut el to bel·ligerant contra el PSOE: acusa el seu soci de voler tornar “al Codi Penal de la Manada” perquè “li tremolen les cames”.

 

El PP aplaudint dempeus en la vigília del 8-M

El PSOE va intentar treure’s el mort de sobre com més aviat millor, i va intentar tramitar urgentment la reforma d’aquesta llei. Però Podemos i altres formacions feministes del Congrés han sabut jugar les seves cartes i provocar un escenari molt incòmode pels socialistes. El PP va comprometre’s a donar el seu suport a una reforma de la llei fos com fos; i denegant la sol·licitud del PSOE de tramitar de forma urgent la reforma de la llei del ‘només sí és si’, Podemos ha aconseguit que, per qüestions de calendari parlamentari, els socialistes puguin viure aquest dimarts un malson: tenir al seu davant el PP aplaudint dempeus la presa en consideració de reformar una llei feminista en la vigília del 8-M.

Imatge d'arxiu d'una manifestació pel 8-M a Barcelona / Foto: Sergi Alcàzar

Les prostitutes del ‘Tito Berni’

La cosa no acaba aquí. Per si l’escenari no fos prou incòmode, el nou problema del PSOE ha sorgit de les seves pròpies files. Les investigacions d’una jutge de Santa Cruz de Tenerife situen al ja exdiputat socialista Juan Bernardo Fuentes al capdavant de la trama corrupta del ‘Mediador’. Fou expulsat del partit i instat a abandonar el seu escó fa un parell de setmanes precisament per les informacions que començaven a filtrar-se. I, el problema, és que el cas de corrupció està amanit amb pinzellades que tensen encara més el 8-M: els implicats en la trama organitzaven festes i orgies amb cocaïna i prostitutes. El cas del ‘Tito Berni’ fa trontollar el discurs abolicionista de la prostitució que sosté el PSOE.