Dins de qualsevol moviment polític hi ha diversos corrents i posicionaments que si bé poden compartir un objectiu final, també poden xocar internament. El moviment feminista no és una excepció, com tothom es pot imaginar. En els darrers anys els diversos posicionaments sobre temes centrals de la lluita feminista com la prostitució, l'expressió de la identitat de gènere o la interseccionalitat han aixecat polseguera en el si del moviment feminista, però es pot dir que està dividit?
El moviment feminista a l'Estat espanyol té una llarga història, però gran part d'aquesta es trobava relegat a un segon pla. Durant anys els discursos feministes rarament es colava en l'esfera pública, no obstant això, arran de la gran mobilització de 2018 per la Vaga Feminista, el moviment va passar estar en les portades dels diaris i a tenir més influència en l'esfera pública. De la vaga es va desprendre una imatge d'unitat del feminisme, tanmateix, ni tan sols va ser així fa quatre anys, ja que durant l'organització de la mateixa diversos corrents feministes van convergir i van xocar. Aleshores, són noves les discrepàncies en el si del moviment feminista? No. Darrerament, aquestes s'han anat pronunciant més? Sí.
Posicionaments enfrontats
Hi ha diversos temes que desperten la confrontació en el moviment feminista, un dels més recents ha estat la llei trans estatal. La polèmica amb aquesta llei anava més enllà del text en si, si no pel projecte feminista que porta darrere. Per entendre perquè la tramitació de la llei va aixecar polseguera cal deixar que aquesta toca un dels aspectes fonamentals del feminisme: que és ser dona? És a dir, es tracta de definir el subjecte mateix del moviment feminista, en última instància la protagonista d'aquesta. En resumits comptes, les dones trans són dones? Hi ha una part del feminisme que redueix l'existència femenina als genitals de les persones i considera que és per aquesta condició que les dones són discriminades. Una altra considera que la discriminació de la dona es construeix de forma social i cultural, per tant, el reconeixement de l'autodeterminació del gènere com un dret -és a dir, identificar-te amb un altre gènere que no amb el que se't va assignar en néixer- no els suposa cap atac al seu projecte polític. Les feministes que, per contra, sí que consideren el reconeixent d'aquest dret com un obstacle, argumenten que si qualsevol es pot considerar una dona, el sentit de ser dona desapareix i per extensió s'invisibilitza la discriminació que es pateix. Es tracta d'una divisió que afecta el cor mateix de la definició de feminisme, en conseqüència, s'enfronten dues maneres de veure el moviment, no només dues faccions que consideren que un tema s'ha de tractar d'una manera o una altra, sinó directament aquí apel·la i contra quina mena de discriminació s'enfronta.
Una jove es pinta la bandera trans a la cara en una manifestació a favor dels drets de les persones trans / Efe
Un altre front divisori sí que fa referència al tracte d'una mateixa qüestió des de dues visions: la prostitució. No és cap debat nou en el feminisme i els dos principals bàndols són: les abolicionistes i les que estan a favor de la regulació. En aquest cas és més fàcil veure el nucli del problema, ja que són dues propostes diferents d'aproximar-se a la prostitució. Per una banda, hi ha qui considera que l'única via per lidiar amb la prostitució és prohibint-la d'arrel, d'altres argumenten el seu reconeixent com a treball sexual i procurar-li el reconeixement i a la seguretat d'altres feines. Seria erroni limitar aquesta situació a només dues solucions diferents, darrere hi ha un debat profund que apel·la al concepte del consentiment o la capitalització del cos, però no refereix a la mateixa definició de feminisme des d'un punt de vista teòric.
També hi ha un altre motiu de disputa en el moviment feminista que els darrers anys s'ha anat fent més evident: la relegació de les dones racialitzades dins del moviment feminista català i espanyol. Diversos col·lectius de dones racialitzades fa anys que denuncien com les seves demandes i reivindicació són ignorades o deixades de banda, fet que les allunya del moviment feminista mainstream, el qual és majoritàriament blanc. Entre els col·lectius que més han fet campanya per assenyalar aquestes mancances trobem a Afroféminas, les quals van negar-se a participar en la Vaga Feminista del 2018 per denunciar justament la invisibilització de les dones racialitzades en el moviment feminista. No van ser les úniques en triar aquest camí.
Divisió al carrer
Amb aquestes i altres divisions arribem al 8 de març de 2022, en què les tensions dins del moviment feminista han motivat a alguns col·lectius a desmarcar-se les convocatòries principals i majoritàries que hi ha avui. Com hem pogut veure, no és la primera vegada que parts del col·lectiu no se suma als actes majoritaris. Enguany, a Madrid, on les disputes entre sectors del moviment feminista han estat extremadament marcades els darrers anys, es convocarà una manifestació al marge de la marxa principal. La principal convocatòria sorgeix de la Comissió del 8M Madrid, sota el lema Drets per a totes, cada dia. Aquí estem les feministes! L'altra marxa programada paral·lelament està capitanejada pel Moviment Feminista de Madrid i s'enfoca en l'abolició de la prostitució, qualsevol mena d'explotació sexual i la pornografia. Implica que en la manifestació principal no són benvinguts aquestes reivindicacions abolicionistes? No, simplement les feministes abolicionistes madrilenyes fan una altra convocatòria per no participar en la que també inclou persones a favor de la regulació.
A Catalunya, el debat sobre la prostitució i el posicionament del moviment feminista sobre ella també es viu i intens, però la fractura no és tan forta. Les manifestacions d'aquesta tarda agrupen a gran part del moviment feminista català, el qual durant el dia i tota la setmana ha programat altres convocatòries d'accions pel 8 de març.