El 79,16% de les peticions per rebre la documentació dels jutjats en català es van ignorar durant el 2023, segons les dades de l'informe d'indicadors dels serveis lingüístics de l'àmbit judicial, del Departament de Justícia de la Generalitat. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua reclama reformar la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per impulsar l'ús del català en la justícia i denuncia que malgrat que la normativa actual no es compleix, i durant el 2023 8 de cada 10 peticions per rebre la documentació en català es van desatendre, i els sol·licitants van acabar rebent els documents en castellà. L'informe apunta que quan es demana la documentació en castellà, la petició se satisfà gairebé el 100%, en concret, només l'1,84% de les sol·licituds es van desatendre el 2023.
Caiguda de les peticions en català
L'informe revela que les peticions en català es van complir menys que l'any anterior, i que el nombre de peticions per rebre la documentació en català també van caure. Durant el 2023, es van incomplir la petició en 295.681 procediments, és a dir que només es van satisfer el 20,24% de les peticions, uns 75.010 procediments. Un percentatge lleugerament pitjor que el del 2022, en el qual es van satisfer el 21,13 % de les sol·licituds. En canvi, els resultats del 2023 van ser una mica per sobre dels del 2021, quan el percentatge de peticions satisfetes va ser del 18,7 %. Les sol·licituds són les fetes a través de la plataforma E-Justícia.cat, implementada als jutjats de primera instància, als socials, als mercantils i als contenciosos administratius, però no als penals. A més, segons apunta Plataforma per la Llengua, el sistema avisa als funcionaris fins en 3 ocasions quan estan a punt de notificar una resolució infringint el dret d'opció lingüística.
Pel que fa a la caiguda de les peticions completes, apunten que "és sorprenent" tenint en compte que el Departament de Justícia augmenta any rere any el complement econòmic per als lletrats del torn d'ofici que presenten els escrits en català. Segons defensa l'entitat, "és una mesura que no funciona".
Mesures per augmentar l'ús del català en la justícia
Plataforma per la Llengua recorda que el dret de rebre "tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada" està recollit a l'article 33 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i denuncia que els jutjats "no només no els garanteixen, sinó que quan incompleixen les peticions dels ciutadans també els desincentiven de continuar reclamant aquests drets". Per aquesta raó, i per "l'aclaparadora presència del castellà a la justícia" ha provocat que durant el 2023 també caiguessin les peticions per rebre la documentació en català: només el 8,08% de les sol·licituds van ser en català. L'any anterior havien demanat el 9,91 %, i el 2021, el 14,71 %. Segons l'entitat és un "cercle viciós que s'ha de trencar amb unes polítiques lingüístiques transformadores que no només garanteixin els drets lingüístics dels ciutadans en la justícia, sinó que serveixin per divulgar aquests drets entre tota la ciutadania i aspirin a normalitzar l'ús de la llengua en l'àmbit judicial".
L'entitat defensa que per millorar la situació del català en la justícia, que cal modificar la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per regular-hi l'ús del català, en concret, normes connexes a aquesta llei: especialment, la Llei orgànica 5/1995, de 22 de maig, del Tribunal del Jurat; la Llei 50/1981, de 30 de desembre, per la qual es regula l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil. També consideren que és important difondre els criteris d'usos lingüístics als professionals de la Generalitat de Catalunya quan intervenen davant d'òrgans judicials, treballar amb el Consell General del Poder Judicial per millorar el sistema de meritació del català en la provisió de places judicials i modificar les condicions d'accés a la borsa d'interins de l'Administració de justícia per assegurar els coneixements de català de qui s'hi incorpora.
Altres de les mesures que apunten des de Plataforma per la Llengua és incorporar un requisit lingüístic per als treballadors que s'incorporen a l'Administració de justícia. Segons defensen, aquest requisit s'hauria de tenir en compte en el règim de selecció i provisió de llocs de treball del personal funcionari "en la designació de magistrats suplents, en l'atorgament de comissions de serveis de jutges i magistrats, en la provisió de vacants de magistrat i en les oposicions i els concursos per cobrir vacants de l'administració de justícia".