Els drets lingüístics dels ciutadans als jutjats de Catalunya cauen en sac foradat. La majoria de jutjats no respecta la llengua catalana quan un ciutadà escull que sigui notificat en aquesta opció lingüística a Catalunya, tot i ser un dret reconegut per l'Estatut. Així es constata de les dades extretes de l’aplicació informàtica e-justicia.cat, a través de la qual es tramiten la majoria d’expedients judicials, segons un informe del Departament de Justícia, al qual ha tingut accés ElNacional.cat. En concret, es precisa que del total de 620.465 ciutadans i intervinents en un òrgan judicial que han escollit una opció lingüística l’any 2023, només un 8% (50.164 casos) ha escollit rebre la notificació de les resolucions judicials en català, mentre que el 92% ho demana en castellà. I, dels que demanen relacionar-se amb els jutjats en català, només un 20% de les resolucions els han estat notificades en llengua pròpia, mentre que el 80% restant (295.681 casos) no han estat respectats.
El Departament de Justícia ha comunicat aquest preocupant resultat a la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), malgrat que també hi constata que la demanda de ser atès en català a l'Administració de Justícia segueix reculant. El 14,7% de ciutadans va demanar ser atès en català el 2021, i dos anys després ha caigut al 8%. Amb la poca demanda de ser atès en català i el seu incompliment, tampoc és estrany que les sentències escrites en català hagin disminuït i se situïn fins al 6,8% l'any passat. Els advocats de la Generalitat, per exemple, han de demanar sempre l’opció lingüística del català, així com fer les seves intervencions en judicis en llengua pròpia, i fer-la respectar en tot el procediment, fet en què hi ha casos que tampoc es respecta i també hi ha magistrats, tot i que una minoria, que controlen al seu jutjat que es faci aquest compliment. Des del 2021, tots els òrgans judicials que treballen amb l'e-justícia.cat poden oferir i registrar l'opció lingüística.
El servei d’inspecció del CGPJ que ho controli
Davant aquesta realitat, la sala de govern del TSJC, presidida pel magistrat Jesús Maria Barrientos, ha acordat impulsar quatre accions perquè es compleixi la norma. La primera és recordar als 855 jutges i magistrats que exerceixen a Catalunya que són “els garants últims de l'efectivitat dels drets de les parts processals que exerceixin el seu dret d'opció lingüística en qualsevol de les dues llengües cooficials”. La segona és remetre als presidents i a la presidenta de les audiències provincials, així com als degans de l'àmbit del TSJC, la relació dels percentatges de compliment de cadascun dels òrgans del seu àmbit, a fi que promoguin el compliment dels drets de les parts que hagin exercit el dret d'opció lingüística.
La tercera, sol·licitar a les secretaries de l’Administració de Justícia de coordinació provincials, a través del secretari de govern, “l'activació dels mecanismes de control necessaris” perquè en la tramitació dels procediments es respecti l'opció lingüística escollida. Actualment, hi ha 701 lletrats de l’Administració de justícia, que són els que vetllen per la tramitació de les causes. I, finalment, el TSJC inclús sosté que proposarà als serveis d'inspecció del Consell General del Poder (CGPJ) que s’inclogui com a tasca inspectora la comprovació sobre el nivell de compliment dels drets de les parts a rebre les notificacions en la llengua cooficial escollida.
Professionals qualificats per atendre en català
Malgrat aquestes desoladores xifres, des del Departament de Justícia s'afirma que "la Justícia a Catalunya, està qualificada per atendre i treballar en llengua catalana". Hi precisa que "més de la meitat dels professionals dels cossos de gestors, tramitadors, auxilis judicials i metges forenses (que, amb un total de 8.000 professionals, representen el gruix del personal de l’Administració de justícia) tenen acreditat un bon nivell de llengua catalana, i gairebé el 30% tenen, a més, el certificat de llenguatge jurídic".
Precisament, el Departament de Justícia va informar l’octubre passat que més de 200 persones segueixen un dels programes de formació jurídica impulsats pel Govern amb l’objectiu de formar jutges i fiscals que coneguin la realitat lingüística, social i el dret propi del país. El pla té un pressupost de 850.000 euros.
Beques a futurs jutges i fiscals
Diferents governs de la Generalitat han intentat sense èxit, fins ara, que el coneixement del català sigui un requisit i no un simple mèrit per poder exercir de jutge, fiscal o de lletrat de l’Administració de Justícia a Catalunya, a més d'exigir el seu coneixement a funcionaris i interins. Per això, s’ha proposat diferents, mesures com ara concedir beques (50 se’n van concedir el 2023 i fins al 2026) als llicenciats de Drets que viuen a Catalunya i preparen unes oposicions, a més de seguir oferint classes de català als nouvinguts o als magistrats que volen fer el pas a millorar el seu català jurídic, i també fomentar el seu ús als advocats. La consellera de Justícia en funcions, Gemma Ubasart, ha apostat per incrementar aquests recursos i fins i tot ha realitzat sessions d’acollides a nous jutges, fiscals i secretaris judicials, en les quals se'ls informa dels recursos que tenen al seu abast per respectar la llengua pròpia del ciutadà.
L’acció de l’Advocacia Catalana
Una altra mesura és el foment del català en els escrits que es presenten en el torn d’ofici, programa impulsat des del Departament de Justícia amb el Consell de l’Advocacia Catalana. Un de cada cinc advocats del servei del torn d’ofici va presentar els escrits en llengua pròpia, amb el qual van rebre un complement de 25 euros. És a dir, un total 1.365 advocats i advocades van presentar els escrits en català (el 21% dels professionals), segons l’Advocacia Catalana. Els col·legis de l’advocacia de Manresa, Vic, Girona, Figueres i Reus són els que tenen un percentatge d’inscrits més elevat, tot i pel volum és el de Barcelona.
L'Advocacia Catalana afirma que encara que el creixement del programa de foment del català al torn d'ofici és "significatiu i sostingut", el nombre d'actuacions en català en el servei representa tan sols el 5,72% del total d'actuacions que es fan en el torn d'ofici. Justícia ha informat que aquest any s'ha prorrogat la partida de 350.578 euros per fomentar la presentació d'aquests escrits en català.
Traducció de més de 300 lleis
Pel que fa als professionals, el departament dirigit per Ubasart ha assegurat que “aposta decididament per al reconeixement professional del col·lectiu de dinamitzadors lingüistes, i, per això -indica- durant tot el 2023 ha portat a terme diverses reunions amb Funció Pública per trobar alternatives viables i factibles de millora salarial, que responguin a la complexitat, especificitat i responsabilitat de les seves funcions”. Els 47 tècnics dels jutjats van convocar una vaga el maig passat, en estancar-se les negociacions, i la van desconvocar en arribar a un principi d’acord amb Justícia perquè la seva categoria de laborals sigui equiparada amb els lingüistes de la Generalitat, funcionaris, i passar de cobrar un sou base d’uns 25.000 euros a uns 30.000 euros.
I, finalment, mentre no arriba l'acord amb el Ministeri de Justícia, la Generalitat ha assumit la traducció de 337 lleis l'any passat, unes 75 més que l'anterior, i que es poden consultar a l'eina LexCat. Els col·legis d'advocats i procuradors també han promogut el portal de recursos de llenguatge jurídic Compendium.cat.
Ara només cal que jutges i lletrats de l'Administració de Justícia respectin i facin respectar l'opció lingüística del ciutadà.