Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau estan ja camí del banc dels acusats. El jutge acaba de tancar la investigació del 9-N. El magistrat de la sala civil i penal, Joan Manel Abril, ha dictat la resolució que dóna per acabada la instrucció i conclou que Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega han d'anar a judici pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació administrativa.
Pel jutge és clau que, un cop suspesa la consulta pel Tribunal Constitucional, una de les empreses a què s'havia encarregat els programes informàtics preguntés si havia de seguir endavant. "Resulta molt destacable –diu el text– que quan un dels contractistes de T-SYSTEMS sol·licita si ha de complir l'encàrrec, se li respon per part de l'aleshores conseller de Presidència i director del CTTI que ha de complir i que si incompleix, posa a la seva disposició els serveis jurídics de la Generalitat".
Áquesta és justament la part que implica Francesc Homs, que no està inclòs en aquesta causa, ja que és aforat. Finalment serà el Tribunal Suprem que investigarà l'exconseller de la Presidència i farà un judici a banda.
Pel que fa a Mas, Ortega i Rigau, ara caldrà obrir judici i que cada part presenti el seu escrit d'acusació i defensa. Només una petita possibilitat salvaria Mas, Ortega i Rigau de seure al banc dels acusats: que ni la Fiscalia ni cap acusació acusin. Sense acusació no hi ha judici, però tal com ha anat tota la instrucció, no és probable que això passi i menys quan l'origen de tot és la querella de la Fiscalia General de l'Estat que va acabar amb el mateix fiscal general de l'Estat Eduardo Torres Dulce cessat i els fiscals de Barcelona dividits.
A més, el magistrat ha desestimat la petició d'arxiu que havien demanat les defenses dels investigats. La Fiscalia i l'acusació popular tenen 10 dies ara per demanar que s'obri el judici oral.
El jutge, Joan Manel Abril, ha tancat el cas just abans de deixar la Sala Civil i Penal del TSJC. Just després de demanar l'ampliació de la instrucció va sol·licitar una excedència i en pocs dies marxarà per ocupar-se de la presidència del Tribunal Superior del Principat d'Andorra. Abril marxa, però deixant la feina feta del cas 9-N.
El jutge no es creu Mas, Ortega i Rigau
El magistrat explica en la interlocutòria de tancament de la instrucció els motius pels quals s'ha d'anar a judici i manté els càrrecs per als tres investigats. No es creu Mas, Ortega i Rigau, que van defensar en la seva declaració que abans del 4 de novembre, que és quan arriba l'ordre de suspendre la consulta, estava tot fet per part de la Generalitat i tot va quedar en mans de voluntaris, que són els que realment van seguir treballant per tirar endavant la consulta del 9-N. La clau de la defensa de Mas, Ortega i Rigau és que la Generalitat no va desobeir el Tribunal Constitucional, perquè "tot el procés va quedar en mans dels voluntaris sense cap intervenció de la Generalitat".
El jutge argumenta que no va ser així. Que la Generalitat va contractar empreses per organitzar tota la logística de la consulta. Joan Manel Abril explicita que els voluntaris només havien de rebre i custodiar el material, però que tota la feina d'"organització, preparació i desenvolupament de la consulta no es va fer només a través de voluntaris, sinó que van jugar un paper rellevant contractistes privats, que van prestar els seus serveis pagats amb recursos financers públics, amb plena consciència de la desobediència a la suspensió ordenada". El jutge fa referència en aquest sentit a les "indicacions de caràcter 'confidencial' o de 'tacte' en la correspondència electrònica entre l'Administració de la Generalitat i els contractistes privats".
El jutge conclou que el Govern va "continuar amb els actes de preparació i organització, que no es van portar a terme només per voluntaris, sinó que van participar empreses privades durant els dies 4 i 9 de novembre i amb posterioritat a la jornada de votació, amb el coneixement i acord dels investigats".
L'acusació contra Mas
Artur Mas "coneixia des del mateix dia 4 de novembre la providència del Tribunal Constitucional per la qual havia de deixar sense efecte la convocatòria del 9-N i procedir a aturar tots aquells procediments en els diferents Departaments", diu el jutge.
El magistrat manté l'acusació contra l'expresident de la Generalitat perquè "va consentir i no va paralitzar els diferents procediments de contractacions, alguns amb caràcter tan evident com la preparació d'un centre de premsa a Montjuïc, que segons assenyala va ser decisió de la conselleria de Presidència, per informar públicament dels resultats, la fabricació i instal·lació del software informàtic o la campanya institucional en els mitjans de comunicació" i perquè amb tot això "comprometien recursos públics de l'Administració catalana".
L'acusació contra Ortega
La vicepresidenta Joana Ortega "va portar a terme tota una sèrie d'actuacions orientades a preparar i celebrar la consulta del 9-N, en coordinació amb el president de la Generalitat", diu el jutge. "A instàncies del seu departament es va contractar un suplement de l'assegurança d'accidents pels voluntaris, la construcció de la pàgina web s'encarrega al CTTI, a la vegada que encarrega l'arquitectura informàtica necessària perquè la jornada del 9-N fos operativa", afegeix el magistrat.
Destaca que va ser Ortega que va comunicar els resultats oficials tot i "haver rebut una carta de la subdelegada del Govern en què es requeria a la Consellera que no portés a terme actuacions contra la providència del Tribunal Constitucional i haver indicat que a partir de la suspensió tot el procés estava en mans dels 42.000 voluntaris, s'autogestionava i no era possible suspendre el procés".
L'acusació contra Rigau
L'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau "va actuar de manera coordinada amb els dos anteriors", diu el jutge. Afegeix que "va procurar mitjançant els caps dels serveis territorials que els directors d'instituts els cedissin per l'obertura com a punts de votació en la jornada del 9-N, a la vegada que va possibilitar que en ells durant els dies 7 i 8 de novembre s'instal·lessin els ordinadors, el software necessari i el material per poder procedir a la votació".
El jutge assegura que ella també sabia "que existia la suspensió de la convocatòria del 9-N" i que al rebre la carta d'advertiment de la subdelegada del Govern va respondre que "l'organització anava a càrrec de voluntaris" i que el procés "s'autogestionava" i "que entre els mateixos voluntaris es resolien les possibles incidències que poguessin aparèixer, i que ells van anar a buscar els ordinadors als magatzems i els van tornar", quan insisteix el jutge que la investigació "demostra el contrari".
Els delators: web, sistema informàtic i 7.000 ordinadors
La compra de 7.000 ordinadors per fer la consulta, l'encàrrec d'un sistema informàtic per gestionar i comunicar els vots i la web d'informació per participar en la consulta, són claus per enviar Mas, Ortega i Rigau a judici, segons el magistrat.
Malgrat que la Generalitat no mogués ni un dit a partir del 4 de novembre, tot estava encarregat i a punt per tirar endavant el 9-N.
Pel magistrat Josep Manel Abril és clau que tot ho pagués la Generalitat i que tot es gestionés des de diferents departaments, com ara la compra del domini de la web participa2014.cat, adquirit pel Departament de Governació de la Generalitat. O l'ordre a T-SYSTEMS de continuar endavant amb el disseny i instal·lació dels programes informàtics, així com l'assistència tècnica durant el dia de la votació i l'assessorament als voluntaris.
Entre l'enumeració que fa el jutge de passes de la Generalitat per tirar endavant la consulta hi ha la compra de 7.000 ordinadors. Es fan a través del Departament d'Ensenyament però no es distribueixen als centres escolars fins passada la consulta. Els 7.000 ordinadors es fan servir per al 9-N i se'ls instal·la el programa informàtic dissenyat expressament per la consulta.
806.403 euros per a la consulta
La consulta va costar 806.403 euros que la Generalitat va pagar a l'empresa Media Planning Group, SA.
El jutge posa de manifest que el Govern va contractar l'empresa FOCUS per muntar un Centre de Premsa Internacional i que el Departament de Governació va contractar i pagar les urnes, butlletes i tot el material necessari.
El magistrat posa de manifest que tot aquest desplegament es fa amb la clara voluntat de tirar endavant la consulta i que és impossible que hagi estat només en mans de voluntaris. De fet, els voluntaris estaven fins i tot assegurats. El departament de Joana Ortega va contractar una pòlissa amb AXA per als 25.800 voluntaris.
El jutge també destaca que va ser la vicepresidenta del Govern Joana Ortega qui va sortir públicament a anunciar els resultats de la consulta des del Centre de Premsa Internacional muntat per a l'ocasió a Montjuïc.
Ensenyament, clau per al 9-N
Segons la interlocutòria del jutge, el Departament d'Ensenyament va ser clau per poder fer la consulta. A banda del material informàtic que es camufla entre les necessitats dels centres docents de nous ordinadors, hi ha la utilització dels instituts i les ordres donades als directors.
En la interlocutòria se citen alguns testimonis que durant la instrucció van posar "en relleu com els Serveis Territorials procuraven la disposició dels centres per poder procedir a la votació, pel que havien de disposar de les claus".
El jutge posa en relleu la voluntat explícita de no voler deixar res per escrit quan alguns dels directors van demanar que se'ls notifiqués per carta la instrucció de donar les claus del centre i que el Departament mai va arribar a fer.