El presumpte aconseguidor del cas Koldo, l'empresari Víctor de Aldama, afirmava aquest dilluns en la seva declaració com a imputat davant el jutge que indaga en la presumpta trama al Tribunal Suprem (TS) que es van pagar entre 3,5 i 4 milions d'euros en comissions per l'adjudicació d'obres públiques, unes suposades mossegades que ha detallat que es repartien amb l'exministre de Transports José Luis Ábalos, el seu exassessor ministerial Koldo García i també amb el PSOE. Aquest dimarts és el torn de Koldo García, l'exassessor d'Ábalos, que compareix al Suprem i que, en una entrevista a TVE aquest matí, ha admès que coneixia a Aldama, però ha negat que les seves acusacions sobre l'exministre tinguin cap viabilitat. Ábalos, per la seva banda, ha presentat un informe amb "25 contradiccions de Víctor de Aldama" al Tribunal Suprem.
Ábalos ha entregat aquest document al magistrat del Suprem Leopoldo Puente, el qual recull les que considera que són les "25 contradiccions" que va incórrer l'empresari el 21 de novembre passat a l'Audiència Nacional després de comparar les seves declaracions amb informes policials i notícies de premsa.
El Delcygate
A l'informe, Ábalos rebutja amb rotunditat haver demanat a l'empresari De Aldama "cap missió diplomàtica" ni "com a enllaç ni com a representant del PSOE" per gestionar les relacions amb Veneçuela, "ni oficialment ni extraoficialment", i recorda que la visita de la vicepresidenta veneçolana a Espanya el 2020 és un fet “aclarit suficientment en seu judicial” i arxivat. En el seu informe, l'exministre també sosté que "és fals de tota falsedat que hagués previst un sopar" amb la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, i diversos ministres, i "mai va existir la possibilitat que se la pogués detenir al no estar perseguida a Espanya per cap delicte ni existir una ordre de detenció".
Defensa Koldo
L'exministre també surt en defensa del seu exassessor Koldo García quan diu que la Guàrdia Civil "basa en gran mesura les seves acusacions sobre el presumpte cobrament de comissions" per part seva en documents confiscats en dispositius d'Aldama, quan en realitat "no existeix cap prova documental aportada fins al moment" que així ho corrobori. I, afegeix, va ser Aldama qui "va buscar conèixer Koldo" i no al revés. En la seva declaració la setmana passada davant el Suprem, Ábalos va descriure Koldo com "la persona de referència" per arribar a ell, el seu "assistent personal", "la persona que anava a la farmàcia, li comprava tabac".
Aena i Mèxic
En una d'aquestes contradiccions, sobre els projectes d'AENA, nega el suposat agraïment de Sánchez a De Aldama per una presumpta tasca diplomàtica a favor del Govern, durant "l'acte públic" del PSOE a La Latina amb motiu de les eleccions municipals del 2019. No reconeix, "per impossible", que Sánchez agraís a De Aldama "cap col·laboració respecte a les relacions amb Mèxic" perquè aquestes es canalitzen a través dels òrgans de l'Estat i perquè el president ja havia visitat oficialment el país amb anterioritat.
Ábalos defensa Sánchez quan diu que "ha donat un paper rellevant a les polítiques internacionals i és potser el president espanyol que ha tingut més presència internacional, amb domini d'idiomes, que no l'ha espantat moure's fora de les nostres fronteres i que ha donat a Espanya cada cop més pes a l'esfera internacional". "Dit tot això, per què el president Sánchez li haurà d'agrair res a De Aldama? No li ha degut ni li deu res", afegeix. Per això, assegura que és "fals" que De Aldama, després del viatge a Mèxic el 2019, tingués més "projectes damunt la taula" que oferir al Ministeri "com podia ser la possible gestió de diversos aeroports a Mèxic per part d'AENA", perquè el gestor aeroportuari d'Espanya des del 2016 ja era soci operador a 12 aeroports de Mèxic.
Per tant, continua, "ni el president ni el govern d'Espanya necessitaven el concurs de De Aldama" per estrènyer aquests llaços. Pel que fa a l'acte, assegura que "mai" va convidar l'empresari ja que, "en ser un acte obert del PSOE" per a càrrecs, militants i simpatitzants, "no calia cap tipus d'invitació ni requisit per a l'assistència" perquè "l'entrada era lliure".