Hi ha una crisi interna a Vox. Es multipliquen els motins contra Santiago Abascal. I el capità del vaixell, que nega cap “declivi” a la seva formació, s’ha vist obligat a blindar el seu lideratge i ha rebaixat de poder els crítics. La seva mala salut de ferro ha patit una metàstasi a les Illes Balears, on cinc diputats s’han declarat en rebel·lia i amenacen ara en convertir-hi Vox en irrellevant. Ara, a més, es tensa la relació del partit d’extrema dreta amb el PP. La crisi a Balears podria reproduir-se en altres territoris de l’estat on els populars depenen dels ultres. L’entorn de Santiago Abascal considera que comença a ser hora d’endurir el seu discurs davant d’un Alberto Núñez Feijóo que, a ulls de la direcció de Vox, “menysté” la formació d’extrema dreta.
Anem a pams. Fa una setmana, Vox va celebrar a Madrid una Assemblea General que va servir per reelegir Santiago Abascal com a líder de Vox. Davant les informacions que Javier Ortega Smith intentaria disputar-li la presidència del partit, Abascal va decidir avançar pel mes de gener l’esdeveniment, que s’hauria d’haver celebrat el mes de març. Un moviment que aconseguia dues coses: guanyar temps per tal que no poguessin conspirar en la seva contra, i evitar així el seu qüestionament com a cap del partit si s’estavella en les eleccions gallegues d’aquest febrer, cosa que preveuen totes les enquestes. A més, és la segona vegada que rebaixa el poder d’Ortega Smith. Ja el va destituir com a secretari general de la formació el 2022, situant-lo com a vicepresident; a la mateixa alçada que Jorge Buxadé. Aquesta passada setmana, tots dos han passat de ser vicepresidents de Vox a ser només vocals. Abascal situa al seu costat, com a home fort, el català Ignacio Garriga: és ara el secretari general i únic vicepresident del partit.
Tot això passava en l’Assemblea General del dissabte de la setmana passada. Dilluns, tot rebentava. Cinc diputats de Vox a les Illes Balears es declaraven en rebel·lia amb la direcció estatal del partit i decidien expulsar del grup parlamentari els dos fidels a Abascal: la presidenta del partit, Patricia de las Heras, i el president del Parlament, Gabriel Le Senne. El més rocambolesc d’aquesta història és que els díscols són majoria i, per tant, conservaran el grup parlamentari de Vox. Mentre que els dos diputats fidels a la direcció estatal de Vox, passen a ser diputats no adscrits. La direcció estatal ja ha expulsat del partit d’extrema dreta els cinc rebels. Però ara s’obre un escenari carregat d’incerteses a les Illes Balears.
Les Illes Balears, primera pedra d’un xoc autonòmic entre PP i Vox?
El PP de Marga Prohens té 25 diputats al parlament i, per tant, li’n falten cinc per a la majoria absoluta. Ves per on, és el mateix nombre de diputats díscols que hi ha ara mateix a l’hemicicle. Però PP i Vox tenen un acord signat per a la governabilitat en aquest arxipèlag. Santiago Abascal ha allargat la mà a Prohens perquè mantingui els pactes amb els dos diputats que ell encara controla. Però no són suficients. I si la líder del PP trenca el seu pacte amb Vox, Abascal es veurà obligat a endurir el seu discurs amb els populars. Pot crear-se així una guerra entre PP i Vox, amb conseqüències a diverses comunitats autònomes en les quals els populars depenen aritmèticament dels ultres.
Hi ha, doncs, nervis no només a les Illes Balears. Sinó també a l’Aragó, el País Valencià, Múrcia, Extremadura i Castella i Lleó. Aquestes comunitats autònomes estan governades en coalició per PP i Vox. Els populars només governen amb majoria absoluta a la Comunitat de Madrid, Andalusia i La Rioja. A Galícia també, però s’hi celebraran eleccions el pròxim 18 de febrer (les enquestes apunten a una repetició de la majoria absoluta).
Tant els barons del PP com el mateix Santiago Abascal sortiran de dubtes quan s’hagi d'escollir el nou president del Parlament de les Illes Balears. Le Senne ha hagut d’abandonar aquest càrrec perquè ja no té grup parlamentari, per molt que hagi iniciat una batalla jurídica per mantenir-se al càrrec. Ara Prohens haurà de moure fitxa i demostrar quina pot ser en un futur la seva estratègia de pactes.
Una relació tòxica amb Feijóo
A més, la relació entre Abascal i Feijóo no passa pel millor moment. Tots dos tenien l’esperança d’assaltar la Moncloa fa mig any, a les eleccions generals. Fonts de l’entorn de Santiago Abascal admeten sentir-se “menystinguts” darrerament pel PP. Lamenten que els populars surten en tromba en públic contra el PSOE per qüestions com l’amnistia, però més tard pacten comissions i fins i tot reformes constitucionals, deixant de banda el partit d’extrema dreta.
Fins i tot aquestes mateixes fonts admeten penedir-se d’haver estat tous durant la investidura fracassada de Feijóo, i no haver exercit d’oposició. Darrerament, Vox ha mostrat el seu suport incondicional i desinteressat a les manifestacions que ha convocat el PP a Madrid contra els pactes del PSOE amb l’independentisme.
Vox, massa temps esperant el seu torn
També des de l’entorn de Santiago Abascal admeten, amb to sorneguer, que Vox comença ja a esperar massa el seu torn. Dies després de la incontestable victòria de Javier Milei a l’Argentina, des de la capitania de Vox reconeixien que comencen a fer tard: a Europa ja han aparegut líders ultres com Viktor Orbán o Giorgia Meloni, amb Marine Le Pen com la principal alternativa a durant els darrers anys a França, així com personatges internacionals com Donald Trump, Jair Bolsonaro o el nou president argentí. Consideraven que una de les maneres de somiar a fer un sorpasso al PP seria endurir encara més el seu discurs; en una línia similar a la de Javier Milei.
El lideratge d’Abascal, mala salut de ferro
Santiago Abascal va patir una doble clatellada aquest estiu. El 23-J va perdre fins a 19 diputats al Congrés (de 52 a 33), una patacada que només hagués estat disposat a assumir si a canvi es convertia en vicepresident espanyol en una Moncloa ocupada per Alberto Núñez Feijóo. Dies més tard, Iván Espinosa de los Monteros —pertanyent a la branca més moderada i liberal del partit— presentava la seva dimissió per les seves diferències amb Abascal, i va exposar la lluita interna al partit per escalar posicions de poder. La família oposada a Espinosa la representa l’ultracatòlic català Jorge Buxadé, exmembre de la Falange.
Ara, ha rebaixat de poder Buxadé i Ortega Smith, i ha elevat la figura del fidel Ignacio Garriga. Però això no apaivaga els dubtes sobre el seu lideratge. Durant els darrers anys també ha abandonat el partit Macarena Olona, un dels personatges més carismàtics de la formació, però que va abandonar el partit després de la majoria absoluta del PP a Andalusia l’estiu del 2022, on Abascal la va enviar com a candidata. Des de la seva sortida del partit, Olona s’ha dedicat a carregar constantment contra Vox i assenyalar les febleses del lideratge d’Abascal.
Els pronòstics electorals de Vox, desastrosos
Ja fa alguns mesos que Vox rep plantofades d’importants dimensions per part del CIS. Els baròmetres publicats aquest mes de gener i també el desembre pronostiquen una davallada en el percentatge de vot preocupant per a la formació de Santiago Abascal. El partit va aconseguir en les passades eleccions del 23-J un 12,39% del vot. Ja va ser una important davallada en comparació amb els anteriors comicis, però almenys va mantenir-se com a tercera força al Congrés dels Diputats, per davant de Sumar. Però les darreres enquestes atorguen a Vox un 8,3% dels vots i un 8,5%. “No estem en declivi, es moren per matar Vox”, assenyalava Abascal la setmana passada en la seva reelecció.