Més de deu anys després de la seva fundació, Vox continua perdent les cares que van fundar el partit en els seus orígens. L'únic dels quatre fundadors que encara es manté és el líder de la formació, Santiago Abascal. L'últim cas és la sortida de Rocío Monasterio, que feia deu anys que liderava el partit a Madrid i que ha dimitit després d'haver estat destituïda com a presidenta per col·locar José Antonio Fúster. Així doncs, es consolida la liquidació completa del cercle original de Vox. Abans de Monasterio, van abandonar les files dels ultres l'exsecretària del grup parlamentari i excandidata a la Junta d'Andalusia, Macarena Olona; l'exportaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros; l'exeurodiputada Mazaly Aguilar, i els exdiputats Víctor Sánchez del Real, Rubén Manso o Juan Luis Steegmann. Després de la seva sortida, Olona ha carregat durament contra el partit i va revelar detalls de la divisió en el si de la formació. Per la seva banda, Steegmann va denunciar una deriva “neofalangista” en la carta de comiat que va dirigir als seus companys. Tots coincideixen que el desencadenant de la seva sortida no van ser les discrepàncies ideològiques sinó la forma autoritària de conduir el partit.
Crisi a la cúpula fundadora de Vox
Santiago Abascal ha anat eliminant els fundadors de Vox amb l'objectiu de consolidar una nova fornada de càrrecs per integrar el seu cercle més pròxim. El 2014 Abascal va fundar Vox amb un grup d'exdirigents populars, com Alejo Vidal-Quadras, l'exministre de la UCD Ignacio Camuñas, el filòsof José Luis González de Quirón i José Antonio Ortega Lara, el funcionari de presons segrestat per ETA, entre moltes altres persones que es van anar unint a poc a poc al projecte. Tots els seus “pares fundadors”, excepte Ortega Lara, en un discret segon pla, van marxar després d'assumir Abascal la presidència. El primer a abandonar el vaixell d'Abascal va ser Vidal-Quadras, que va trencar amb el partit poc després de fracassar com a cap de llista a les europees del 2014. La dirigent valenciana i agitadora ultra Cristina Seguí també va abandonar ben aviat Vox després de denunciar un cas de corrupció interna.
L'auge de Vox va arribar amb la repetició electoral de les generals del 2019, en què van passar de 24 escons el mes d'abril a 52 escons el novembre. El següent objectiu van ser els comicis d'Andalusia el 2022, i per aconseguir uns bons resultats van apostar per Macarena Olona. El fracàs en els resultats va desfermar la guerra amb l'exdiputada i Abascal, i va ser una altra de les figures més importants del partit que va plantar Abascal i va deixar la formació l'agost del 2022, al·legant “motius de salut”. Tanmateix, només uns mesos després va carregar contra Abascal acusant-lo de “mascle alfa” i va llançar sospites de corrupció contra la formació. Així mateix, va revelar que havia patit greus atacs de persones “que feien lloes a Hitler i que estaven en l'entorn de Vox”. “Amb mi s'han equivocat de collons”, va afirmar.
Els mals resultats a les eleccions generals del juliol del 2023, en què els ultres van perdre 19 escons, passant de 52 a 33, van desencadenar la crisi interna de Vox. El terratrèmol va esclatar amb la sortida d'un altre dels històrics, Iván Espinosa de los Monteros, al·legant “motius personals i familiars”. Espinosa de los Monteros, a diferència de la seva esposa, no va abocar crítiques contra Vox en marxar, però últimament s'ha deixat veure acompanyat d'aquests crítics. La seva sortida va destapar la lluita interna pel poder i l'existència de dos corrents dins del partit, el sector considerat “liberal”, que estava encapçalat per Espinosa de los Monteros, i el més “tradicionalista i ultracatòlic”, representat per Jorge Buxadé, que va iniciar la seva carrera política amb candidatures de Falange i està vinculat a l'Opus Dei. L'última gran pèrdua de la base original de Vox és Rocío Monasterio, que formava part del partit des del 2014, l'any en què Santiago Abascal va ser elegit president de la formació per primera vegada.
Les cares noves a la direcció de Vox
L'únic dels històrics que encara es manté a Vox és Javier Ortega Smith, tot i que ha anat perdent pes amb el pas dels anys. Secretari general del partit entre el 2016 i el 2022 i també vicepresident, ara ja només és diputat al Congrés i portaveu de Vox a l'Ajuntament de Madrid. Ortega Smith ha estat l'únic membre de la direcció que s'ha sumat a tímides crítiques internes. Va lamentar la marxa d'Espinosa i va assenyalar que alguns, sense especificar, no havien sabut reconèixer a l'exportaveu parlamentari de Vox la seva “lleialtat, generositat i sacrifici”. Mesos més tard, va aprofundir en les seves crítiques a la direcció de Vox, assegurant que el partit no podia convertir-se “en una agència de col·locació”. Tradicionalment, Ortega Smith havia assumit els assumptes d'Interior en el si de Vox, però fa unes setmanes va quedar desplaçat pel nomenament de l'agent de policia Samuel Vázquez com a portaveu nacional d'Immigració, Assumptes d'Interior i Seguretat.
Així, Abascal està configurant el partit entorn de cares noves que han guanyat pes progressivament, com Ignacio Garriga, que en l'últim congrés del partit es va convertir en “número dos”, i José Antonio Fúster, exdirector de La Gaceta, del grup Intereconomía. Un dels que més pes ha guanyat ha estat Jorge Buxadé, portaveu al Parlament Europeu, tot i que va deixar de ser vicepresident i portaveu del partit. Entre els dirigents de Vox fa temps que es considera que Abascal està intoxicat pels batejats com els “quatre genets de l'Apocalipsi”, que en concret són Ignacio de Hoces, negociador territorial i responsable de confeccionar les llistes electorals; Jorge Buxadé, vicepresident d'Acció Política i cap de campanya; Kiko Méndez-Monasterio, conseller àulic de Santiago Abascal, i Gabriel Ariza, fundador d'Espada Comunicación i fill de l'amo d'Intereconomía.
A algunes de les cares noves, Abascal les ha inclòs en la seva executiva. Són els casos d'exvicepresidents autonòmics, com Juan García-Gallardo; la portaveu de Vox al Congrés, Pepa Rodríguez de Millán, o el secretari general del grup parlamentari al Congrés, José María Figaredo. Per a les eleccions europees, Vox va fitxar l'exdirigent de Ciutadans Juan Carlos Girauta. A més, el partit està promocionant en el Congrés Ignacio Hoces, de l'ala dura del partit.