L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha afirmat aquest dilluns que de moment no ha rebut cap petició oficial per actuar com a mediador entre els governs català i central, i ha demanat que hi hagi un diàleg i es busqui una sortida a la situació actual "sense que ningú surti humiliat".
En el dinar-col·loqui de Barcelona Tribuna, li han preguntat pel seu paper com a possible mediador juntament amb l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella: ha respost que Montserrat i els monestirs "són llocs en què s'intenta establir ponts i facilitar relacions".
Ha afirmat que mantenen aquests espais oberts, tractant de facilitar que hi hagi contactes, i que no ha intervingut amb ningú, però s'oferiria la seva abadia o el monestir de Poblet: "No podem donar les possibilitats de diàleg per tancades en el dia d'avui. Seria perdre l'esperança i perdre la confiança fins i tot en les persones".
"Fa falta parlar, deixar potser els sentiments que es puguin tenir i que s'hagin viscut en aquest procés, i asseure's i mirar el que realment convé a la majoria" de la gent, i ha demanat baixar la tensió social -ha dit que algú li ha comentat que metges, psicòlegs i fisioterapeutes tenen més feina per la tensió de la gent-.
En preguntar-se-li què diria a Rajoy i Puigdemont, ha dit que els convidaria a sopar, els diria que li sembla que hi ha base per parlar, els animaria a buscar solucions, i alhora ho encomanaria a Déu: "A Déu pregant i amb la maça donant".
El president de la Fundació La Caixa i president de Barcelona Tribuna, Jaume Giró, s’ha encarregat de presentar l’Abat, tot fent repàs de l’aportació de Montserrat a la història del país, quan “El Virulai era com un himne subterrani”.
Giró ha assegurat que “la Mare de Déu de Montserrat ha contribuït a la integració dels catalans d’orígens diversos tant o més que el futbol” perquè és “una síntesi de la religiositat mariana i el tarannà integrador català”.
"L'Església ha de ser un lloc obert a tothom"
L'abat també ha estat interrogat sobre si està d'acord que hi ha divisió social a Catalunya, ha contestat que "es podria parlar de confrontació, però dir que està dividida encara no es pot dir", i ha cridat a treballar per evitar-ho i a dialogar respectant a les persones i les seves idees.
Ha destacat que el diari del Vaticà 'L'Osservatore Romano' va reflectir tres dies en portada la situació de Catalunya, a més de demanar diàleg, com també va fer la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que considera que va demanar respecte als pobles que formen l'Estat, i té la impressió que es valora l'opinió dels bisbes catalans.
També ha defensat que 400 religiosos catalans es posicionessin a favor del dret a decidir, perquè com a ciutadans tenen dret a opinar, encara que no ho van fer a favor o en contra d'una presumpta independència, i ha assegurat que "l'Església ha de mantenir el ser un lloc obert a tothom", es tinguin les creences que es tinguin.
Preguntat pels trasllats de seus socials d'empreses, ha respost que no és especialista en economia però li sembla preocupant perquè, quan algunes empreses se'n van anar del País Basc per ETA, no van tornar.