Mentre que l'independentisme marca en el seu calendari l'1 d'octubre, jornada en què es rememorarà el cinquè aniversari del referèndum, l'unionisme té la seva mirada posada sobre uns altres fets: el 6 i 7 de setembre del 2017. I és que aquest mateix dimarts es compleixen també cinc anys del ple del Parlament en què l'independentisme va aprovar les anomenades 'lleis de desconnexió' amb les normatives de transitorietat i la que preveia la celebració de la consulta popular per unes setmanes després. Una jornada no exempta de polèmica, i que es recorda especialment per la reacció de totes les formacions no-independentistes, que van reaccionar irades. La imatge més famosa d'aquelles jornades és, precisament, la de la cambra mig buida després que els partits unionistes abandonessin la sala i deixessin sols Junts pel Sí i la CUP.
Amb aquest rerefons, han estat diversos els protagonistes d'aquell 6 i 7 de setembre que han aprofitat el cinquè aniversari per carregar-hi en contra, a través de rodes de premsa i actes. Aquest mateix dimarts, de fet, el Parlament ha acollit la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, qui el 2017 era líder dels taronges a la cambra catalana. I ho ha fet per a pronunciar-se amb duresa contra l'actuació de l'independentisme en aquell moment, descrivint-ho com una "ignomínia" i una "autèntica bogeria". "Van ser jornades negres, amb autèntics delinqüents que actuaven amb nocturnitat i traïdoria", ha bramat, defensant-se com la principal formació que hi va plantar cara i en un evident intent per reivindicar-se en un moment en què Ciutadans es troba en caiguda lliure. També ha agraït la reacció del rei Felip VI, amb el seu discurs el 3 d'octubre, i de l'Estat a través dels seus jutges i funcionaris per no haver "cedit al colpisme".
Els taronges s'han mostrat decidits a utilitzar el 6 i 7 de setembre com a al·licient per a recuperar-se en les enquestes. A més d'aquesta roda de premsa, aquest dimarts a la tarda la mateixa Arrimadas i el líder de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, mantindran una trobada digital en què parlaran sobre aquest mateix tema. I a primera hora del matí tots dos han publicat un article conjunt a ElMundo calumniant també aquelles jornades. Durant la roda de premsa, Carrizosa també ha informat que la seva formació impulsarà una declaració institucional al Parlament en contra dels fets d'aquell ple de fa cinc anys, si bé ha lamentat que la resta de formacions de moment no s'hagin posicionat a favor, segons ell. "Volem recordar uns fets que no haurien d'haver ocorregut, mentre que altres passen de puntetes", ha dit, assegurant que "cap altre partit" ha volgut fer cap acte de record.
Acte multitudinari de SCC
Una afirmació que no és del tot certa. Dilluns a la tarda, l'exlíder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, qui liderava la formació que ara ha evolucionat a ser els comuns al Parlament, acompanyava els socialistes Ferran Pedret i Assumpta Escarp per parlar precisament sobre aquesta qüestió. Un escenari en el qual Rabell va admetre que, malgrat que la seva formació va abstenir-se al ple de fa cinc anys, ell va arribar a plantejar-se dimitir perquè volia votar-hi en contra. Per la seva banda, Escarp ha defensat que era amb les lleis de desconnexió que l'Estat hauria d'haver aplicat l'article 155, i no esperar-se que es produís el referèndum, com va fer el president espanyol Mariano Rajoy. Tots dos també han emprat l'expressió "cop d'estat" contra l'acció dels independentistes.
I dimecres, Societat Civil Catalana organitzarà una taula rodona sobre aquell ple que porta per títol 'Una mentida de conseqüències devastadores". Es tracta d'un acte multitudinari, en què hi haurà una àmplia representació de les formacions unionistes que van viure els fets fa cinc anys, amb Lluís Rabell i Carlos Carrizosa, a més del socialista David Pérez i el líder del Partit Popular a Catalunya, Alejandro Fernández. En el programa de la taula rodona, l'entitat espanyolista assegura voler rememorar uns fets "que no han de caure a l'oblit" perquè es va "desafiar la legalitat i es va realitzar un cop d'estat contra l'ordre constitucional". "En dues sessions maratonianes, tan surrealistes com desoladores, la Mesa del Parlament va vulnerar els drets dels partits de l'oposició, que es van veure obligats a defensar la llei i el marc constitucional", al·lega.