El jutjat penal 25 de Barcelona ha absolt del delicte de desordres públics l'activista dels CDR Tamara Carrasco. La Fiscalia demanava una pena de set mesos de presó i inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi durant la condemna, però aquest dimarts els tribunals han rebutjat aquesta petició. Així doncs, Carrasco queda lliure i sense càrrecs.
La magistrada no veu acreditat que Carrasco enviés el març del 2018 un àudio sobre possibles accions dels CDR a ningú més que al seu grup d'amics ni que el difongués a través de l'aplicació de WhatsApp. Tampoc veu acreditat que ella exercís funcions de coordinació dins dels CDR.
"Resulta absolutament impossible determinar quan es produeix la incitació a cometre desordres públics en una manifestació o reunió nombrosa, i resulta evident que en el missatge remès per l’acusada no es dona cap consigna d’aquest tipus", indica la jutgessa.
A una mujer no, a Tamara Carrasco. Besis 😘 https://t.co/81uvmAGzCG
— Tamara Carrasco Garcia (@TamaraVila83) October 6, 2020
El cas de Carrasco
Tamara Carrasco va ser detinguda per la Guàrdia Civil el 10 d'abril del 2018 i traslladada a Madrid per ser investigada per l'Audiència Nacional pels delictes de rebel·lió i terrorisme. Al novembre, el magistrat de l'Audiència Nacional Diego de Egea va decidir deixar de banda l'acusació de terrorisme i rebel·lió i enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l'obligació d'estar confinada a Viladecans.
Sis mesos més tard i després d'intensos debats entre els jutjats, l'Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d'instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra Carrasco. A finals del maig passat, la magistrada instructora va decidir aixecar el confinament, gairebé 14 mesos després, per considerar-lo desproporcionat, tot i que la va mantenir com a investigada.
La causa d'Adrià Carrasco, encara pendent
Tot i això, encara queda pendent de resoldre el cas d'un altre activista dels CDR que va marxar a Bèlgica després de ser acusat com la Tamara: l'Adrià Carrasco. La Guàrdia Civil l'anava a detenir al seu domicili d'Esplugues el mateix 10 d'abril, però l'activista es va poder escapar just quan els agents eren a la porta de casa seva i va fugir a Bèlgica.
Es va dictar una ordre de cerca i captura, però igual que amb Tamara, l'Audiència va retirar els càrrecs per terrorisme i es va inhibir en favor dels jutjats degans de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona va assumir el cas de la Tamara, però va remetre el cas de l'Adrià als jutjats de Granollers i Vilanova i la Geltrú pels talls dels peatges de la Roca del Vallès, a l'AP-7, i de Vallcarca, a la C-32, respectivament.
D'altra banda, els Mossos d'Esquadra, la policia espanyola i la Guàrdia Civil han fet des de la tardor del 2017 diverses detencions de membres dels CDR per desordres públics en tallar carreteres o vies de tren, i en alguns d'aquests casos després que els investigats no es presentessin voluntàriament a declarar davant de la policia o el jutjat.