El jutjat penal 25 de Barcelona ha absolt del delicte de desordres públics l'activista dels CDR Tamara Carrasco. La Fiscalia demanava una pena de set mesos de presó i inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi durant la condemna, però aquest dimarts els tribunals han rebutjat aquesta petició. Així doncs, Carrasco queda lliure i sense càrrecs.
La magistrada no veu acreditat que Carrasco enviés el març del 2018 un àudio sobre possibles accions dels CDR a ningú més que al seu grup d'amics ni que el difongués a través de l'aplicació de WhatsApp. Tampoc veu acreditat que ella exercís funcions de coordinació dins dels CDR.
"Resulta absolutament impossible determinar quan es produeix la incitació a cometre desordres públics en una manifestació o reunió nombrosa, i resulta evident que en el missatge remès per l’acusada no es dona cap consigna d’aquest tipus", indica la jutgessa.
El cas de Carrasco
Tamara Carrasco va ser detinguda per la Guàrdia Civil el 10 d'abril del 2018 i traslladada a Madrid per ser investigada per l'Audiència Nacional pels delictes de rebel·lió i terrorisme. Al novembre, el magistrat de l'Audiència Nacional Diego de Egea va decidir deixar de banda l'acusació de terrorisme i rebel·lió i enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l'obligació d'estar confinada a Viladecans.
Sis mesos més tard i després d'intensos debats entre els jutjats, l'Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d'instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra Carrasco. A finals del maig passat, la magistrada instructora va decidir aixecar el confinament, gairebé 14 mesos després, per considerar-lo desproporcionat, tot i que la va mantenir com a investigada.
La causa d'Adrià Carrasco, encara pendent
Tot i això, encara queda pendent de resoldre el cas d'un altre activista dels CDR que va marxar a Bèlgica després de ser acusat com la Tamara: l'Adrià Carrasco. La Guàrdia Civil l'anava a detenir al seu domicili d'Esplugues el mateix 10 d'abril, però l'activista es va poder escapar just quan els agents eren a la porta de casa seva i va fugir a Bèlgica.
Es va dictar una ordre de cerca i captura, però igual que amb Tamara, l'Audiència va retirar els càrrecs per terrorisme i es va inhibir en favor dels jutjats degans de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona va assumir el cas de la Tamara, però va remetre el cas de l'Adrià als jutjats de Granollers i Vilanova i la Geltrú pels talls dels peatges de la Roca del Vallès, a l'AP-7, i de Vallcarca, a la C-32, respectivament.
D'altra banda, els Mossos d'Esquadra, la policia espanyola i la Guàrdia Civil han fet des de la tardor del 2017 diverses detencions de membres dels CDR per desordres públics en tallar carreteres o vies de tren, i en alguns d'aquests casos després que els investigats no es presentessin voluntàriament a declarar davant de la policia o el jutjat.