Una absolució contundent. L’Audiència de Barcelona ha absolt Dren, que va estar un mes en presó preventiva per haver participat en una manifestació contra la sentència als líders catalans i a qui el fiscal va demanar 4 anys i 8 mesos de presó pels delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat perquè no va voler acceptar una condemna rebaixada. Els altres dos acusats sí que ho van fer: Joan va acceptar una condemna de 2 anys i 4 mesos de presó, enfront dels 7 anys i 9 mesos inicials que li demanava el fiscal; i Marc va acceptar 9 mesos de presó, rebaixat de 2 anys i 4 mesos. Norma Pedemonte, l’advocada de Dren (ha transicionat a persona no binària i ha canviat el nom d’Andrea per Dren), demanava la seva absolució, com ha dictat la secció 22 de l’Audiència de Barcelona, en una resolució molt crítica amb la Fiscalia i coneguda aquest divendres i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat.
A més de l’absolució de Dren, el tribunal suspèn l’execució de les penes de Joan i Marc, amb el requisit que durant els pròxims 2 anys no delinqueixin. Cap dels tres joves es coneixia, i el tribunal qüestiona la legalitat que s'hagi tramitat de forma conjunta la seva acusació i enjudiciament sense tenir cap vincle delictiu, com fixa la llei.
Un mosso, no imparcial
La manifestació va ser el 15 d’octubre de 2019, davant la seu de la Delegació del govern espanyol, al carrer Mallorca de Barcelona, i segons el relat del fiscal, Joan i Marc van tirar objectes a la policia i després en ser detinguts, es van resistir i van causar lesions lleus a agents.
De Dren n'afirmava el mateix, però ell no va admetre aquests fets, sinó que va anar a la manifestació i s’hi va veure a primera línia i en la càrrega policial va ser detinguda. Era la versió del manifestant enfront de la d’un únic agent dels Mossos que la va detenir i va assegurar, en el judici, que anava a buscar pedres, tornava al mateix lloc i les hi llençava. Cap vídeo ni testimoni d’aquests fets; només un segon agent que va detenir Dren.
El tribunal, presidit pel magistrat Juli Solaz, considera que la versió del mosso no és suficient para condemnar el jove estudiant. "En aquest cas no es tracta d'un testimoni imparcial, aliè als fets, sinó que el propi agent s'ha postulat com a víctima, de tot l'incident" afirmant que va rebre impactes dels objectes, i després una ferida lleu al genoll en detenir Dren.
La secció 22 recorda la jurisprudència del Tribunal Suprem que es tindrà en compte el testimoni de la víctima quan sigui en espais d'intimitat, com el cas de violència domèstica, però agressions en espais lliures i oberts ha de ser ratificat per altres proves i testimonis, i en el cas de Dren no s'han aportat i conclou que no hi ha suficients proves per desvirtuar la seva presumpció d'innocència.
Quatre anys de patiment
Alerta Solidària, que porta la defensa de la majoria d'independentistes encausats, ha fet un comunicat en què felicita Dren per la seva absolució, però lamenta que “no podrà recuperar el temps passat a la presó i els quatre anys “de patiment sota l’amenaça de tornar-hi”.
Estirada d'orelles al jutge
En la sentència, el tribunal - format pels magistrats Maria Josep Feliu, Patrícia Martínez i Juli Solaz, president i ponent-, també fa una estirada d'orelles al jutge instructor -en aquest cas el titular del jutjat d'instrucció 20 de Barcelona- perquè de forma contrària al que marca la Llei d'Enjudiciament Criminal va instruir de forma conjunta la causa contra els tres joves estudiants, quan la seva actuació va ser separada i no va haver-hi cap element de connexitat. "És legalment dubtosa", afirma el tribunal de la instrucció, a més del fet que ha provocat "dilacions innecessàries i una complexitat supèrflua".
"Seriosos dubtes de les lesions"
El tribunal també és molt crític amb la qualificació jurídica feta pel fiscal. Hi exposa que el delicte lleu de lesions imputat a Dren el va fer "en concurs ideal amb el delicte d'atemptat contra l'autoritat", però que aquesta petita lesió al genoll li va provocar, no quan suposadament li llençava objectes, sinó en ser detinguda, per tant, no pot ser en concurs amb l'atemptat.
A més a més, la secció 22 manifesta que hi ha "seriosos dubtes sobre les lesions" sofertes pel mosso, ja que en el judici ell mateix va admetre que se les va fer en picar a terra amb la cama, no que se les provoqués directament Dren en ser detingut.
El tribunal, fins i tot qüestiona les declaracions dels dos mossos que van detenir-lo, el ferit i un altre, que van assegurar que es va resistir a la detenció i "feia aspavientos", i en el vídeo aportat al judici, "l'acusada es tapa la cara i no fa cap moviment".
Norma Pedemonte, advocada de Dren, ha destacat aquesta "contundència del tribunal" en què no va haver-hi lesions i en posar en dubte les afirmacions dels agents, i que estudiarà si són denunciats per fals testimoni. Ara, caldrà veure si el fiscal presenta recurs contra l'absolució.