Irene Rigau podrà tornar a exercir un càrrec públic a partir d'aquest dilluns. L'exconsellera d'Ensenyament del govern d'Artur Mas havia estat condemnada a sis mesos d'inhabilitació per haver participat en l'organització de la consulta del 9-N. Concretament, el Tribunal Suprem la va condemnar per haver obert col·legis del seu departament per permetre la votació. A més, Rigau té part dels béns embargats per pagar la multa de 24.000 euros imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la mateixa causa.
L'exconsellera va ser condemnada a inhabilitació el 23 de gener del 2019, juntament amb l'expresident Artur Mas i l'exvicepresidenta Joana Ortega. Mas no podrà exercir un càrrec públic fins al 21 de febrer del 2020, perquè va ser condemnat a un any i un mes, i Ortega estarà inhabilitada fins al 19 d’octubre del 2019, ja que en el seu cas és de nou mesos. Pel que fa a Rigau, la pena s'acaba avui, 19 de juliol. Aquestes inhabilitacions s'afegeixen a la que ja es va imposar a Francesc Homs durant el judici pel 9-N d'un any i mig.
A banda de la inhabilitació, els tres exmembres del Govern han pagat una multa total de 90.000 euros. Mas ha abonat els 36.000 euros que se li requerien; Ortega, 30.000, i Rigau, els 24.000 restants.
Pendents d'altres condemnes
Tanmateix, la causa no s'acaba aquí. El 9-N encara té un altre procediment judicial obert al Tribunal de Comptes. El 12 de novembre aquest tribunal va condemnar els quatre membres del govern de Mas i sis acusats més a tornar 4.946.788,16 euros per l'organització del procés participatiu.
El tribunal considera que van tenir una responsabilitat comptable i que van fer servir diner públic. La condemna és solidària i, per tant, hauran d'aportar els diners entre tots, tot i que l'expresident Mas està considerat el màxim responsable i hauria d'assumir el que no aportin la resta de condemnats. Tots ells ja han recorregut contra la decisió.
A banda de Mas, Ortega, Rigau i Homs, els altres acusats són l'aleshores subdirector de Governació, Lluís Beltrán; la directora de Governació, Josefina Valls; el director de Difusió de la Generalitat, Jordi Vilajoana; el director del Diari Oficial de la Generalitat, Jaume Domingo, i el responsable de Mitjans, Ignasi Genovès.
Abans del judici, tots ells ja van haver de dipositar 5,2 milions d'euros de fiança, dels quals 2,8 en efectiu (aportades per la caixa de solidaritat) i la resta amb immobles de la seva propietat com a aval.