L’Acord per l’Amnistia i l’Autodeterminació continua caminant. Aquest dimecres s’han reunit a la Llotja de Mar els impulsors amb representants de prop d'un centenar d'entitats que en els últims anys s’han posicionat en contra de la repressió i a favor d’una sortida democràtica al conflicte català. Durant la sessió els impulsors, entre ells David Fernández, Carme Forcadell i Quim Forn, han presentat la feina i l'essència del manifest que han elaborat i al qual volen que s'adhereixin, que apunta la necessitat de generar una resposta unitària i social després que ara faci cinc anys de l’inici d’un canvi de cicle marcat “per una llarga repressió que encara no ha acabat”, i que acumula centenars de persones represaliades i ferides arran d'aquell 1 d’octubre. Entre el públic hi havia personalitats polítiques com Jordi Sànchez (Junts), Marta Vilalta (ERC), Carles Riera de la CUP, Àngels Chacón (Centrem) i Xavier Antich (Òmnium Cultural).
“En temps convulsos, la regressió, la involució i la degradació democràtica ens afecta a totes i tots. Amb el retrovisor panoràmic del temps viscut i els llums llargs que cerquen una resolució democràtica, avui insistim en que les bases de qualsevol sortida passen per la fi de la repressió i la construcció d’un marc democràtic de resolució”, apunten en el manifest, on mostren el seu suport a l'amnistia entesa com la necessitat d’una solució col·lectiva i integral per a totes les persones exiliades, encausades i represaliades. I també l'autodeterminació, entesa com la necessitat d’un marc de resolució democràtica basat en el respecte a l’exercici de la lliure determinació de la societat catalana, dos elements que consideren que no són només la única sortida desitjable i raonable, sinó la més “justa, duradora i democràtica”.
L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha explicat que presenten la iniciativa després de mesos de treball on s’han posat d’acord una trentena persones de sensibilitats diverses però que treballen des d’aquesta diversitat de manera unitària a favor de l'amnistia, l'autodeterminació i la fi de la repressió, i que ho fan per convicció democràtica: “Defensem l'evidència que el conflicte irresolt no es resoldrà si no superem les conseqüències repressives i si no construïm un marc de resolució del conflicte”. Per la seva banda, l'activista i exdiputat de la CUP David Fernàndez ha assegurat que aquest manifest és un "pròleg", perquè el llibre l'ha d'escriure conjuntament la societat civil. Abans de començar l’acte ha pres la paraula la presidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca, ja que la Llotja de Mar és seu de la Cambra. En la seva intervenció ha cridat a la unitat contra la repressió de l'estat espanyol, i ha demanat “condemnar la situació i no normalitzar-la”.
Feina fins l'1-O
Després d'aquesta posada en escena segueix la feina intensiva: la tasca de l'Acord finalitzarà l'1 d'octubre -coincidint amb el cinquè aniversari del referèndum-, quan es presentarà l'informe final i es dissoldrà. El que tractaran de fer en aquest informe és traduir la realitat demoscòpica i social persistent en els últims cinc anys en un manifest polític unitari plural i transversal que reflecteixi el suport de la societat a l'amnistia i autodeterminació.
Aquest grup va ser un encàrrec del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per a crear un espai que reflectís el consens que ell veu en la societat catalana a favor de l'amnistia i l'autodeterminació de cara a la negociació amb el Govern central en la taula de diàleg. A l'agost Aragonès els va traslladar aquesta proposta en una reunió, però li van respondre que s'havia de fer una iniciativa autònoma i social de baix a dalt, que no repetís el mateix funcionament que el Pacte Nacional pel Dret a Decidir de 2014 o el Pacte Nacional pel Referèndum de 2017, ni tingués cap mena de dependència partidària ni institucional, i així ha estat.