Després de dos mesos de retrets i negociacions, Esquerra Republicana, Junts, el PSC i els comuns han pogut celebrar aquest mateix dimarts el nou acord que permet, segons diuen, protegir el català a les escoles. Una obligació després de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa un 25% de castellà a les escoles i fixa com a límit per a executar-ho aquest pròxim 31 de maig. Ara bé, malgrat que tots quatre grups han volgut centrar l'atenció en el retorn als amplis consensos, també s'ha evidenciat que no hi ha una interpretació nítida i clara d'alguns dels punts, una expressió que feia servir aquest matí la portaveu socialista, Alícia Romero, per a pronosticar com hauria de ser el posterior pacte.
Un dels elements que més dubtes genera entre formacions és, precisament, allò que ha dificultat les negociacions des del primer moment: quina ha de ser la presència del castellà a partir d'ara, en un context marcat per la davallada de l'ús del català a les escoles i per la sentència del 25% del TSJC. Aquest principal escull s'ha superat emprant un vocabulari que obre la porta a les interpretacions. I és que el text indica que el català "és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge" al sistema educatiu, mentre que el castellà s'utilitzarà segons marquin "els projectes lingüístics de cada centre". Però hi ha més: la proposta de llei manté que "l'ensenyament i l'ús curricular i educatiu del català i del castellà han d'estar garantits". El dubte, doncs, és evident: què significa exactament que el castellà tingui caràcter curricular?
Discrepàncies entre independentistes i socialistes
La reacció no s'ha fet esperar, i en les explicacions que s'han produït immediatament després d'anunciar l'acord, les formacions independentistes han volgut reafirmar que en cap cas se situa el castellà al mateix nivell que el català ni se li atorga condició de llengua vehicular. Des d'Esquerra Republicana, Marta Vilalta ha volgut explicar que només el català gaudirà d'aquest caràcter. Segons ha contat, el català serà llengua vehicular i curricular, mentre que el castellà serà curricular però no vehicular. Mentrestant, cada llengua serà utilitzada segons "fixin els projectes lingüístics de cada centre en funció de criteris pedagògics", i confia que el català serà la que es veurà reforçada amb la nova normativa.
Similarment, des de Junts, Jordi Sànchez ha celebrat que es garanteix "de manera clara i inequívoca" la vehicularitat del català. Per contra, el castellà, segons la formació de Carles Puigdemont, no gaudeix d'aquesta condició. "És llengua d'aprenentatge, però en cap cas vehicular. Queda molt clar que la llengua vehicular és el català i que la d'acollida és la catalana", ha defensat. Per la seva banda, Mònica Sales ha afirmat que la nova llei no suposa "un acatament" de la sentència del 25%, sinó que vol "fer-hi front amb un consens molt ampli".
Però pels socialistes, tot el contrari. Ahir, la viceprimera secretaria de l'Àrea d'Organització i Acció Electoral del PSC, Lluïsa Moret, ja va explicar que amb aquest nou acord no es podria esquivar la imposició del 25%. "El castellà s'ha de tractar com a llengua d'aprenentatge i, per tant, vehicular", va afegir. És precisament aquesta paraula, "vehicular", la que ha tornat a fer servir avui la portaveu socialista, Alícia Romero, per a detallar la nova llei i com aquesta dona presència al castellà a les escoles catalanes. Romero ha afirmat que "ús curricular" -l'expressió que recull el text per al castellà- vol dir que aquest idioma és llengua de currículum i, per tant, es pot fer servir per fer matèries diferents de la de llengua. Això, ha afegit la socialista, dota el castellà de "vehicularitat". En aquesta línia, també ha defensat que l'acord a quatre dona "millor compliment" a la sentència.
Amb tot, s'observa que el debat està servit per a interpretar de quina manera es veurà reflectit el castellà a partir d'ara els centres educatius de Catalunya. Mentre que pels partits independentistes només el català podrà considerar-se llengua vehicular, els socialistes ja evidencien que aquesta afirmació és propensa a ser interpretada de manera diferent segons el color polític. Enmig de tot plegat, s'hi han situat els comuns, que han volgut llançar pilotes fora i no decantar-se decididament amb cap de les dues visions. Això sí, David Cid ha recordat que la normativa "combina la presència de les llengües oficials i fixa que el català és la llengua vehicular".