Una de les potes del discurs del president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha estat l'acord "ampli sobre l'autodeterminació", que ha batejat com a Acord de Claredat a l'Estat. L'objectiu, ha defensat Aragonès, és que el pacte "identifiqui quan i com Catalunya pot tornar a exercir el dret a decidir, com han fet el Canadà i el Quebec". L'acord ha de ser "transversal" i fruit d'un "consens de país", ha indicat el president de la Generalitat. Aquesta proposta, que arriba en un moment en què el president ha admès que és de "bloqueig", no és la primera vegada que es planteja. De fet, en el debat de política general de 2018, els comuns ja van posar al damunt de la taula aquesta via canadenca per resoldre l'atzucac.

📢 Pere Aragonès proposa plantejar un Acord de Claredat a l'Estat per fer el "referèndum definitiu"

🗳️ Què és la Llei de Claredat del Canadà en què s'ha inspirat Aragonès?

En aquest cas, En Comú Podem va proposar aquesta fórmula a través d'una proposta de resolució, on s'instava a la cambra catalana a poder arribar a un "acord entre l'àmplia majoria de forces polítiques de Catalunya" que donés peu a un referèndum d'autodeterminació. Amb aquesta Llei de Claredat, especificaven que calia establir, entre altres, com es duria a terme aquest procés electoral, quina seria la pregunta o les conseqüències polítiques que els resultats d'aquesta tinguessin. Més endavant, van tornar a proposar un Acord de Claredat. Específicament, va ser durant la campanya electoral de les eleccions al Congrés del 28 d'abril de 2019.

Roger Torrent també va demanar estudiar aquesta opció

El juliol de 2019, l'aleshores president del Parlament, Roger Torrent (ERC), va dur a Madrid la proposta d'un acord de claredat en un esmorzar informatiu. Qui fou cap del legislatiu va instar la Moncloa a retornar a la "via política". En aquell moment, Torrent va sostenir que hi havia una "àmplia majoria" favorable "a les urnes, a favor del referèndum" i que moltíssima gent s'havia manifestat als carrers pel "bloqueig, la persecució judicial i el menyspreu" a Catalunya. En aquesta línia, defensava asseure's amb l'Estat per posar data a una votació sobre la independència. La resposta de la Moncloa va ser quasi igual de ràpida que aquest dimarts, quan en menys d'una hora han rebutjat sumar-se a aquest Acord de Claredat. L'aleshores titular del Ministeri d'Exteriors, Josep Borrell, va mostrar-se molt clar: "No existeix cap possibilitat constitucional de celebrar un referèndum a Catalunya, ja no sé quantes vegades cal dir-ho".

La polèmica que va protagonitzar Miquel Iceta amb l'acord de claredat

Dos anys enrere, qui va tenir molts maldecaps per haver formulat aquest plantejament va ser Miquel Iceta. En les primàries celebrades el 2016, en què fou reelegit primer secretari del PSC, Iceta va indicar que l'alternativa a la reforma de la Constitució per avançar en el "federalisme" podia ser la via canadenca. La proposta va aixecar molta polseguera i, finalment, no es va incloure en la ponència de la formació perquè el PSOE ho va declinar. En aquells moments, va transcendir que, en un comitè federal, Javier Fernández, que va ser líder socialista a Astúries, va recriminar a Iceta que triés entre el "PSOE o el referèndum".

L'Acord de Claredat del Canadà va ser una llei que va aprovar el parlament d'aquest país l'any 2000. En aquest marc normatiu, s'incloïen les condicions de negociació que havien d'establir-se entre el Canadà i alguna de les províncies que volgués independitzar-se. La llei fixa que s'ha de fer un referèndum preguntant "amb claredat" sobre la independència i el resultat també ha de ser "clarament" majoritari a favor. La Llei de Claredat canadenca va arribar després que el Quebec organitzés dos referèndums que van ser declarats "il·legals" per part del Tribunal Suprem del país nord-americà.