Un reclam històric de Catalunya és crear els nous accessos viaris i ferroviaris del port de Barcelona, un projecte que està estancat. Ara, el govern espanyol, la Generalitat i el Port de Barcelona han signat un nou protocol per desencallar la seva construcció, per la qual cosa recupera un estudi informatiu aprovat el 2007 alhora que substitueix el del setembre del 2013.

Aquest protocol determina que el govern espanyol elaborarà diversos estudis i el projecte bàsic dels nous accessos sud del port de Barcelona i que serviran de base per formalitzar els convenis sobre la titularitat, el finançament, l'execució o la gestió, entre d'altres.

Un vaixell amb contenidors en el port de Barcelona 

Logística verda

En el marc del protocol acordat, en un primer moment, es preveu realitzar uns estudis previs dels nous accessos al port, que es preveu acordar en un període de nou mesos. Aquest contindran tant l'abast com el contingut del projecte bàsic, així com els terminis per a la seva redacció.

La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, ha explicat, però, que es desconeix la quantitat de l'obra, ja que no es disposa del projecte executiu ni com es finançarà alhora que ha remarcat que espera que es puguin emprar fins europeus per construir els accessos. A més, ha recordat que des del port s'aposta per una "logística verda i sostenible", ha indicat en declaracions a la premsa després de l'acte en el qual s'ha segellat l'acord pel protocol.

Així mateix, el Conesa ha insistit en la instal·lació d'una oficina tècnica amb seu a Barcelona amb l'objectiu de coordinar tot el projecte. "Demanem participar en la coordinació de l’obra per la seva gran complexitat i perquè ningú coneix el nostre territori portuari millor que els nostres equips", ha remarcat.

Recuperar l'agenda acordada

D'altra banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha reclamat davant el ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, que aquest sigui un acord "definitiu" i reprendre "l'agenda consensuada", ja que la llista d'infraestructures depenent de l'Estat que "cal tirar endavant".

Com Conesa, Calvet ha recordat que aquestes obres es poden finançar amb fons europeus. "És un moment complicat per la pandèmia però en un escenari on Europa té coses a dir", ha exposat. Per això, ha demanat poder "participar en les decisions" sobre aquests fons.

El conseller també ha posat sobre la taula que l'execució del corredor mediterrani també arriba amb retard, del qual els accessos al port són un element més. "Es fa un pas més i ens n'alegrem, però no caurem en el cofoisme. Cal fer més passos i més ràpids", ha criticat Calvet. 

Pas necessari

Per la seva part, Ábalos, ha celebrat el "pas endavant" amb la signatura d'aquest protocol, del qual ha dit que és "tan complex com necessari per a les possibilitats de desenvolupament del port" alhora que ha matisat que es tracta una de les portes a Europa. "Desbloquegem una actuació que reprèn convertir Barcelona en el node logístic i multimodal més avançat del sud d'Europa", ha subratllat.

Les actuacions previstes en els accessos sud són la construcció d'un nou corredor exclusiu per a mercaderies de via doble d'ample mixt entre la bifurcació al sud del nus de Bellvitge i la platja de vies de Nou Llobregat (construcció que anirà a càrrec del port); un ramal de connexió també en ample mixt del nou accés ferroviari amb la terminal de Can Tunis –amb dues grans terminals a l'antiga llera del riu- i un nou accés viari des de la Ronda Litoral, a uns 800 metres de l'enllaç de Cornellà fins al nus nord de l'entrada al port. En aquest punt, també s'avaluarà la possibilitat d'ubicar un enllaç complet a la zona intermèdia de l'antic tram final del riu Llobregat per a vehicles pesats amb origen o destí al complex logístic del port.



D'altra banda, el document també planteja l'elaboració dels estudis per a la planificació i gestió de les terminals del nus logístic ferroviari de l'àrea de Barcelona i que aquest estigui format per les terminals intermodals i logístiques del Vallès –al terme municipal de la Llagosta- i del Prat, concretament a Can Tunis i la ZAL-Prat. Sobre la primera, es preveu una nova terminal a les instal·lacions actuals d'Adif i el trasllat de la terminal de Granollers, amb un model de gestió participat de la Generalitat i el port de Barcelona. Per a Can Tunis i el ZAL, planteja que la terminal del Morrot es traslladi a la de Can Tunis o a l'antiga llera del riu (amb gestió d'Adif o cogestió amb el Port de Barcelona) i l'adequació de la terminal de Can Tunis a l'ample estàndard.

Per últim, la terminal dedicada a serveis d'autopista ferroviària –un servei de transport combinat de tren i carretera en què els camions viatgen sobre la via sense conductor- seria de titularitat del port de Barcelona amb model de cogestió entre Adif, la Generalitat i el mateix port. En aquest punt, Cimalsa té un acord de col·laboració amb VIIA per a la construcció d'una terminal per valor de 36 milions d'euros.