Des de la ruptura de Convergència i Unió ara fa quatre anys, motivada pel gir independentista que Artur Mas va imprimir al seu partit i al seu govern, han estat diversos els intents dels no-independentistes de centre per reorganitzar-se i tornar a aixecar cap. Al llarg dels últims anys s'han rebatejat i han sorgit nous partits, però és ara que la sensació d'esgotament a l'independentisme sembla més estesa que el "catalanisme moderat" torna a activar-se amb l'objectiu d'endreçar-se per presentar una candidatura que aspiri a obtenir representació al Parlament.
A la primera cimera impulsada per la Lliga Democràtica -partit registrat aquest agost per l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch i la politòloga Àstrid Barrio-, els assistents han acordat "passar a l'acció". La trobada ha aplegat una vintena de representants. A més dels de la Lliga, hi han participat de Lliures -Antoni Fernández Teixidó i Roger Montañola- i de Convergents -Teresa Pitarch-, així com exdirigents històrics del PP com Santi Fisas, Montserrat Nebrera o Ricard Fernández Deu i el cap de llista d'Units per Avançar a Sant Cugat, Carles Toda.
No tots els participants han segellat el document definitiu, sota el títol 'Entesa Catalanista de Centre'. Així, per exemple, els membres de Convergents -el partit de Gordó- no l'han signat perquè "el sobiranisme de centre i ordre" que diuen representar "no té cabuda" en el text pactat per la Lliga i Lliures. Els firmants han convingut establir un calendari de reunions per concretar la fórmula més adequada per presentar-se a les eleccions. El target: tots aquells catalanistes de centre-dreta tips i emprenyats amb com s'ha comandat el procés i el país i que aspiren a trencar la política de blocs.
Com ja va avançar ElNacional.cat, el manifest planteja que l'única manera de sortir de "l'actual situació d'atzucac" és "la moderació". I per fer-ho fixen, de partida, cinc objectius: reconeixement de la identitat nacional pròpia i de la singularitat de Catalunya, plenes facultats per exercir les competències reconegudes a l'Estatut, una fiscalitat pròpia per a un finançament just i equitatiu, garantia d'inversió en infraestructures i promoció del benestar, la cohesió i la justícia social.
Astrid Barrio i Antoni Fernández Teixidó conversen a l'inici de la trobada / Foto: Sergi Alcàzar
La idea, tal com apunten a aquest diari diversos dels actors consultats, és tractar de passar pàgina del procés i superar l'agenda sobiranista. En aquest sentit, reivindiquen l'exercici de l'autogovern al qual consideren que han renunciat els independentistes. D'aquí que la celebració d'una consulta no es plantegi, a priori, com un prioritat.
Primeres baixes i retrets
Els moviments estan agitant l'espai. L'aspiració de la Lliga d'abraçar el partit de Germà Gordó, Convergents, ha dut la número dos de Manuel Valls a l'Ajuntament de Barcelona, a abandonar el vaixell. Eva Parera ha anunciat que deixa el projecte perquè no li sembla coherent "fer una proposta electoral per rellevar l'independentisme del Govern anant de la mà d'un partit que defensa l'existència de presos polítics i que el seu president va votar les lleis de desconnexió". L'anunci el va fer hores abans d'una cimera on finalment Convegents han optat per desmarcar-se de l'entesa inicial.
Units per Avançar, que actualment té una coalició amb el PSC -amb qui comparteixen grup parlamentari i municipal a diversos ajuntaments catalans- també ha emès un comunicat per deixar clar que ells són un partit polític consolidat i que com a tal no participaran "en debats que tinguin com a objectiu crear nous instruments electorals".
Duran i Lleida i altres intents fallits fins ara
Si la xifra de 300.000 vots orfes que especulen els seus impulsors fos real, podria ben bé equivaldre a uns 7 o 8 escons al Parlament; actualment els comuns en tenen 8 amb 326.000 vots.
Ara bé, val la pena recordar que des de l'extinció de CiU i fins ara, els intents de representar aquest sector han estat diversos i tots han acabat sent fallits. Poc després de la separació de CDC, Unió va pensar que comptava amb prou suport electoral com per fer un bon paper a les eleccions al Parlament del 27-S. Amb Ramon Espadaler com a cap de cartell, els democristians van recollir 103.293 vots, insuficients per obtenir representació a la cambra catalana.
Malgrat la rebolcada, tres mesos després, Duran i Lleida va creure's amb la força suficient per tornar-se a presentar en solitari, en nom d'Unió a seques, a les eleccions generals de desembre de 2015. Ell també va quedar fora del Congrés, amb 65.388 vots, és a dir, empitjorant els números d'Espadaler.
L'última experiència, la més recent, ha estat encara més discreta. El partit que encapçala Germà Gordó, Convergents, va decidir presentar-se a les últimes eleccions espanyoles, les del 28-A. Amb Sílvia Requena com a cap de llista van acumular 2.406 vots.