Escepticisme. És el concepte que provoca al si de l'independentisme la taula de negociació amb l'Estat, que a partir de la tercera setmana de setembre ha de despertar d'una llarga hibernació. Reconeguts els recels compartits, s'accentuen els matisos i diferències. És sobradament conegut que si Junts per Catalunya ha acabat acceptant tornar-s'hi a asseure és perquè Esquerra Republicana, que és qui abandera aquesta via, va quedar per davant a les eleccions del 14-F i, en conseqüència, ostenta la presidència de la Generalitat. Tancar l'acord per reeditar la coalició va costar déu i ajuda. La dificultat per compaginar l'estratègia va dur Catalunya al límit de la repetició electoral. I la manca de concreció en el redactat final del punts més espinosos, també sobre el Consell per la República, comença a evidenciar-se. 

Tot just fa dos mesos que Pere Aragonès i Jordi Sànchez van segellar el document de 46 pàgines que marcava, negre sobre blanc, els compromisos de cara a la legislatura, que en condicions normals hauria de durar 4 anys, cosa que no passa des que va començar el procés ja fa una dècada. Quan queden poques setmanes per la reactivació de la mesa de negociació, un dels socis, la formació que encapçala Carles Puigdemont, esmerça esforços en subratllar que no n'espera absolutament res, com la CUP. Aquesta mateixa setmana Elsa Artadi ha advertit que potser no tindrà gaire sentit esperar dos anys per veure si dona fruits i que, de fet, el seu partit no se sent interpel·lat per aquest marge temporal. 

"Tenim un acord signat no fa ni quatre dies", ha defensat en nom del Govern la portaveu Patrícia Plaja, arran del soroll dels últims dies, i ha confirmat que l'executiu "forçarà al màxim" la taula de negociació. És cert que en la compareixença conjunta d'Aragonès i Sànchez, el dia que van oficialitzar l'acord, es va parlar de dos anys de coll a la via negociada. 

La literalitat de l'acord

Ara bé, què diu exactament el document subscrit entre ERC i Junts? Si ens fixem en la literalitat que figura a l''Acord de Govern per la investidura de Pere Aragonès', concretament en l'apartat segon que explicita l'Estratègia independentista per a fer la República Catalana', en cap moment es menciona cap termini concret. Així com el pacte que ERC va rubricar amb la CUP, previ al de Junts, sí que detalla que "a banda de l'avaluació continuada, durant la primera meitat del 2023 la Mesa de Negociació valorarà els seus treballs (en cas que aquests encara siguin vigents). Analitzarà si el procés de negociació ha donat els seus fruits i decidirà quins seran els passos següents a seguir, inclosa l'eventual fiscalització d'aquesta negociació, partint de l'objectiu d'implementar i fer efectiu el consens que s'arribi en l'espai de consens estratègic de l'independentisme", a l'acord ERC-Junts no es fixa cap marge específic. 

 

El redactat que en fa referència diu que "ERC aposta per seguir explorant al màxim la Taula de Diàleg, Negociació i Acord entre Catalunya i l'Estat, per tal de construir una solució política i democràtica i es compromet a no dilatar la taula innecessàriament". Alhora expressa que "Junts assumeix donar una oportunitat a aquest espai" i que el seu "escepticisme i dubtes sobre els resultats de la Taula no seran un impediment per treballar i participar-hi lleialment". També s'estableix una "monitorització" en base a la qual "es decidiran els passos següents". 

 

Un consentiment tàcit

En qualsevol cas, fonts d'ERC entenen que malgrat que els dos anys no s'hagin posat per escrit, Junts els va acceptar tàcitament, més tenint en compte que es partia d'un acord previ amb la CUP que ho concretava. 

A la imatge principal, Pere Aragonès i Jordi Sànchez anuncien l'acord de govern el passat mes de maig. / S. Alcàzar