Abans s'ha desencallat el vaixell embarrancat des de feia sis dies al canal de Suez que l'acord entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, que va encallar divendres passat. El Parlament de Catalunya tornarà a acollir aquest dimarts un ple d'investidura frustrat, quatre dies després del primer. JxCat segueix sense comprar el programa d'ERC per compartir govern i no donarà suport a Pere Aragonès. L'abstenció dels de Puigdemont, insinuada fa dies i confirmada aquest dilluns, no ha sorprès ningú, però sí que afegeix una nova galleda d'aigua a la fangosa relació entre els dos socis. Si bé la política catalana està abonada als girs de guió, res fa pensar que n'hi hagi d'haver aquest dimarts. Aragonès tornarà a perdre amb 42 vots a favor (ERC i CUP), 61 en contra (PSC, Vox, comuns, Cs i PP) i 32 abstencions. 

Des de la recuperació de la democràcia, mai un president ha estat investit després de dos intents fallits. Artur Mas és l'únic que va ensopegar en els dos primers assalts, l'any 2015, i va acabar apartant-se i cedint pas a Carles Puigdemont. Si Aragonès aconsegueix la investidura en els propers dos mesos, es convertiria en el primer president que hi arriba havent caigut dues vegades abans. Precisament, fonts d'ERC veuen en el nou bloqueig de Junts la voluntat de debilitar la figura d'Aragonès i tornar-los l'espina atravessada des del 30 de gener de 2018, la no investidura de Puigdemont, origen i font que ha desencadenat totes les batalles posteriors. 

La incògnita, un cop es constati el segon fracàs, és si seran capaços de pactar abans de la data límit per a noves eleccions, el 26 de maig o si, en cas contrari, ERC s'aventurarà a explorar altres aliances. Si l'últim dimecres de maig no hi ha president, a mitjans de juliol es repetiran els comicis.

Els republicans argumenten que no hi ha "esculls insalvables" que justifiquin la posició dels junters, que admeten avenços, però insuficients per saltar al sí. Divendres no van sentir-se interpel·lats pel discurs d'Aragonès i ara esperen que demà els piqui l'ullet en la seva segona intervenció.

Canvis al Consell per la República

Entre d'altres, Junts va trobar a faltar escoltar referències al Consell per la República. Precisament sobre aquest capítol, un dels que bloquejaven la negociació, hi ha hagut novetats. Totes dues parts assenyalen que estan en condicions de superar aquest obstacle. L'ens amb seu a Waterloo ha comunicat aquest dilluns que s'obre a redissenyar la seva estructura per fer-la més transversal. A la pràctica, ampliar la presència d'ERC i incorporar-hi la CUP. Per fer-ho, proposen una cimera a cinc que s'hauria de celebrar de manera imminent. 

A les files republicanes volen evitar que el CxR sigui un contrapoder a la presidència d'Aragonès. Ara entenen que havent encarrilat l'entesa sobre el rol d'aquest òrgan per emmarcar-lo en la direcció estratègica col·legiada per comandar el procés, la resta són "serrells" que podrien acabar-se de perfilar sense necessitat d'impedir la investidura. Junts, però, vol tancar un acord de legislatura i no deixar res en l'aire, més després dels darrers anys de desconfiances entre socis. 

El denominador comú entre les estratègies de tots dos partits per arribar a la independència encara no està embastat. Els de Junqueras van pactar amb la CUP donar dos anys de marge a la taula de diàleg amb l'Estat. Junts s'hi avé, malgrat l'escepticisme. El que queda per perfilar és què passa un cop es constati que la via dialogada no avança en la línia del referèndum pactat i l'amnistia. L'acord ERC-CUP parla d'un "nou embat preferiblement en forma de referèndum". Una aposta que no acaba de casar amb la idea de Junts que el mandat de l'1-O és plenament vigent. 

En paral·lel, Artadi i companyia collen perquè els 23 diputats independentistes al Congrés es converteixin en una sola veu, amb unitat d'acció especialment en qüestions relacionades amb Catalunya. ERC, però, en discrepa i recorda que els seus 13 escons són els que marquen la diferència per condicionar Pedro Sánchez. 

Dissonàncies en l'agenda social

Més enllà del camí cap a la República, també hi ha dissonàncies en relació a l'agenda social. Republicans i cupaires han convingut, en el document que ha possibilitat el suport de la CUP a Aragonès, evolucionar cap a una internalització de serveis en matèria de salut, així com la nacionalització de subministraments bàsics com l'aigua i l'electricitat i la desprivatització de l'ensenyament. Junts, en canvi, és partidària de mantenir el model de gestió publicoprivada que ha funcionat al llarg dels darrers anys a Catalunya. 

La guardiola dels fons europeus

A tot això, els equips negociadors no han encetat encara formalment les converses sobre com ha de ser l'estructura del nou govern. Es dona per fet que hi haurà un intercanvi de carteres a la inversa, però no serà fil per randa com el model actual.

ERC, que és qui porta la batuta en tant que primera força, vol introduir-hi canvis. N'hi ha com a mínim un, la creació d'un comissionat específic que gestioni els fons europeus i depengui directament d'Aragonès, que grinyola. Junts aspira a assumir la cartera d'Economia, lligada a la de Vicepresidència i que, si no hi ha canvis, seria per a Elsa Artadi. Entenen que la guardiola dels ajuts que Europa injecti per sortir de la crisi de la Covid l'hauria de gestionar ella. 

Ni ERC ni Junts volen repetir eleccions. Tenen dos mesos per evitar-les. 

A la imatge principal, Aragonès i Batet debaten durant el ple d'investidura fallit. / EFE