L’acord d’investidura tancat per Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya inclou la celebració d’una “multiconsulta” com a conclusió “d’un procés constituent de base ciutadana, transversal i participatiu”.
El document, que planteja tres vies d’acció —la de les institucions de Govern a Catalunya, les que es puguin originar a l’exili i l’empoderament ciutadà—, considera que el tercer punt és necessari per generar un procés constituent, que inclou un primer moment —una “fase zero”— que haurà d’impulsar un “Pacte Nacional Constituent a Catalunya” que insti “tots els agents cívics, socials i polítics”.
En una segona fase, aquest Pacte Nacional haurà d’articular un “Fòrum Social Constituent amb la missió de sistematitzar les propostes emanades de la participació popular”.
Aquests passos duran, sempre segons el document de l’acord, a una “fase de participació ciutadana que ha de concloure amb una multiconsulta amb totes les garanties perquè hi participi la majoria dels ciutadans, on la ciutadania es pugui expressar en cadascun dels elements fonamentals dels debats realitzats”.
Crides a la mobilització
Igualment, l’acord apel·la a la “mobilització cívica i pacífica”, com a eina necessària capaç de “condicionar l’èxit i l’eficàcia del Procés Constituent”. De fet, l’acord considera que “més que mai” la societat catalana ha de continuar “mobilitzant-se per la pau, contra la repressió policial i jurídica de l'Estat espanyol i no cedint ni un mil·límetre en favor de la llibertat d'expressió i de consciència”.
Per això, el document fa esment d’una “fase civil del procés constituent”, que juntament amb l’acció de les institucions de dins i fora de Catalunya completen el triple front d’acció d’aquesta nova fase del procés sobiranista.
Apel·lació als pobles del món
L’acord d’investidura es tanca amb un annex que inclou el manifest “Apel·lació als pobles del món”, on l’Assemblea de Representants per la República de Catalunya fa constar la “continuada manca de voluntat de diàleg dels governs de l'Estat espanyol vers les aspiracions nacionals catalanes” que ha comportat el “trencament del pacte constitucional de 1978”. A més, recorda que l’1 d’octubre “va ser una jornada de violència policial contra la ciutadania que votava pacíficament”.
Per tot això, el manifest “expressa el rebuig més absolut a l’aplicació de l’article 155”; “denuncia la deriva autoritària de l’estat espanyol” i constata que Carles Puigdemont “comptava amb la majoria parlamentària suficient, sorgida de les urnes i revalidada el 21 de desembre, per poder-li ratificar la confiança com a President”, raó per la qual insta a “nomenar president del Consell per la República” a Puigdemont.