El nou sistema de finançament per a Catalunya podria suposar un transvasament anual d'entre 6.600 i 13.200 euros a la hisenda catalana, segons ha publicat aquest dimarts la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) que ha elaborat un primer càlcul de les implicacions financeres del pacte entre el PSC i ERC per la investidura de Salvador Illa. El director de l'entitat, Angel de la Fuente, ha assegurat que s'elevaria el finançament homogeni de la Generalitat entre un 25% i un 50%, cosa que "situaria clarament per sobre de qualsevol altra comunitat no foral". Tal com recull l'ACN, el think tank avisa que si es tira endavant una millora dels ingressos per les arques catalanes, l'Estat haurà d'ajustar a la baixa la despesa o augmentar la pressió fiscal.
El think tank ha arribat a aquesta conclusió perquè considera que el nou sistema de finançament implicaria una reducció de l'aportació catalana a la caixa comuna d'entre un 30% i un 60% del dèficit fiscal, que el Govern ha fixat en 22.000 milions. I d'aquests percentatges en surten les xifres d'entre 6.600 i 13.200 milions d'euros que es deixarien d'aportar.
De la Fuente, destaca l'ACN, ha precisat que l'estimació del dèficit fiscal de l'administració catalana sobre la qual han fet les estimacions és "molt esbiaixada a l'alça" i, per tant, un càlcul "molt qüestionable". Tot i això, explica que "l'estimació de màxims del dèficit fiscal que elabora la Generalitat s'ha convertit en la referència dominant en el debat públic a Catalunya i, com a tal, condicionarà directament l'actuació dels partits regionals en la negociació dels paràmetres del nou sistema".
Què comportarà aquest nou pla de finançament per a l'Estat?
Fedea apunta que estendre la mesura a la resta de comunitats de règim comú en les mateixes condicions costaria entre 31.000 i 62.000 milions d'euros addicionals. Si s'estengués a Madrid i a les Illes Balears, que són les comunitats juntament amb Catalunya que més aporten al sistema, l'Estat perdria 37.000 milions d'euros addicionals, destaca l'informe i recull l'ACN.
L'anàlisi avisa que si es tira endavant aquesta millora dels ingressos sense que cap comunitat perdi finançament, "l'Estat haurà d'ajustar a la baixa la despesa, reduint les prestacions de la seva competència, com les pensions o la defensa, o augmentar (ara o en el futur) la pressió fiscal sobre la minvant part de la població que continuï estant subjecta als seus tributs".
Segons Fedea, el transvasament d'entre 6.600 i 13.200 milions serien els efectes a mitjà termini. De la Fuente apunta que a llarg termini "les coses encara pinten pitjor" perquè quan el Govern "tingui realment els diners a la mà, l'aportació a la solidaritat s'anirà reduint en successives rondes negociadores i podria tendir a zero, amb una rapidesa especial quan la Generalitat estigui presidida pels independentistes".