El president a l'exili, Carles Puigdemont, alertava 24 hores abans de la constitució del Congrés dels Diputats que Junts necessitava "fets comprovables" abans de comprometre cap vot. Cap a un quart de nou d'aquest matí, han arribat aquestes certificacions: el ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel Albares, ha registrat aquest dijous davant el Consell de la Unió Europea la petició perquè la llengua catalana, la basca i la gallega siguin reconegudes com a oficials a la Unió Europea, tal com ha pogut avançar ElNacional.cat. A més de la reobertura de la comissió d'investigació de les clavegueres de l'Estat i l'impuls d'una per investigar els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, l'acord pel qual Junts ha donat suport a Francina Armengol com a presidenta del Congrés inclou dos punts que suposen un canvi de paradigma per a l'estatus de la llengua catalana, idioma amb més de 10 milions de parlants. L'oficialitat del català a la Unió Europea, tràmit que ha començat aquest dijous i que haurà de validar-se al Consell d'Afers Generals de la UE, suposarà que tindrà un rang equivalent al que tenen l'anglès, el francès o l'alemany, un fet totalment inèdit. L'altre aspecte troncal serà que el català es pugui parlar al Congrés amb plena normalitat a partir del proper ple, així com poder fer la resta de tràmits de la cambra en aquesta llengua.
La petició s'ha remès a la presidència del Consell de la Unió Europea i a Thérèse Blanchet, la secretària general d'aquesta instància. En aquest document Albares trasllada que el govern espanyol sol·licita "la inclusió del català, basc i gallec, llengües espanyoles diferents del castellà que gaudeixen d'estatut oficial a Espanya, al règim lingüístic de la UE". Per fer-ho, caldrà modificar el reglament del règim lingüístic i el titular del Ministeri d'Afers Exteriors demana que s'inclogui a l'ordre del dia del proper Consell d'Afers Generals de la Unió Europea del 19 de setembre. La presidència d'aquest òrgan la té aquest semestre l'Estat espanyol. Fonts de Junts alerten a aquest diari que, si aquesta proposta no s'aprova, no hi haurà negociació per a la investidura de Pedro Sánchez i no li donaran suport. L'acord d'aquest dijous no compromet cap eventual suport a Sánchez, són negociacions diferents. Aquest és el document que ha rebut Junts que certifica que s'ha registrat la petició i que se sotmetrà a votació en un mes.
En un comunicat on donen detalls de l'acord, Junts concreta que el procediment que se seguirà serà el que concreta el Tractat de Funcionament de la UE, que regula el mecanisme per modificar el règim lingüístic de la Unió. "En la lluita perquè el català tingui els mecanismes i l'empara jurídica necessària, la seva consideració com a llengua oficial d'Europa és determinant", manifesten, tot reivindicant que han demanat fets i proves perquè "el principi de desconfiança" els ha fet ser "escrupolosos en la formació d'aquest compromís". El pacte suposa que el català es pugui utilitzar al Parlament Europeu, que els documents disposin de la versió en aquesta llengua o que els representants polítics del club comunitari també la puguin fer servir. Sobre l'ús del català a la cambra baixa espanyola, els juntaires defensen que es podrà fer servir a partir del proper ple i que és "perfectament legal", de manera que "no necessita cap reforma del reglament". Aquestes pantalles impliquen l'equiparació amb altres llengües oficials europees (un total de 24) i pot blindar l'escola catalana del 25% de castellà.
Els altres punts de l'acord
Jordi Turull, que ha obert l'executiva telemàtica de Junts d'aquest dijous celebrada dues hores abans de la constitució del Congrés, explicava als dirigents del partit que hi havia un principi d'acord amb el PSOE (com ja havia explicat aquest diari) i que quedava pendent de rebre la documentació que ho certifiqués. Es tractava, justament, de la petició d'oficialitat del català a la UE. Més enllà dels aspectes lingüístics, Junts ha aconseguit que els socialistes acordin impulsar una comissió d'investigació sobre els atemptats pel "dret a saber la veritat". "Hi ha molts interrogants encara i Junts vol arribar fins al final", destaquen en el comunicat. Entre les qüestions pendents, la vinculació del CNI amb l'imam Es Satty, si els "aparells de l'Estat tenien informació de l'atemptat" i "per què no es van poder evitar". A més, l'acord explicita que no hi ha cap veto a cap persona perquè hi pugui comparèixer.
Sobre la reactivació de la comissió d'investigació sobre les clavegueres de l'Estat i el Catalangate, sostenen que és important perquè cal una "investigació exhaustiva per aclarir qui va comprar Pegasus i qui va ordenar utilitzar-lo contra l'independentisme". Tampoc hi ha cap veto a persones que puguin aportar informació al respecte. Els juntaires subratllen que l'acord se circumscriu a la mesa del Congrés i que no té "res a veure" amb la negociació sobre una eventual investidura de Pedro Sánchez. La formació defensa que són acords "coherents amb els compromisos contrets per Junts en les passades eleccions, en el sentit que els acords s'han de complir i s'han de fer efectius per avançat". "No donarem mai els vots a canvi de res ni amb l'objectiu d'estabilitzar l'Estat, l'objectiu és la independència i tots els acords que subscrivim serveixen per avançar en aquesta direcció", asseveren.