Autodeterminació, amnistia i fi de la repressió. Els múltiples actors de l'independentisme han compartit aquest clam manta vegades, en infinites mobilitzacions. Consensuar que aquests seran els màxims amb els quals la Generalitat anirà a negociar amb l'Estat no ha estat difícil, però sí insuficient per assolir un acord formal. Junts per Catalunya, ERC, la CUP, l'ANC, Òmnium i el Consell per la República han coincidit aquesta tarda que aquestes tres demandes són centrals i són sobre les quals ha de pivotar la taula de diàleg amb Sánchez. La qüestió clau és com reaccionar i fins a on cedir si el tàndem PSOE-Podem s'hi oposa. I aquí comencen a sorgir les diferències i matisos.  

El conclave, que finalment ha reunit només partits i entitats independentistes i ha exclòs els comuns, s'ha allargat durant més de dues hores però no se n'ha sortit amb cap resultat concret més enllà de la voluntat de seguir avançant en la unitat estratègica i de defensar autoederminació i amnistia. L'objectiu de la cita era doble. L'un, més de fons, unificar criteris. L'altre, simbòlic, donar una imatge d'unitat d'acció que revesteixi de més força la delegació catalana que enviï la Generalitat a negociar amb Madrid. Cap dels dos no ha quedat complert del tot. 

L'accent més optimista l'ha posat, a la sortida, l'artífex de la reactivació del diàleg amb els socialistes. En nom d'ERC, Marta Vilalta ha "valorat positivament" la trobada. Els republicans han convidat a "aprofitar l'oportunitat" sense "renunciar a cap via". Amb tot, ha reconegut que no han estat capaços de tancar cap "acord formal". 

En termes similars s'ha expressat la portaveu del Govern. Ha qualificat la cita de "bon símptoma" i ha expressat la voluntat de l'executiu que aquestes trobades es repeteixin amb periodicitat. També ha confirmat que a la reunió amb Sánchez, Torra posarà sobre la taula l'autodeterminació i l'amnistia. 

JxCat demana que es reconegui "la interlocució de la presó i l'exili"

Durant les compareixences posteriors ha quedat clar hi ha dissonàncies. JxCat ha alertat que no volen que "aquesta taula de negociació serveixi per perdre el temps". I ha apujat el llistó. Per exemple, que a més de reconèixer Torra, cal acceptar com a interlocutors "els presos i exiliats", començant per Carles Puigdemont. Així mateix han recuperat la idea d'un relator que arbitri el diàleg i han advertit que emmarcar el diàleg "dins la Constitució" no representa cap avenç. Durant la valoració que ha fet un cop acabada la reunió, Elsa Artadi ha aprofitat per retreure a ERC no haver reunit l'independentisme abans de negociar amb el PSOE. "Hauríem d'haver començat on som avui i no amb una negociació entre partits". 

La CUP aposta per insistir en la desobediència per "forçar l'Estat" a l'autodeterminació

La CUP ha traslladat l'escepticisme que li genera l'obertura del diàleg amb l'Estat. Per als anticapitalistes, és impensable que el PSOE s'avingui a concedir l'autodeterminació en les cricumstàncies actuals. Per això aposten per "posar el focus" en "forçar l'Estat" a acceptar l'autodeterminació a través de la "desobediència civil i institucional". 

A més de Torra, Aragonès i Budó, a la reunió hi han assistit Elsa Artadi i Albert Batet en nom de JxCat, Marta Vilalta i Josep Maria Jové per ERC i en representació de la CUP Carles Riera i Maria Rovira. També hi ha tingut veu, per videoconferència, l'eurodiputat Toni Comín, com a número dos del Consell per la República. Per part de les entitats sobiranistes, hi han participat els seus vicepresidents, Marcel Mauri, d'Òmnium, i Pep Cruanyes, de l'ANC. Totes dues organitzacions han insistit en la necessitat de fiscalitzar la negociació amb el govern espanyol a través d'aquest espai. Òmnium, a més, ha demanat discreció en les futures convocatòries. 

Torra vol dur la batuta

Superades les pegues i els retrets inicials, Quim Torra ha acabat comprant seure a l'espai de negociació que Esquerra Republicana va acordar amb el PSOE a canvi de la investidura de Pedro Sánchez. Això sí, en vol portar la batuta. Per això, abans d'estrenar la taula amb l'Estat, vol reunir-se amb el president espanyol per establir les bases del diàleg i exigir garanties. 

Tots dos ja van acordar en una conversa telefònica convocar una trobada a Madrid o Barcelona el més aviat possible. Els respectius equips dels dos presidents estan en contacte per trobar un forat a les respectives agendes. Malgrat les crítiques de PP, Cs i VOX, Sánchez ha deixat clar que segueix reconeixent Torra com a president, independentment de la decisió de la Junta Electoral Central d'inhabilitar-lo. De fet, el PSC va arrenglerar-se amb els partits independentistes i els comuns defensant que la JEC no és competent per apartar Torra. 

PSC i comuns, a banda

El govern Torra ha plantejat dos espais de debat diferenciats. Un, el que s'ha reunit aquesta tarda, ja generat polèmica perquè se n'ha exclòs els comuns, tal com defensaven l'ANC i JxCat. L'argument és que no té sentit que participin d'una reunió que ha de servir per preparar-ne una altra en la qual ells formaran part de l'altra banda, la del govern espanyol. ERC, en canvi, s'havia mostrat partidària d'incorporar-los per evitar acusacions de sectarisme. 

L'altre àmbit de discussió és la continuació del que va posar-se en marxa l'octubre de 2018 a proposta de Miquel Iceta, que es reunirà per tercera vegada aquest divendres després d'un any d'inactivitat i on Torra ha convidat a tots els partits del Parlament. Només han acceptat la invitació, a més de JxCat i ERC, el PSC i els Comuns. En canvi, Cs, PP i la CUP no hi assistiran, com ja ha passat en les anteriors convocatòries.

La consulta ciutadana

Un dels elements que incorpora l'acord que van subscriure ERC i el PSOE és que el pacte al qual s'arribi a la futura mesa de diàleg entre governs -si s'hi arriba- l'acabin votant els catalans en una consulta ciutadana. Caldrà veure, i aquest serà el quid de l'assumpte, si la futura pregunta farà referència o no a la independència de Catalunya. 

L'altre compromís que fixava el document pactat entre socialistes i republicans era que la mesa entre governs s'activaria en els quinze dies posteriors a la formació de govern a Espanya. Això voldria dir abans del 27 de gener.