La línia orbital és un dels grans reclams històrics del país més enllà de Barcelona. El tren que ha de connectar Vilanova i la Geltrú i Mataró passant per l'interior compta amb un Pla Director Urbanístic i la reserva de sòl aprovat l'any 2010. Significaria la connexió de tota la segona corona metropolitana amb tren per primer cop a la història sense mirar cap a Barcelona, ja que l'actual traçat ferroviari té situacions anòmales com que Vilanova i Vilafranca, dues capitals de comarca de la vegueria del Penedès que tenen lligams històrics, no comptin amb un traçat de transport públic ferroviari. Un altre exemple és la manca de connexió directa entre les capitals dels vallesos. Precisament, l'acord entre el PSC i els Comuns per a la investidura de Salvador Illa inclou el punt "d'impulsar la mobilitat sostenible en la segona corona metropolitana", destacant l'àrea dels vallesos "a través de la línia orbital".
El Govern en solitari del PSC vol treure-li la pols a aquest projecte que va ser enterrat per la crisi del 2008. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va assegurar fa tres setmanes al Parlament que el projecte podria ser una realitat "a mitjà termini". De fet, la línia orbital, com va assegurar la mateixa consellera, entrarà dins del nou Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya i el nou Pla de Rodalies 2025-2030. La línia orbital projectada el 2004 i concretada el 2010 incloïa 120 quilòmetres (68 quilòmetres de nova creació), 39 estacions (18 de nova creació), 12 intercanviadors amb Rodalies i Ferrocarrils i dues hores de trajecte del Garraf fins al Maresme, amb un total de 96.000 passatgers de 26 municipis i 6 comarques (Garraf, Alt Penedès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme).
Aleshores, la previsió era d'un cost total de 1.226 milions d'euros -amb els costos actuals podria arribar a ser el triple- i indicant que en principi l'administració competent per a la seva execució seria el govern espanyol, malgrat que amb el traspàs de Rodalies hauria de ser la nova empresa que haurà de gestionar les infraestructures ferroviàries catalanes. El més costós és el tram de Martorell-Terrassa-Sabadell-Granollers, amb 466 milions d'euros; el tram entre Granollers i Mataró és de 483 milions d'euros; mentre que el tram entre Vilanova i Vilafranca seria de 277 milions d'euros. Una de les vies de finançament del projecte podrien ser els fons europeus, però a falta d'un pressupost concret, el Parlament s'hi posa bé per tirar endavant el projecte, ja que en els darrers anys s'han aprovat diverses propostes de resolució i mocions que reivindiquen aquest projecte.
El Parlament insisteix en el projecte i el Govern fixa prioritats
Els últims han sigut dues propostes de resolució (de Comuns i ERC), que instava el govern espanyol a licitar els estudis informatius i els projectes constructius que encara no s'hagin dut a terme per tal d'articular la Línia Orbital Ferroviària que faria possible la connexió ferroviària entre Vilanova i la Geltrú i Mataró. Però no només això, sinó que aquesta setmana la cambra catalana ha aprovat, a petició d'ERC, una moció en aquest sentit amb els vots favorables de PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP. Qui també vol propulsar aquest projecte són els alcaldes. L'Associació de Municipis de l'Arc Metropolità de Barcelona ha traslladat aquesta demanda a l'actual executiu en diverses ocasions. Sobretot, a la conselleria de Territori, ja que l'orbital seria una eina fonamental per a la regió metropolitana davant la necessitat de les seves ciutats de créixer.
La prioritat a hores d'ara per part de l'executiu seria connectar Terrassa i Granollers, passant per darrere de Barberà del Vallès. La segona, entre Viladecavalls i Martorell i, per al final, quedarien els dos extrems: de Vilanova a Vilafranca, i de Granollers a Mataró. S'aprofitaria, per això, actuals traçats, com l'R4 entre Vilafranca-Martorell; l'R4 entre Terrassa i Sabadell; i l'R3 entre Mollet del Vallès i Parets del Vallès. Tot plegat, però, es dona per fet que serà a llarge termini.
Un dels impediments en el seu moment per tirar endavant aquest projecte és que tècnics creien que no era del tot viable, ja que una gran part del traçat projectat és sota terra i a través de túnels. A tall d'exemple, la major part del traçat que es dibuixaria al tram entre Vilanova, Sitges, Sant Pere de Ribes, Canyelles, fins a Vilafranca seria a través d'un túnel, un fet, ara mateix, poc imaginable. En el seu moment també es van recollir firmes en contra de la línia orbital, perquè passa per camps, vinyes i territoris de finca privada.