“Treballem per l'1-O i tenim l’obligació moral i jurídica de donar la cara per tots els que van sortir al carrer i els que estan a l’exili. No et deixarem sol Oriol, ni a cap jove!”, ha afirmat Guillem Fuster, membre del consell de govern del Consell per la República, aquest divendres al barri de Sants en l’acte de suport a Oriol Calvo, de 24 anys i condemnat a 4 anys de presó per l’Audiència de Barcelona per un delicte d’atemptat agreujat en concurs ideal amb un de desordres públics durant la protesta del 15 d’octubre de 2019 a Barcelona, contra la sentència del Suprem als líders independentistes. Integrants dels Consells Locals per la República Catalana, de la Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes i veïns del barri han donat suport al jove, acompanyat per la seva mare, Victòria, i altres familiars, a la plaça Bonet i Muixí. La presidenta Laura Borràs també hi ha assistit i s’ha entrevistat amb Calvo per conèixer en detall el seu cas.
A l’acte, s’ha informat que la nova defensa de Calvo, exercida pel Consell per la República, a través de l’equip d’advocats del despatx d’Alonso-Cuevillas, ha presentat un recurs contra la seva condemna a la sala d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per tal que la tombi i dicti la seva absolució. “Els dos mossos de la Brimo van mentir sobre la meva persona i han defraudat a la societat en general”, ha declarat Oriol, que actualment treballa en un centre comercial a les nits i ha finalitzat uns estudis d’FP. En aquella protesta del 2019, Calvo va ser identificat per agents dels antiavalots, que el van fer pujar al vehicle policial i en sortir van cridar “Viva España!”, segons explica el seu grup de suport. La seva condemna es fonamenta amb l’únic testimoni de dos agents dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra. Cap prova més.
La condemna d’Oriol Calvo, la més alta
En l'actualitat, la condemna de Calvo és la més alta a activistes de les mobilitzacions independentistes. El juny passat, la sala d’apel·lacions del TSJC va absoldre dos joves condemnats a 4 anys i mig de presó per l’Audiència de Barcelona en considerar que no hi havia proves de la seva participació violenta en una protesta contra el Consell de Ministres a la ciutat. El TSJC també va rebaixar la condemna de l’activista de Badalona Marcel Vivet, en passar-la de 5 anys a un i mig, que no implica l’entrada a presó. Per contra, va mantenir el càstig de 3 anys i 6 mesos a Adrian Sas, que ara ha presentat un recurs de cassació al Suprem. També hi ha pendent de resoldre el cas de dos joves (Pablo i Joseph), condemnats a dos anys i mig de presó per l’Audiència de Barcelona per la protesta de Tsunami al Camp Nou. El seu advocat no va presentar recurs al TSJC i va sol·licitar al tribunal la suspensió de l’entrada a la presó, ja que van ser condemnats per dos delictes, que individualment no superen els dos anys, tal com permet la llei. La fiscalia s’hi va oposar.
La declaració de dos mossos, única prova
En el recurs al TSJC, la defensa de Calvo exposa que en la sentència la secció setena de l’Audiència de Barcelona “recull de forma acrítica” la versió de dos agents de Mossos d’Esquadra, els quals, a més, són l'única prova, i per això “vulnera el dret a la presumpció d’innocència” del jove. Hi afegeix que la sentència també vulnera el dret de defensa de Calvo perquè la fiscalia l’acusava d’un tipus penal i el tribunal li ha aplicat un altre. A més, denuncia que la resolució no detalla els motius pels quals afirma que li resulta “inverosímil”, que Calvo afirmés en el judici que la nit del 15 d’octubre de 2019 era en la protesta del Passeig de Gràcia amb el carrer Mallorca, però que ho feia de forma pacífica.
Pel que fa a les proves, la defensa afirma que la jurisprudència obliga que si els testimonis no són les víctimes, com és el cas dels agents, calen altres proves objectives per poder condemnar una persona. Els dos agents antiavalots van declarar en el judici que van veure Calvo participar en els aldarulls, tirant pedres i objectes contundents als furgons policials i participant en la creació de barricades amb un centenar de persones més. La defensa del jove qüestiona que els mossos asseguressin que no el van perdre de vista si, alhora van detallar que anaven pujant i baixant de les furgonetes per treure les barricades dels carrers. Per la defensa, el relat dels agents és genèric i no desvirtua la presumpció d’innocència de Calvo. També hi detalla que en el delicte de desordres se li aplica un agreujant per una “conducta rellevant”, que no es detalla pas ni i hi ha fets lesius en els agents o els objectes, i aporta sentències del TSJC del 2021 i d’aquest any que recullen aquesta jurisprudència. Els agents van patir llançaments en la protesta, però, no s’ha provat l’acció d’Oriol Calvo, sosté la seva defensa.
El passamuntanyes i la foto del DNI
El tribunal dona credibilitat als dos agents en la identificació de Calvo, del qual sostenen que duia passamuntanyes i que el van interceptar i li van fer una foto al seu DNI. La seva defensa rebat aquesta tesi, tot assegurant que “no resulta lògic ni versemblant que si se l’acusa gairebé de ser un líder dins dels aldarulls, sigui simplement identificat i no sigui detingut”. També s’exposa que inicialment en l’atestat policial es va dir que el jove duia un tapaboques i després un passamuntanyes, el qual no va ser interceptat ni fotografiat com van fer amb el seu DNI. Pel passamuntanyes, el tribunal li aplica l’agreujant de disfressa, que augment el càstig.
Llençar els objectes com el tir de javelina
A més del passamuntanyes, els agents van identificar Calvo per llençar els objectes “de forma atlètica”, malgrat que la defensa destaca que els mossos van admetre que no era l’únic que anava cobert i que tirava d'aquella forma, fet que implica no identificar-lo amb cap detall. De la forma de llençar els objectes, els agents van precisar que usava la tècnica del tir de javelina, “un tir olímpic, que consisteix en una carrera i dos passos grans i un llançament molt fort”. No hi ha cap prova objectiva, com ara un vídeo o fotografia, que confirmi la versió dels agents, insisteix la defensa, que demana l’absolució de Calvo, del qual s’afirma que era en la protesta en exercici del seu dret de manifestació i reunió. Ara, el TSJC en la revisió de la sentència haurà de resoldre si absol el jove, li rebaixa el càstig o li manté.
L'acte d'aquest matí, en el barri de Sants de Barcelona, s'ha tancat amb el cant dels Segadors i amb el comiat de tornar-se a veure aviat, ja que aquesta tardor, malauradament, començaran els judicis dels joves detinguts en les protestes de la plaça Urquinaona contra la sentència del Tribunal Suprem als líders catalans.
