Si qualsevol jornada electoral representa un repte logístic per activar les meses i garantir el bon funcionament de les votacions, en el cas del referèndum de l'1 d'Octubre la complexitat es va multiplicar exponencialment i es va acabar convertint en una cursa d'obstacles contra rellotge. Per fer front a aquesta situació, amb les urnes, els col·legis electorals de l'1-O van rebre a més de les paperetes i la documentació electorals, el manuals d'instruccions sobre el desenvolupament de la jornada electoral, però també instruccions precises sobre el funcionament del cens universal i com s'havia de fer la recollida de dades per garantir l'èxit de la votació.
L'1 d'Octubre 5 anys després: el dia que el poble va doblegar l'Estat
Tot i que hi havia una ordre general de destruir les actes i la documentació per evitar represàlies, ElNacional.cat ha pogut accedir a documentació que sí que es va conservar amagada i amb la qual es pot comprovar com es va registrar la votació en les corresponents actes i com es va fer el recompte per garantir la transparència i la seguretat de la votació.
Manuals d'instruccions per a l'1 d'Octubre
El manual d'instruccions de l'1 d'Octubre per als membres de les Meses Electorals reprodueix les normes de funcionament habitual de qualsevol jornada electoral. Això sí assenyala el fet de formar part de la mesa com un "deure cívic i ineludible" si bé, òbviament, s'estalviava l'habitual amenaça de delicte electoral en què incorre qui no es presenti a la mesa on ha estat requerit. Entre les instruccions que inclou el manual, figura com calia actuar en cas que la votació quedés interrompuda durant més d'una hora i les passes a seguir si calgui suspendre la votació. Igualment, s'inclou les instruccions per al recompte, la comunicació de resultats i el trasllat de la documentació, el que es considerava un dels moments més delicats de la jornada.
El cens universal tenia un propòsit molt clar, segons s'advertia en les instruccions que van rebre els responsables de les meses i de l'administració: "garantir que qualsevol persona present en el cens electoral pugui votar des de qualsevol col·legi electoral del Referèndum".
Aquesta va ser una instrucció clau atès que els responsables de les meses van haver d'aprendre a actualitzar les IP a mida que anaven sent tombades pels pirates informàtics que van atacar al llarg de la jornada el cens universal. Junts amb les instruccions, els responsables de les meses van anar rebent al llarg del dia adreces IP per evitar els atacs informàtics que intentaven bloquejar el sistema.
El darrer repte de la jornada era la votació, un dels passos que es va considerar que concentrava un major risc ja que, de nou, les urnes i els vots podien quedar exposats davant de noves operacions policials. Així es va advertir als voluntaris que van participar en aquest darrer procediment, tal i com explica una de les testimonis que hi va intervenir i que ha estat entrevistada per a aquest reportatge.
Una darrera instrucció concretava com s'havia de fer aquest recompte, a nivell de municipis i posteriorment de comarques, fins a centralitzar les dades. En aquest instrucció s'establia amb claredat el responsable de cada un dels passos, com s'havia de desenvolupar l'operativa i quina mena d'equipament tècnic era necessari.
La meticulositat amb què es va preparar tot el procediment electoral de l'1-O inclou tot el material electoral habitual a qualsevol cita a les urnes, per identificar les meses i interventors. Fins i tot s'havia previst el justificant de votació per a qui l'hi pogués caldre.